Els Gegants del barri de Xauxa d'Igualada, o Gegants de Sant Ignasi, són una parella de gegants del barri de Xauxa (antic barri de Sant Ignasi) del municipi d'Igualada (Anoia). Tot i que mai no han estat batejats, se'ls coneix amb els noms de Gegant i Geganta i també d'Ignasi i Rosseta; de fet, el nom de la geganta ve donat pel color dels seus cabells. Són la segona parella més antiga que es conserva a la ciutat, després dels Gegants de la Font Vella.
Van ser adquirits el 1918 per subscripció popular entre els veïns del barri, al taller "El Ingenio" de Benet Escaler, a Barcelona. No es van poden estrenar per les festes d'aquell any, perquè la ciutat estava de dol per la mort d’uns veïns del barri, com a conseqüència d’una epidèmia de grip que havia afectat tota la ciutat d'Igualada. Van ser estrenats el 1919 a les festes del barri de Sant Ignasi. Com que el barri no tenia geganters propis, la parella era portada pels geganters d'Igualada i era normal veure'ls a les processons de Corpus o per la Festa Major amb altres gegants dels barris igualadins. Fins i tot, a principis dels anys quaranta, participaren a les processons de Corpus d'Igualada per substituir els gegants de la ciutat desapareguts durant la Guerra Civil i foren convidats a la Festa Major de Calaf el 1943 com a gegants d'Igualada. La parella anava vestida com a nobles medievals i lluïa unes elegants perruques de cabell natural. Tanmateix, sovint la geganta portava un vestuari més indefinit i es pentinava segons la moda del moment o segons l'ocasió; en algunes ocasions, fins i tot, duia el cap cobert amb una mantellina. A finals dels anys 1950 estrenaren un nou vestuari, confeccionat per veïnes del barri, i s'aprofità l'ocasió per fer-los créixer un parell de pams, aconseguint així una alçària molt més semblant a la de la resta de gegants de la ciutat. Des dels anys 1960 i fins a mitjan 1990, la parella participà assíduament en les festes majors d'Igualada, fins que, per motius desconeguts, fou dipositada al Museu del Traginer. Finalment, l'any 2000 van ser recuperats de l'oblit i, actualment, conviuen amb la resta de gegants d'Igualada a la Casa de la Festa, al Museu de la Pell d'Igualada. L'any 1987, atès el seu precari estat de conservació, els veïns del barri van sol·licitar a l'Ajuntament d'Igualada que assumís el cost total de la restauració, ja que no disposaven de prou recursos econòmics per afrontar una despesa tan elevada. La parella de gegants va rebre una restauració rigorosa a càrrec de professionals, concretament del taller de Can Boter de Tiana. La intervenció va ser profunda i es va aprofitar per renovar el vestuari, mantenint l'estil de nobles medievals. El canvi més destacat va ser la substitució de les antigues perruques de cabell natural per unes de cartró pedra. El 2018, en el seu centenari, van estrenar els actuals vestits dissenyats per Xus Cruz. Gestionats per l'Associació de Veïns del Barri de Xauxa, des del juliol de 2020 tenen música pròpia "la Rumba de Xauxa", del graller Ivó Jordà. Construïts en cartró pedra, l'Ignasi pesa 50 kg i la Rosseta 45 kg, mesurant ambdós 3,80 m d'alçada.
Referències
Vegeu també Gegants del Bisbalet d'Igualada
Gegants de la Ciutat d'Igualada
Gegants de la Font Vella Gegants del Poble Sec d'Igualada
Gegants Tonet Blanquer i Conxita Teixidora Gegants Vells d'Igualada
Xauxa d'Igualada