va ser un escriptor alemany pertanyent al Biedermeier.
Biografia Mörike va néixer a Ludwigsburg com el setè fill de Karl Friedrich Mörike (1763–1817), conseller mèdic de districte, i la seva esposa Charlotte Mörike, nascuda Bayer (1771–1841). Va tenir 13 germans, dels quals set van morir joves. Després de la mort del seu pare, el 1817, va anar a viure amb el seu oncle Eberhard Friedrich von Georgii, president del Tribunal Suprem de Württemberg a Stuttgart, que volia que el seu nebot es convertís en clergue.
Després d'un any al Gymnasium Illustre de Stuttgart, va obtenir notes baixes i va suspendre la prova d'admissió al Seminari d'Urach, però va ser acceptat de totes maneres. Mörike es va inscriure al Seminari Evangèlic d'Urach, una escola de gramàtica humanista, el 1818. Allà va trobar el seu millor amic, Wilhelm Hartlaub (1804–1885), així com Johannes Mährlen (1803–1871), amb qui va mantenir una relació propera durant tota la seva vida. A partir d'aquest moment, també va tenir una relació propera amb el brillant poeta Wilhelm Waiblinger, que va morir el 1830. Va publicar una selecció de poemes de Waiblinger el 1844 i li va dedicar un assaig el 1845.
De 1822 a 1826 va assistir al Seminari Tübinger StiftReiner Strunk: Eduard Mörike, S. 17 ff. per estudiar teologia i clàssics, aquests últims que es convertirien en una gran influència en la seva escriptura. Va conèixer l'ànima afí i el talent poètic de Ludwig Amandus Bauer (1803–1846). El 1825, Friedrich Theodor Vischer i David Friedrich Strauss s'hi van unir. Moltes d'aquestes amistats van ser duradores. A Tübingen, amb Bauer, va inventar l' Orplid del país de les fades; vegeu el poema Song Weylas (Tu ets Orplid)Birgit Mayer: Eduard Mörike, p. 58 que data de 1831. Les seves imaginacions compartides van donar lloc al mite d'Orplid, que més tard van desenvolupar en una obra literària.
Després d'aprovar l'examen teològic l'octubre de 1826 i posteriorment servir com a vicari luterà a Oberboihingen, Möhringen i Köngen, Mörike va aconseguir una excedència laboral prolongada el 1828, originalment pensada per facilitar un canvi de carrera, però que va dedicar gairebé completament a la seva passió poètica. L'intent de Mörike de guanyar-se la vida com a escriptor independent i així escapar de la "servitud del vicari" —"Qualsevol cosa menys un clergue!", ja havia declarat en una carta a Johannes Mährlen el febrer de 1828— va resultar infructuós. El seu retorn a la vicaria el febrer de 1829, aquesta vegada a Pflummern, el va submergir en un conflicte de consciència desesperançat, ja que creia que qualsevol que "serveixi l'Església amb un cor com el meu" comet un "pecat contra l'Esperit Sant... Estic meditant sobre un pla que m'alliberarà de nou i per sempre" (26 de març de 1829, a Mährlen). La situació aparentment desesperada es va resoldre amb el seu trasllat el maig de 1829 a Plattenhardt, a la regió de Filder, on va conèixer la filla del pastor, Luise Rau, una "criatura senzilla, santa i innocent" (23 de juliol de 1830, a Wilhelm Hartlaub), però que difícilment era a l'altura del poeta. L'efecte calmant de la seva relació amb Luise –es van prometre l'agost de 1829– és evident, entre altres coses, en el seu canvi d'actitud envers les vicàries posteriors a Owen, Eltingen i Ochsenwang, que va durar fins al 1833. La incertesa que envoltava l'existència continuada del "vicari etern", així com la manca de comprensió de Luise de la poesia de Mörike, probablement va predeterminar la ruptura del compromís, que es va dur a terme a la tardor de 1833: "una catàstrofe de summa importància per a tota la meva vida, el dolorós desenvolupament de la qual va consumir tot el demés a la meva vida" (20 de desembre de 1833, a Friedrich Theodor Vischer).
Després d'acabar els seus estudis de teologia, va treballar durant vuit anys en diferents llocs com a vicari, fins que l'any 1834 va obtenir un càrrec de pastor en la petita parròquia suaba de Cleversulzbach. A la tardor de 1843 va romandre durant més de mig any amb el seu amic, el pastor Wilhelm Hartlaub (1804–1885), al poble de Wermutshausen, situat a l'estat de Baden-Württemberg, al sud d'Alemanya. Durant aquest temps va fer un dibuix de la Petruskirche de Wermutshausen, que data de principis del segle XIX. S'especula, a causa de la perspectiva, que aquest dibuix prové d'una habitació de l'últim pis d'una cerveseria, destil·leria i casa d'hostes local als afores de la ciutat, que continua en funcionament avui com a Gasthaus und Manufaktur Krone Wermutshausen. A la ciutat també hi ha un museu que commemora aquesta visita, on els visitants poden veure l'habitació on va viure Mörike.
Però ja amb 39 anys, malaltís i amb tendència a la hipersensibilitat hipocondríaca, es va retirar anticipadament. Va ser professor de literatura en un col·legi femení de Stuttgart.
Per motius de salut, Mörike es va jubilar força aviat, i el 1851 va esdevenir professor de literatura alemanya a l'escola de noies Katharinenstift de Stuttgart i se li va atorgar el títol de professora el 1856. Aquest càrrec va ocupar fins que es va jubilar el 1866. Va continuar vivint a Stuttgart fins a la seva mort. Ell i Margarethe es van separar el 1873 i ell va viure amb la seva germana Clara i la seva filla petita Marie Mörike (1857–1876).
Els seus bells poemes d'amor i l'alegre musicalitat dels seus versos contrasten amb les condicions externes de la seua vida i amb les seues relacions amb les dones. Es va mantenir allunyat de les discussions d'actualitat política.
Durant el seu temps d'estudis a Tübingen va inventar amb un amic el país de somni Orplid, que era, com va escriure després a El pintor Nolten, "una esfera pròpia de poesia", el somni de la reconciliació entre la realitat i la poesia. Aquest somni, provinent de la seua ingènua joventut, es va mantenir en la seua poesia.
La seva primera obra publicada va ser la novel·la Maler Nolten ("El pintor Nolten", 1832), un conte sobre la vida d'un pintor, i que revelava el seu poder imaginatiu; es va fer força popular. La novel·la curta Mozart auf der Reise nach Prag ("Mozart de camí a Praga", 1856) va ser un examen humorístic dels problemes dels artistes en un món poc congenial amb l'art. Sovint es cita com el seu millor assoliment. També va escriure una obra una mica fantàstica Idylle vom Bodensee, oder Fischer Martin und die Glockendiebe (1846), el conte de fades Das Stuttgarter Hutzelmännlein (1855), i va publicar una col·lecció d'himnes, odes, elegies i idil·lis dels grecs i romans, titulada Klassische Blumenlese (1840). També va traduir amb perícia Anacreont i Teòcrit a l'alemany.
L'any 1838 van aparèixer reunits per primera vegada en un volum els seus poemes, que ja havien estat publicats parcialment en revistes. El volum va ser ampliat diverses vegades fins a la seua quarta edició en 1867. En la seua lírica amb temàtica de la naturalesa, preferentment les transicions dels moments del dia, va convertir les imatges de la naturalesa en moviment, simbolitzant-hi també el sentiment de l'amor realitzat o perdut. La naturalesa es personifica fins a tal punt que, per exemple, al poema Una hora abans del dia, una oroneta narra la infidelitat de l'estimat.
Referències
Categoria:Escriptors alemanys en alemany Categoria:Persones de Ludwigsburg Categoria:Alumnes de l'Eberhard-Ludwigs-Gymnasium Categoria:Morts a Stuttgart Categoria:Escriptors de Baden-Württemberg Categoria:Escriptors alemanys morts al segle XIX Categoria:Escriptors alemanys nascuts al segle XIX