Juan Francisco Cebrián (Aragó, – després de 1675) fou un militar aragonès, cavaller de l'Orde de Sant Jaume, comanador de La Puebla, senyor d'Albalate, de Linca i d'Alcamín, i virrei de Mallorca entre 1671 i 1675.
Orígens i família Procedia d'una nissaga amb càrrecs rellevants al Regne d'Aragó: el seu oncle Juan Cebrián Pedro havia estat arquebisbe de Saragossa, lloctinent i capità general d'Aragó i conseller d'Estat entorn de 1660, i el seu sogre, Enric d'Alagó, comte de Sástago, formava part del Consell de Guerra.
El matrimoni amb la comtessa Anna Maria d'Alagó i Pimentel, l'integrà plenament a la casa de Fuenclara, de la qual els Alagó foren titulars abans del pas del títol als Cebrián.
Virregnat de Mallorca Cebrián ja havia concorregut el 1666 al virregnat, però el càrrec recaigué aleshores en Miquel de Salbà i de Vallgornera. La reina regent Mariana d'Àustria el designà finalment el 3 de març de 1671, després que al Consell d'Aragó es consideràs oportú que, havent ocupat el lloc un valencià i un català, tocàs el torn a un aragonès. Desembarcà a l'illa l'onze de juliol de 1671.
El seu govern es veié marcat per la repressió del bandolerisme i per un enfrontament obert amb l'inquisidor interí, a qui acabà desterrant de Mallorca. Al mateix temps, la monarquia reclamà repetidament l'organització de lleves perquè un terç mallorquí servís a Catalunya, peticions que el Regne de Mallorca mirà de posposar adduint la insuficiència de cabals i la necessitat de mantenir el cors.
El 1675, sota el seu impuls i amb participació de la Corona, s'organitzà la lleva d'un terç de cinc-cents homes sota el comandament del mestre de camp Nicolau de Santacília, destinat a Sicília en el context de la revolta de Messina, que es prolongà des de 1672 a 1678. La mobilització fou controvertida per irregularitats i per la presència de bandolers entre els reclutes, segons advertiments de l'Audiència; des de Mallorca, el terç salpà a la tardor del 1675 cap al teatre d'operacions sicilià.
La pròrroga del seu trienni s'acordà el juny de 1674 fins a l'arribada del successor, fet que tingué lloc el maig de 1675 amb la presa de possessió de Baltasar Pardo de la Casta. Aquest, fou designat el 20 de febrer de 1675 i arribà a Mallorca coincidint amb l'escala de les galeres que viatjaven des de la península a Itàlia.
Llegat Els Edictes reials de Cebrián, publicats a Mallorca el 1671 per l'impressor «Raphel Moya i Thomas», constitueixen el compendi normatiu més extens de l'època virregnal mallorquina, amb 126 capítols que regulaven qüestions de policia, justícia, ordre públic i governació. Els edictes foren confirmats i parcialment reformats el 1681 pel comte de Formiguera, actuant com a virrei interí.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Cavallers de l'Orde de Sant Jaume Categoria:Militars aragonesos Categoria:Nobles aragonesos Categoria:Nascuts al segle XVII Categoria:Morts al segle XVII