Elena Benarroch Vila (Tànger, 20 d'abril de 1955) és una reconeguda modista i empresària espanyola especialitzada en disseny de pelleteria i mode de luxe. És considerada una figura clau de la moda espanyola de la dècada de 1980 i 1990 per la seva capacitat d'innovació en el tractament de les pells i la seva connexió amb el món cultural i social de la Transició.
Trajectòria professional Nascuda a Tànger en el si d'una família jueva sefardita, es va criar principalment a la ciutat espanyola de Melilla. La seva introducció al món de la pelleteria va tenir lloc arran del seu matrimoni amb l'artista plàstic argentí Adolfo Barnatán.
Inicis i consolidació a Madrid El 1979, Benarroch va obrir la seva primera botiga de confecció en pell al carrer Monte Esquinza de Madrid. Va aconseguir una ràpida notorietat gràcies al seu enfocament en l'alta qualitat de la matèria primera, especialment el visó, i per oferir dissenys més juvenils i contemporanis del que era habitual en el sector tradicional de la pelleteria.
La seva consolidació es va materialitzar amb la presentació de la seva primera desfilada el 1980 i l'obertura d'un segon establiment un any després. El seu treball va trascendir les fronteres nacionals el 1982, quan va ser seleccionada per representar Espanya a la prestigiosa Fira Internacional de Frankfurt del Main. Aquell any, també va començar a col·laborar amb la firma italiana Bottega Veneta.
Expansió i reconeixement internacional La dècada de 1980 va marcar l'expansió internacional de la seva marca i l'arribada dels principals reconeixements.
El 1984 va ser un any significatiu, ja que va presentar les seves col·leccions a Tòquio i va rebre el premi Aguja de Oro, un dels màxims guardons de la moda espanyola. En aquesta etapa, Benarroch va destacar per la seva innovació creativa, introduint tècniques com el tenyit de pells i l'ús de motius geomètrics en els dissenys.
El 1985 va rebre el premi estatunidenc American Legend a la millor col·lecció de l'any. Aquesta fita va impulsar la seva entrada als Estats Units, on va obrir una botiga a l'emblemàtica Madison Avenue de Nova York el 1986. El mateix any, va participar en la inauguració de la Passarel·la Cibeles de Madrid, consolidant-se com un referent.
Continuant amb la seva evolució creativa, el 1987 va introduir pells estampades amb dibuixos venecians i va obtenir la representació a Espanya de firmes internacionals com Etro i Andrea Pfister. També va col·laborar amb Miguel Bosé en el llançament d'una línia d'abrics de pell per a home.
El seu prestigi internacional es va confirmar el 1989 amb la dedicatòria d'una portada a l'edició nord-americana de la revista Vogue. Un any després, el 1990, va ser guardonada amb la T de Oro de la revista Telva, un premi que va compartir amb marques de la talla de Prada i Versace.
Entre els seus treballs més singulars i destacats es troben: La col·lecció de pells creada per al 35è aniversari de la nina Barbie el 1993. El disseny de vestuari per a la pel·lícula Carne trémula (1997) del director Pedro Almodóvar.
Diversificació i actualitat A finals de la dècada de 1990, Benarroch va diversificar la seva marca. El 1997, va llançar la seva primera col·lecció de joies i una fragància anomenada Yaël, en honor a la seva filla. La seva filla, Yaël Barnatán, ha continuat la tradició familiar, exercint com a directora creativa tant de la línia Elena Benarroch com de la línia casual que porta el seu nom.
El 2009 es va dissoldre el seu matrimoni amb Adolfo Barnatán, tot i que ambdós han mantingut una relació amistosa i una col·laboració professional.
El 2015, Benarroch traslladar la seva residència a Nova York, venent algunes de les seves propietats a Espanya. Va presentar la seva nova col·lecció a la seu de l'Institut Cervantes d'aquesta ciutat.
Referències
Enllaços externs Moda d'Espanya: perfils i col·leccions
Categoria:Dissenyadors de moda espanyols Categoria:Jueus espanyols Categoria:Jueus sefardites Categoria:Persones de Tànger Categoria:Artistes marroquins Categoria:Artistes jueus Categoria:Nascuts el 1955