Nagid () és un terme hebreu que significa ‘príncep’ o ‘líder’. Aquest títol s'aplicava sovint al líder religiós de les comunitats sefardites de l'edat mitjana. A Egipte, el nagid jueu tenia poder sobre tots els jueus que vivien sota el domini del rei d'Egipte; estava investit amb tot el poder d'un rei i podia castigar i empresonar aquells que actuaven en oposició als seus decrets; el seu deure també era nomenar els dayyanim (‘jutges’) a cada ciutat.
Segons els erudits musulmans, el paper del nagid (també anomenat raïs, ‘cap’) era representar la majoria rabbanita, però també representar els grups minoritaris dels karaïtes i els samaritans. En conseqüència, la seva funció era «unir els jueus i evitar la seva separació», principalment servint-los com a autoritat legal d'acord amb les seves lleis i costums.
Entre les persones que van dur aquest títol hi ha (les dates fan referència a la seva vida o a quan són documentats, no a quan van posseir el títol):
Samuel ha-Naguid (Shmuel Ha-Naggid), 993-1056 Sa'adya ben Mevorakh, 999-? David ben Daniel, fl. 1078-1094 Joseph ibn Naghrela (Yosef Ha-Naggid), 1035-1066 Yehudah «Judah» ben Sa'adya, 1020-1080 Abu-l-Fadl Mevorakh ben Saʿadya, 1040-1111 Nethan'el ben Mevorakh, 1098- c. 1160 Moses ben Mevorakh, fl. 1110-c.1141 Nethanel ben Moses Ha-Levi, fl. 1160-1170 Sar Shalom ben Moisès, ? -1204 Maimònides, 1138-1204 Abraham ben Moisès ben Maimon, 1186-1237 David HaNagid, 1222-1300 Avraham HaNagid, c. 1246–c. 1316 Iehoshua HaNagid, 1310-1355 David ben Joshua Maimuni, 1335?-1415? Vegeu també Exilarca Nasi
Referències
Categoria:Sefardites