La Catedral de la Dormició del Monestir de les Coves de Kíiv (coneguda comunament com la "Gran Església") (en ucraïnés: Собор Успіння Пресвятої Богородиці; en )Les denominacions de la catedral en ucraïnés i rus citen la Molt Santa Mare de Déu: Priesviatoï Bagaroditsé. La Dormició correspon a l'Assumpció de la Mare de Déu en el catolicisme. és la catedral principal del Monestir de les Coves de Kíiv, creada com el primer model de totes les esglésies monàstiques de la Rus de Kíiv, també cripta dels prínceps de Kíiv.
Història de la seua creació esquerra|miniatura|Monestir de les Coves de Kíiv de Vasily Petrovich Vereshchagin (1905) esquerra|miniatura|"Els monjos, enemics hereditaris dels treballadors" (Estendard a la catedral, anys 1930) La construcció en començà el 1073 per iniciativa de Teodosi de Kíiv i s'acabà en tres anys gràcies als fons disponibles per Sviatoslav II. La història de la seua construcció és una veritable llegenda, sobre la qual escriu el Paterikon de les Coves de Kíiv, i està relacionada amb dotze mestres grecs, que vingueren de Constantinoble a Kíiv, després d'un somni que mostrava la imatge de l'Església de Nostra Senyora que s'havia d'edificar.
En participaren activament en la construcció Yakun el cec, el vareg Shimon Afrikanovitch, del qual descendiren moltes famílies nobles russes: els Veliaminov, els Vorontsov, els Aksakovt, etc.
Dmitri Likhatxov va establir els vincles entre la construcció de la catedral i l'inici del culte de la Mare de Déu a la Rus.
P. A. Rasppoport assenyala que la imatge de l'església del Monestir es percep a la Rus com l'origen d'un model per a edificis religiosos: "La llegenda de la miraculosa construcció de la Catedral de l'Assumpció la transformà en un cànon que les autoritats eclesiàstiques exigien que es preservàs estrictament com a principi general per a la construcció de catedrals."La catedral va patir molt amb el terratrèmol del 1230 i les depredacions que li van infligir els mongols amb el kan de Batu. L'edifici es va reconstruir el 1470. Però el 1482 fou saquejat de nou pels tàtars de Crimea del kan de Meñli I Giray durant el saqueig de Kíiv el 1482. Restaurada una altra vegada, va servir de cripta per a la noblesa lituana i russa. Destruïda de nou per un gran incendi el 1718, la tornaren a restaurar el 1729, en estil barroc ucraïnés.
Destrucció esquerra|miniatura|Ruïnes de la Catedral de la Dormició després de l'explosió del 1941 Durant la Segona Guerra Mundial, l'edifici fou destruït per una explosió el 3 de novembre del 1941. Segons els documents dels judicis de Nuremberg, les forces d'ocupació alemanyes en foren les responsables. Abans que la catedral esclatàs, molts objectes religiosos valuosos se n'havien retirat sota la direcció del comissari alemany Erich Koch, incloent-hi el tron de l'altar d'argent, les portes d'argent del tabernacle, les casulles de fil d'argent, les icones, els taüts folrats d'argent, els Evangelis ricament decorats, les col·leccions de teixits i brocats, i uns 2.000 altres objectes de valor. L'antiga icona del Monestir de les Coves de Kíiv de la Mare de Déu es va perdre durant aquest saqueig. Segons altres relats, la catedral fou destruïda per a ocultar proves del saqueig. Una versió dels fets atribueix la responsabilitat de l'explosió a espies soviètics, basant-se en l'argument que els alemanys, tot cercant guanyar-se la confiança de la població ucraïnesa, no tenien interés a destruir la catedral. De fet, les seues accions van impedir la reactivació de la vida monàstica al monestir. Aquesta última versió afirma que els sabotejadors soviètics s'havien infiltrat a la ciutat en el moment de l'explosió. Aquesta explosió fou, de fet, un intent d'assassinat contra Jozef Tiso, el president eslovac proalemany que hi era de visita. Abandonà, però, la catedral dues hores abans del que els sabotejadors soviètics havien previst, i l'intent d'assassinat va fracassar.
La plausibilitat d'aquesta versió s'ha d'examinar a la llum de l'actitud següent per part dels alemanys: l'explosió de la catedral fou filmada pels alemanys i la pel·lícula es projectà en els noticiaris oficials alemanys.
A mitjan 1990, la pel·lícula es va trobar en una col·lecció privada d'Oberhausen i l'enviaren a Kíiv amb l'ajut del Dr. Wolfgang Eichwede, director de la "Forschungsstelle Osteuropa" de la Universitat de Bremen, per a complir amb les obligacions de restitució. L'examen de la pel·lícula revelà que les autoritats alemanyes coneixien per endavant el moment de l'explosió i havien triat una ubicació segura per al càmera que oferí una presa espectacular. Altres proves de la responsabilitat alemanya inclouen les limitacions tècniques dels soviètics pel que fa a les mines controlades a distància, així com l'ordre secreta d'Adolf Hitler datada del 9 d'octubre dirigida a la seua policia i a les SS:L'opinió dels alts funcionaris nazis és ben coneguda: que l'absència del santuari afebliria la consciència nacional dels ucraïnesos, així com l'interés a prohibir-hi l'accés "a antics llocs de culte que s'han convertit en llocs de pelegrinatge i, en conseqüència, centres del moviment independentista". Segons alguns documents i arxius, els mateixos alemanys van admetre la seua implicació en la destrucció de la Catedral de la Dormició. Hi ha agraïments i records sobre aquest tema de líders nazis, inclosos els del ministre d'Armament Albert Speer, els del cap de política religiosa del Ministeri dels Territoris Orientals, Charles Rosenfelder, els de l'oficial de la Wehrmacht Frederick Heyer, que era sacerdot evangèlic, i els de l'Obergruppenführer Friedrich Jeckeln, que supervisà la destrucció de la catedral.
Reconstrucció miniatura|250x250px|Secció posterior reconstruïda de la catedral miniatura|250x250px|Nova decoració de la catedral Després de l'explosió, la catedral restà tal com estava, un testimoniatge dels actes criminals nazis. Només el 9 de desembre del 1995 el president d'Ucraïna, Leonid Kutxma, va emetre un decret per a la reconstrucció de la catedral. L'edifici es va reconstruir a correcuita, en dos anys, sense cap estudi científic previ seriós i usant-hi materials contemporanis. Abans de la reconstrucció, va sorgir el problema de fixar una data d'acabament que coincidís amb el 950 aniversari del Monestir de les Coves de Kíiv (fundat el 1051). En acabar les obres de reconstrucció, l'edifici fou consagrat el 24 d'agost de l'any 2000.
Arquitectura La catedral n'era una de les més grans, pel que fa a dimensions, entre els monuments d'arquitectura antiga. Construïda sobre sis pilars, estava coberta amb cúpules en forma de creu sobre tres naus, que acaben en absis a l'est. Els pilars estaven esculpits en forma de creu. L'espai cobert per les cúpules és molt ampli, més gran que el de Santa Sofia de Kíiv. Aquestes grans proporcions el van convertir en un model per a altres esglésies de l'Antiga Rus. Les façanes estan adornades amb pilastres planes, entre les quals hi ha finestres semicirculars. La decoració exterior empra rajola per a crear frisos serpentejants. Un baptisteri quadrat es trobava abans al costat nord de l'edifici.
La secció central de dins estava coberta amb mosaics, i les altres seccions de les parets estaven pintades amb frescs. Segons el Paterikon de les Coves de Kíiv, un dels artistes del mosaic podria haver estat el monjo Alipi de les Coves. Per les moltes reconstruccions, aquestes obres mestres no s'han conservat.
Article relacionat Monestir de les Coves de Kíiv
Referències
Categoria:Edificis d'Ucraïna Categoria:Patrimoni de la Humanitat Categoria:Esglésies