La germanastra lletja és una pel·lícula satírica de comèdia negra i terror corporal del 2025 escrita i dirigida per Emilie Blichfeldt, en el seu debut com a directora, i protagonitzada per Lea Myren, Thea Sofie Loch Næss, Ane Dahl Torp i Flo Fagerli, com a nova versió del conte de fades de La Ventafocs, que explica una història d'Elvira que competeix contra la seva bella germanastra i aprofundeix en la pressió dels estàndards de bellesa i les seves conseqüències. Es va subtitular al català.
La pel·lícula es va estrenar internacionalment com a pel·lícula inaugural de la secció Midnight del Festival de Cinema de Sundance 2025 el 23 de gener. També es va projectar a la secció Panorama del 75è Festival Internacional de Cinema de Berlín el 16 de febrer. Es va estrenar als cinemes de Noruega el 7 de març. Més endavant, es va presentar al 53è Festival Internacional de Cinema de Noruega i va ser nominada als premis Amanda el 16 d'agost de 2025. A més, el 10 d'octubre de 2025 va competir al LVIII Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya a la secció Oficial Fantàstic Competició, on va guanyar el premi a la millor pel·lícula.
Argument Una vídua ambiciosa anomenada Rebekka té dues filles poc agraciades anomenades Elvira i Alma; un vidu més gran anomenat Otto té una filla preciosa anomenada Agnes. Aclaparats pels deutes Otto i Rebekka es casen i uneixen les seves famílies. Les esperances de riquesa i privilegis de Rebekka s'esvaeixen quan la nit de noces Otto vomita sang i mor, i la família s'assabenta que en realitat no té diners. Agnes es comporta amb arrogància amb la seva madrastra i les dues germanes per la seva baixa posició. També renya la seva madrastra per gastar diners en la bellesa de la seva filla en comptes de pagar per enterrar el seu pare, el cadàver del qual s'està podrint.
Producció La guionista i directora Emilie Blichfeldt va començar a desenvolupar La germanastra lletja mentre treballava en el seu projecte de tesi a l'Escola de Cinema de Noruega. A partir de la idea inicial d'una dona amb una «vulva parlant que li diu que està sola», Blichfeldt es va inspirar en la versió dels germans Grimm de la història de la Ventafocs, i va reimaginar el personatge com una de les germanastres de la Ventafocs tallant-se els dits dels peus per a encaixar-hi la sabata de vidre.
Tanmateix, Blichfeldt no estava familiaritzada amb el gènere del terror corporal fins que el 2015 va veure la pel·lícula Crash de 1996 de David Cronenberg, que la va portar a «una immersió profunda en tota l'obra de Cronenberg» i a descobrir les filmografies dels directors de cinema italians Dario Argento i Lucio Fulci. Les seves pel·lícules, juntament amb Grave (2016) de Julia Ducournau, la van dur a incorporar el terror corporal a la seva pel·lícula. El guió es va inspirar en la «pròpia lluita de Blichfeldt amb la imatge corporal», amb el qual volia «provocar tanta empatia com incomoditat i inspirar el públic a reflexionar sobre les seves percepcions de la bellesa i la seva relació amb ella».
Walerian Borowczyk, un director polonès conegut per produir pel·lícules pornogràfiques, va ser també una influència «sorprenent» per a Blichfeldt, que va ressonar amb la manera com filmava «cossos naturals i bells» i com de «grotesca, descarada i sexy» és la seva obra. La pel·lícula va ser coproduïda per Zentropa, el Det Danske Filminstitut, Eurimages i Danmarks Radio, entre d'altres.
Referències
Categoria:Pel·lícules ambientades en el segle XIX Categoria:Pel·lícules de terror de Noruega Categoria:Pel·lícules del 2025 subtitulades al català Categoria:Pel·lícules de sàtira