Mahmoud Hamshari () (Umm Khalid, Mandat britànic de Palestina, 29 d'agost de 1939 - París, 9 de gener de 1973) va ser un polític i professor palestí, representant de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) a França. Fou atacat pel Mossad el 8 de desembre de 1972 i va morir en un hospital de París un mes més tard, el 9 de gener de 1973.

Orígens i educació Nascut el 29 d'agost de 1939 a Umm Khalid, a l'oest de Tulkarem, el 1948 va haver d'abandonar el seu poble natal quan va ser ocupat per Israel i les cases van ser absorbides per la ciutat veïna de Netanya. Va obtenir el doctorat d'Història en una universitat francesa.

Carrera pedagògica i activisme Hamshari va treballar com a professor a Kuwait i Algèria i, en el pla polític, va militar a Fatah. Se li va encarregar l'organització dels estudiants palestins a Algèria i va treballar estretament amb Khalil al-Wazir, conegut com a Abu Jihad. Hamshari va tornar a Palestina el 1967 i va establir les cèl·lules de Fatah a la regió.

El 1968 va ser nomenat representant de l'OAP a França, sent el primer cap de l'oficina de Palestina al país. Allà va fundar una branca de la Unió General d'Estudiants Palestins. A través de la Unió, va organitzar la visita del director de cinema suís Jean-Luc Godard a Jordània i el Líban, on es va reunir amb els combatents palestins el 1969. Elias Sanbar, membre de la Unió, va acompanyar Godard durant la visita.

Hamshari va estar en el càrrec fins al 8 de desembre de 1972, quan va ser greument ferit en un atac del Mossad a París. Després d'aquest atac, Sadegh Ghotbzadeh, un iranià que va esdevenir ministre d'Afers Exteriors de l'Iran, va exercir temporalment com a representant de l'OAP a França.

Vida personal Hamshari estava casat amb una dona francesa, Marie-Claude, i van tenir una filla, Amina.

Assassinat miniatura|Tomba de Hamshari al cementiri del Père-Lachaise, París En l'anomenada Operació Ira de Déu, Israel va assassinar diverses figures palestines destacades després de la massacre de Múnic del setembre de 1972, en la qual alguns membres de l'equip olímpic israelià van morir assassinats per l'organització Setembre Negre. Aharon Yariv, el ministre d'informació israelià, estava a càrrec dels plans d'assassinat contra Hamshari i altres palestins. Hamshari va ser acusat per les autoritats i els mitjans de comunicació israelians d'estar directament relacionat amb aquest incident. També van afirmar que era el líder de Setembre Negre a França.

Un agent del Mossad que actuava com a periodista italià va contactar amb Hamshari per a una entrevista. Mentre es realitzava aquesta trobada, un grup d'agents del Mossad van entrar a casa seva i van inserir una bomba sota un telèfon. Aquest grup estava encapçalat per Zvi Malkin. Hamshari va ser greument ferit a casa seva, al carrer d'Alésia de París, el matí del 8 de desembre de 1972 per un dispositiu trampa controlat remotament mitjançant una trucada telefònica. Va ser atès a l'Hospital Cochin, però va perdre la cama en l'atac. Hamshari va poder proporcionar a les autoritats franceses detalls de l'atac abans de morir a l'hospital el 9 de gener de 1973. Va ser enterrat al cementiri del Père-Lachaise de París, que va rebre la visita del líder de l'OAP, Iàssir Arafat, el 3 de maig de 1989.

Conseqüències L'endemà, diplomàtics àrabs a París van organitzar una roda de premsa de tres hores i van advertir que el govern francès era responsable del seu benestar. Israel també va llançar una campanya informativa a través de mitjans de comunicació occidentals com l'Agence France-Presse i la BBC. Segons Israel, Hamshari va resultar ferit mentre fabricava un artefacte explosiu a casa seva.

Després de l'assassinat de Hamshari, l'OAP va intensificar els seus atacs contra els israelians per ordre d'Ali Hassan Salameh. El primer atac va ser dut a terme per Setembre Negre a Tailàndia en un intent de prendre com a ostatge l'ambaixador israelià. Aleshores, Baruch Cohen, un oficial d'intel·ligència del Mossad, va ser assassinat per Setembre Negre a Madrid, Espanya, el 26 de gener de 1973. L'OAP va afirmar que Cohen formava part de l'esquadró del Mossad que va atacar Hamshari.

Llegat El 1973, l'Associació de Solidaritat Franco-Àrab i la revista France Pays Arabes van establir el Premi Palestina-Mahmoud Hamshari en la seva memòria. Un dels hospitals de la Mitja Lluna Roja Palestina al Líban, l'Hospital Mahmoud Hamshari, va rebre el seu nom. Una escola primària per a noies a Tulkarem també porta el seu nom.

A la cultura popular La novel·la Arabesques d'Anton Shammas de 1986, s'hi esmenta la tomba de Hamshari al cementiri del Père-Lachaise. A la novel·la, Shammas estableix una analogia entre Hamshari i Marcel Proust, descrivint-los com un jueu del temps i un àrab del lloc perquè la inscripció a la tomba de Hamshari diu «l'home de la llar perduda» i la inscripció a la tomba de Proust diu «l'home del temps perdut».

El personatge de Hamshari apareix a la pel·lícula Munich, dirigida per Steven Spielberg el 2005, i la seva interpretació corre a càrrec d'Igal Naor.

Referències

Categoria:Víctimes d'assassinat Categoria:Morts per arma de foc Categoria:Polítics palestins Categoria:Morts a París Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1939