Cir o Kyros de Panòpolis (en llatí: , en grec: ) és un poeta, alt funcionari imperial i bisbe de l'Imperi Romà d'Orient durant el segle V. Nascut cap al 400 a Panòpolis, Egipte, es va unir a la cort imperial de Teodosi II a Constantinoble gràcies a l'emperadriu Eudòxia, que admirava la seva poesia. Esdevingut prefecte de Constantinoble i després prefecte del pretori d'Orient, va participar activament en la renovació de la ciutat i va promoure l'ús del grec, la llengua de la majoria de la població de l'Imperi Romà d'Orient, en lloc del llatí en l'administració imperial. Acusat de simpatitzar amb el paganisme després d'intrigues al palau imperial, va caure en desgràcia el 441 i va ser exiliat a Cotyaeum, on més tard va esdevenir bisbe. En tornar a Constantinoble després de la mort de Teodosi II el 450, es va dedicar a obres de caritat i va establir una estreta relació amb Daniel l'Estilita, abans de morir cap al 470.
Va ser reconegut com un gran poeta en el seu temps. Només tres dels seus poemes, recollits a l' Antologia Palatina, han sobreviscut. Un fragment d'un panegíric de Teodosi II, un lament relacionat amb el seu exili de Constantinoble i un epigrama que es diu que va fer gravar a la columna de Daniel l'Estílita.
Context Situació política de l'Imperi Romà d'Orient miniatura|Imperi Romà l'any 450: en blau, l'Imperi Romà d'Occident, en verd, l'Imperi Romà d'Orient. A la mort de l'emperador Teodosi I l'any 395, l'Imperi Romà va ser dividit entre els seus dos fills.Occident va ser donat al jove Honori, mentre que l'Orient va ser assignat a Arcadi, a qui va succeir el seu fill Teodosi II el 408 a l'edat de 7 anys. Mentre que a Occident, els pobles germànics, coneguts com a bàrbars, anteriorment federats, van fundar els seus propis regnes autònoms al territori de l'Imperi, l'Orient va aconseguir preservar la seva estructura política i econòmica.
La transmissió dinàstica indiscutible del poder imperial i la relativa tranquil·litat de les relacions amb el veí persa van permetre a l'Orient sobreviure als atacs exteriors i interiors a inicis del segle V. L'Imperi esdevé cada cop més «grec», el poder es concentrava a la capital, Constantinoble; el cristianisme i l'Església ocupaven una posició dominant a la cultura i la política; i el grec, la llengua majoritària d'aquesta part de l'Imperi, va guanyar poder enfront el llatí. A diferència d'Occident, on el Aeci dominava el panorama polític, el seguici de Teodosi II estava compost principalment per civils. El prefecte del pretori d'Orient, Antemi, va dominar la cort fins al 414, seguit de Pulquèria, la germana de l'emperador, fins al 423, i després per la seva esposa, Eudòxia.
Tensions religioses al segle V Al llarg del segle V, el cristianisme es va convertir en la religió dominant a l'Imperi Romà d'Orient. El paganisme, un terme que engloba una àmplia varietat de pràctiques i cultes, va patir la promulgació de lleis antipaganes i el creixent atractiu del cristianisme. Aquest ascens del cristianisme va provocar que l'Imperi Romà d'Orient patís gran quantitat de disturbis religiosos que amenaçaven la pau civil. Les controvèrsies teològiques reflectien rivalitats entre clans, interessos, individus i ciutats, però també van prendre una dimensió política, donada l'estreta relació entre l'Església i l'Estat.
La crisi més important d'aquest segle comença a finals de la dècada del 420 i tracta sobre la naturalesa de Crist. S'hi veu l'oposició entre els partidaris de Nestori de Constantinoble, que disputen el nom de Theotokos (Mare de Déu) donada a Maria, o per extensió la unitat entre les naturaleses divina i humana de Crist, i les de Ciril d'Alexandria, per a qui aquestes dues naturaleses estan unides. El nestorianisme va ser condemnat el 431 pel Concili d'Efes, convocat per Teodosi II, però les tensions entre les dues parts van seguir durant dècades.
Hi ha múltiples fonts sobre la vida de Cir de Panòpolis. Els seus poemes, la biografia gairebé contemporània de Daniel l'Estílita, amb qui Cir va tenir una estreta relació al final de la seva vida, els decrets i codis de llei derivats del (segle VI) que proporcionen algunes dates, i finalment fonts literàries, com ara les cròniques de Joan Malales (segle V) i de Teòfanes (segle IX), el Chronicon Paschale (segle VII) i l'entrada "Cirus" de Suïdas (segle X).
Biografia Orígens Cir, el nom complet del qual era , va néixer cap a l'any 400 a Panòpolis (l'actual Akhmim) a l'Alt Egipte, probablement en una família de rang senatorial. No se sap res de la seva joventut, però és possible que, com altres figures de Panòpolis, hagi estat un poeta itinerant. Si bé la ciutat no era un centre tradicional de la cultura grecoromana, havia adquirit preeminència com a un centre important de la cultura literària en llengua grega, tant cristiana com pagana, des del segle III, havent produït diversos poetes de renom, com ara Nonnos, aproximadament contemporani de Cir, i Pamprepi, nascut el 440.
Carrera administrativa miniatura|Mapa de Constantinoble. L'obra poètica de Cir va atreure l'atenció de l'emperadriu Eudòxia, que també era poeta. Va entrar a la cort de l'emperador Teodosi II i va ascendir en l'administració imperial. Després de caiguda en desgràcia de l'eunuc Antíoc a la dècada del 420, Cir el va substituir en la seva posició d'influència i va ocupar càrrecs importants. Va ser prefecte de Constantinoble el 426 i un altre cop el març del 439 (potser ja l'any 437), el desembre del 439 fou nomenat com a prefecte del pretori d'Orient. Va ocupar els dos càrrecs a la vegada, fet molt inusual i que denota el seu poder a la cort en aquell moment. Va ser nomenat patrici i després cònsol el 441.
Cir va ser un dels ministres més eficaços i actius de Teodosi. La seva principal mesura com a prefecte del pretori d'Orient va ser l'abandonament del llatí com a llengua oficial de l'administració a l'Orient. Va autoritzar la redacció de testaments en grec i va publicar els seus decrets en aquesta mateixa llengua. Tanmateix, aquesta mesura no s'ha d'entendre com un signe de desconeixement o rebuig del llatí com a tal, sinó com un desig d'apropar l'administració a la població de l'Imperi Romà d'Orient, la gran majoria de la qual parlava grec. També es diu que va dur a terme negociacions entre l'Imperi i els heftalites, així com amb els armenis. Com a prefecte de Constantinoble, va ser particularment actiu en la renovació de la ciutat, sobretot després d'un terratrèmol el 437. També va renovar i ampliar les fortificacions de la ciutat al costat marítim, una decisió sens dubte motivada per la captura vàndala de Cartago el 439 i la presència de la seva flota al Mediterrani. Va supervisar la restauració de les Termes d'Aquil·les, va introduir un sistema d'il·luminació urbana i va fer construir una església dedicada a la Theotokos (“Mare de Déu") en un districte de la ciutat que més tard es va anomenar ta Kyrou en honor seu.Gregory 1975, p. 323.
La seva obra li va valer una gran popularitat entre el poble. Les cròniques de Teòfanes i Joan Malales expliquen que va ser aclamat a l'hipòdrom cantant "Constantí la va construir [la ciutat], Cir la va renovar" probablement en presència de l'emperador Teodosi. Aquesta comparació de Cir amb Constantí, l'il·lustre emperador i fundador de la ciutat, va ser humiliant per a Teodosi i pot haver alimentat la gelosia d'altres homes ambiciosos del palau, com ara l'influent eunuc i camarlenc Crisàfi. La desgràcia de la seva protectora, l'emperadriu Eudòxia, va conduir a la caiguda de Cir. Acusat de paganisme, o si més no de simpatitzar amb els pagans, va ser brutalment destituït del seu càrrec i la seva fortuna confiscada, poc després del 18 d'agost del 441. És particularment vulnerable a aquesta acusació pel seu gust per la poesia pagana i el seu origen egipci (molts poetes egipcis encara eren pagans al segles IV i V) que van oferir l'oportunitat d'un atac plausible, seriós i difícil de refutar, que, tanmateix, s'ha de llegir aquí com una maniobra purament política i no religiosa. Cir finalment abandona Constantinoble al voltant del mes de setembre del 441.
Bisbe de Cotyaeum miniatura|Icona del patriarca Procle de Constantinoble . Exiliat, o potser havent fugit per salvar la seva vida, Cir es va convertir en sacerdot i va ser nomenat, per ordre de l'emperador, bisbe de Cotyaeum, una petita localitat aïllada a la frontera de Frígia, on els habitants diocesans de la qual ja havien matat els quatre bisbes nestorians anteriors. Lluny de ser un ascens, el seu nomenament a aquest bisbat obscur i perillós va ser clarament un càstig, ja que l'emperador potser esperava que Cir patís un destí similar al dels seus predecessors. A la seva arribada a finals del 441, Cir, potser tement per la seva vida, es va negar a dirigir-se al seu ramat diocesà, que sens dubte s'havia adonat de les acusacions de paganisme contra ell. Finalment, obligat a parlar el dia de Nadal del 441, va pronunciar una homilia particularment breu.
Tot i que la brevetat del seu discurs suggereix que Cir no estava particularment entusiasmat amb el seu nou càrrec, la seva homilia estava perfectament en línia amb l'ortodòxia i li va permetre tranquil·litzar la població. Mentre que alguns historiadors veuen en aquest breu text el prudent desig de Cir de distanciar-se dels debats teològics del seu temps, d'altres, al contrari, assenyalen la seva proximitat a la teologia de Procle, patriarca de Constantinoble del 437 al 447. Cir, com a membre d'alt rang de l'administració imperial destinat a Constantinoble, s'hauria reunit amb Procle en diverses ocasions. Aquest últim és l'autor d'un sermó contra els nestorians, les idees teològiques dels quals són ben conegudes i populars. En adoptar una posició similar en el seu sermó, Cir emfatitza que és realment cristià, que segueix Procle i, per tant, dóna suport a les decisions del Concili d'Efes que rebutgen el nestorianisme, una doctrina que va causar la caiguda dels quatre bisbes anteriors..
A part del sermó de Nadal del 441, se sap poca cosa sobre l'activitat episcopal de Cir. Potser va ser el responsable de l'establiment a Cotyaeum d'un culte a Menna, un màrtir i sant cristià de finals del segle III originari d'Egipte i ben conegut a Panòpolis. Cir seria així l'autor d'una Passió de Sant Menas, que reprèn elements de la vida de Gordí de Cesarea, martiritzat sota Dioclecià a Cesarea de Capadòcia.
Últims anys miniatura|Sant Daniel l'Estilita, a prop de Cir, al Menologion de Basili II. A la mort de Teodosi II el 450, Cir va abandonar la vida religiosa i Cotiaeum, i després va tornar a Constantinoble, on va morir durant el regnat de l'emperador Lleó (457-474), probablement cap al 470. Se sap poca cosa sobre el final de la seva vida, però sembla que l'emperador Marcià (450-457), successor de Teodosi II, va restaurar la seva fortuna. Estimat pel poble, tot i que no ocupava cap càrrec oficial, Cir va distribuir la seva riquesa a través de diverses obres de caritat. Durant aquest període, va ser proper al monjo Daniel, de qui es diu que va alliberar una de les filles de Cir, Alexandria, de l'esperit maligne que la turmentava cap al 460 aC. Durant una segona visita l'any 462 aC, intentant alliberar la seva filla gran o la seva mestressa de casa d'una aflicció similar, Cir va discutir amb el monjo, que s'havia convertit en un ermità estilita, sobre la terra que aquest últim havia triat per a la seva columna. Daniel havia triat terres pertanyents a un alt funcionari anomenat Gelani, mentre que Cir hauria preferit que triés terres que li pertanyien. Els dos homes finalment es van reconciliar, i Daniel fins i tot va permetre que Cir tingués un epigrama inscrit al pilar.
Obra poètica