Paul St-Pierre Plamondon MNA (sovint identificat per les seves inicials: PSPP; nascut el 17 de febrer de 1977) és un advocat, personalitat mediàtica i polític canadenc, que ha estat líder del Partit Quebequès des del 9 d'octubre de 2020. Representa Camille-Laurin a l'Assemblea Nacional del Quebec.
Primers anys de vida i educació Plamondon va començar els seus estudis universitaris al Collège André-Grasset i es va graduar el 1997. Té una llicenciatura en Dret Civil i Comú per la Universitat McGill (2001), un MBA per la Universitat d'Oxford (2006) i un Certificat en Dret Internacional per la Universitat de Lund (2001).
El 2003, va ser fiscal voluntari per a l'Assemblea Permanent dels Drets Humans a Sucre, Bolívia. El 2005, va treballar amb l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) a Bèlgica. Plamondon també va ser advocat al departament de litigis de Stikeman Elliott, un bufet d'advocats nacional.
El 2009, es va incorporar al bufet d'advocats Delegatus com a vicepresident i accionista de l'estudi.La Presse (http://affaires.lapresse.ca/dossiers/affaires-juridiques/200904/16/01-847004-paul-st-pierre-plamondon-chez-delegatus.php ), consulted on December 28, 2012 Reconegut per la seva implicació social, St-Pierre Plamondon va ser guardonat amb el títol d'Advocat de l'Any el 2010, en la categoria pro bono, a la conferència anual del Jove Col·legi d'Advocats de Montreal per celebrar els "líders del demà".
Inici de la carrera professional El 2007, va cofundar Génération d'idées, un grup de pensament sense ànim de lucre que té com a missió involucrar els joves de 20 a 35 anys en el debat públic convidant-los a expressar-se sobre temes socials a les diverses plataformes de Génération d'idées . El 2009, amb l'objectiu de promoure Génération d'idées i sondejar l'opinió de la Generació Y del Quebec, Plamondon va visitar 19 ciutats del Quebec en 63 dies i va recollir els pensaments de 500 joves. Després d'aquest exercici, va publicar l'assaig Des jeunes et l'avenir du Québec: les rêveries d'un promeneur solitaire.
El 2011, va començar com a copresentador del programa de ràdio Génératrice a la Première Chaîne de Radio-Canada. L'octubre de 2011, el grup Génération d'idées va plantar més de 250 escombres davant de l'Assemblea Nacional a la ciutat de Quebec i va intensificar les intervencions públiques per demanar una investigació pública sobre la indústria de la construcció al Quebec. Les intervencions de Plamondon a favor d'aquesta comissió d'investigació van portar a Radio-Canada a demanar que fos retirat del programa com a copresentador.
El 2012, va defensar estudiants en una vaga davant dels jutjats i va participar en la manifestació d'advocats contra el projecte de llei 78 (ara projecte de llei 12). El setembre de 2013, va dimitir com a president de Génération d'idées . El febrer de 2014, Plamondon es va convertir en periodista del diari Les Affaires .
A l'octubre de 2014, va publicar un segon assaig titulat Les Orphelins politiques: plaidoyer pour un renouveau du paysage politique québécois (Les Orphelins politiques: plaidoyer pour un renouveau du paysage politique québécois), en què defensava l'aparició d'un nou moviment que ompliria el buit que sentien diversos orfes polítics. És autor de diverses cartes obertes i intervencions als mitjans de comunicació sobre diversos temes d'actualitat, inclosa la política.
Els inicis polítics El 2016, Plamondon va ser candidat a les eleccions al lideratge del Partit Quebequès, acabant quart amb un 6,84% de suport. Un dels seus principals compromisos durant aquesta cursa va ser reconnectar el partit amb tot el poble quebequès.
El 23 d'octubre de 2016, el líder del Partit Quebequès (PQ), Jean-François Lisée, va anunciar el nomenament de Pierre Plamondon al càrrec d'assessor especial del líder. En aquest càrrec, Plamondon va recomanar consultar la gent del Quebec sobre la renovació del partit i redactar, al final d'aquest procés, un informe i recomanacions sobre el rellançament del PQ. La consulta oberta es va dirigir principalment a la comunitat empresarial, en particular a emprenedors i altres professionals, membres de la diversitat del Quebec i menors de 40 anys. Després de 162 consultes amb més de 3.600 persones, va presentar un informe amb 156 recomanacions a l'abril de 2017. Al Congrés Nacional del PQ del setembre de 2017, el Consell Executiu Nacional del PQ va acceptar 44 recomanacions. La majoria de les altres recomanacions van ser adoptades a la convenció extraordinària del PQ a Trois-Rivières el novembre de 2019.
Com a candidat del Partit Quebequès al comtat de Prévost a les eleccions generals de Quebec de 2018, Plamondon es va enfrontar a l'exministra del Partit Liberal de Quebec Marguerite Blais, que ara representava la Coalició Avenir Québec. Durant aquesta campanya electoral local, Plamondon va prioritzar el medi ambient, la qualitat dels serveis públics i el suport a les famílies. Presentat com un concursant estrella, va ser derrotat per Marguerite Blais.
Líder del Parti Québécois El 28 de gener de 2020, va anunciar oficialment la seva candidatura al lideratge del Partit Quebequès. Va guanyar la cursa de lideratge el 9 d'octubre de 2020, amb el 56% dels vots a la tercera volta. miniatura|Paul St-Pierre Plamondon el 2020 A principis del 2022, va anunciar que seria candidat a la circumscripció de Camille-Laurin, a Montreal. La nit de les eleccions, va derrotar el diputat de Coalition Avenir Québec, Richard Campeau, ajudat per la manca d'un candidat de QS a la circumscripció.
A les eleccions generals quebequeses de 2022, ell i Gabriel Nadeau-Dubois, de Quebec Solidari (QS), es van enfrontar a certa controvèrsia pel seu ús de la paraula «negre» mentre discutien sobre la llibertat acadèmica a les escoles i universitats durant un debat televisat. Les eleccions quebequeses del 2022 van veure una erosió encara més gran i una pèrdua de suport sense precedents per al Partit Quebequès. El partit no només va tornar a no formar govern ni l'oposició oficial, sinó que es va reduir a la seva presència més petita a la legislatura, amb només tres escons guanyats. El mínim anterior va ser a les seves segones eleccions, el 1973, on el partit va guanyar sis escons. El PQ va perdre el seu estatus de partit oficial i va quedar en un distant quart lloc. Només va obtenir el 14% dels vots, el seu nivell més baix. El moviment de la major part del suport dels votants cap al CAQ i altres partits nacionalistes va qüestionar la rellevància del partit i la seva capacitat de sobreviure en el futur.
Plamondon i el PQ van dir després de les eleccions quebequeses de 2022 que no farien el Jurament de Lleialtat en intentar ocupar els seus escons a l'Assemblea Nacional del Quebec, argumentant que "no es pot servir a dos amos alhora". En resposta, el president de l'Assemblea Nacional, François Paradis, va afirmar que els diputats del PQ havien de recitar el jurament o s'arriscaven a l'expulsió de la legislatura. L'1 de desembre de 2022, els diputats del PQ van continuar negant-se i se'ls va impedir entrar a la legislatura. El Consell Executiu, ocupat per la El partit, encapçalat per François Legault, va presentar posteriorment un projecte de llei que pretenia esmenar la constitució del Canadà per tal d'afegir a l'article 128 de la Llei constitucional de 1867 —la clàusula que exigeix el jurament de lleialtat dels legisladors— una declaració que l'article no s'aplica al Quebec. Aquest projecte de llei va ser aprovat per l'assemblea amb consentiment unànime el 6 de desembre de 2022. No és clar si la llei té cap efecte.
Després de les eleccions quebequeses de 2022 el PQ va celebrar una votació de confiança de lideratge el març del 2023. Plamondon va batre un rècord de vots de confiança del PQ, amb un 98,51% de suport. Des de les eleccions del 2022, el PQ va veure un augment del seu suport a les enquestes, i es va situar com el segon partit més gran, però encara per darrere del CAQ. El 2 d'octubre del 2023, el PQ va guanyar el seu quart escó amb la seva victòria a les eleccions parcials provincials de Jean-Talon del 2023, amb Pascal Paradis elegit diputat. Des del novembre del 2023, el PQ ha estat el partit més gran amb un suport superior al 30%. Segons sembla, les seves enquestes s'han vist afectades per la guerra comercial dels Estats Units amb el Canadà i Mèxic del 2025. El 17 de març de 2025, el PQ va guanyar el seu cinquè escó amb la seva victòria a les eleccions parcials provincials de Terrebonne de 2025, amb Catherine Gentilcore elegida diputada. L'11 d'agost de 2025, el PQ va guanyar el seu sisè escó amb la seva victòria a les eleccions parcials provincials d'Arthabaska de 2025, amb Alex Boissonneault elegit diputat.
El 2024, Plamondon va demanar un referèndum sobre immigració.
Vida personal St-Pierre Plamondon viu amb la seva dona a l'illa d'Orléans, a prop de la ciutat de Quebec. Tenen tres fills. El 2023, es va traslladar a Camille-Laurin.
Registre electoral Resultats de les eleccions a la direcció del Partit Quebequès de 2020 per ronda Candidat/da1a ronda2a ronda3a rondaVots emesos%Vots emesos%Vots emesos%50x50pxPau Saint-Pierre Plamondon9.04235,44%10.55441,59%13.53056,02%60x60pxSylvain Gaudreault8.41532,98%8.90635,09%10.62143,98%50x50pxGuy Nantel5.49921,55%5.91723,32%Eliminat50x50pxFrédéric Bastien2.55910,03%Eliminat
Referències
Categoria:Polítics quebequesos Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Alumnes de la Universitat McGill Categoria:Alumnes de la Universitat de Lund Categoria:Alumnes de la Universitat d'Oxford Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1977