Els Gegants de Balaguer són nou gegants (quatre parelles i lo Sereno) del municipi de Balaguer (Noguera). De propietat municipal, són gestionats per la Colla Gegantera i Grallera de Balaguer, que també té diversos gegantons, set capgrossos i dos cavallets. Cada dos anys organitzen la trobada de gegants Biennal de Gegants i Capgrossos Ciutat de Balaguer.

Gegants Pagesets Els gegants més antics de Balaguer són Lo Pageset i La Pageseta, que representen uns pagesos catalans. Construïts a mitjans del segle XIX, es desconeix el seu constructor i la data d'estrena.

Joan Amades, al seu llibre Gegants, nans i altres entremesos, esmenta que Balaguer tenia dues parelles de gegants, una més gran que representaven moros i una més petita que representaven xinesos. Van ser reformats el 1929 pels artistes locals Antoni Oller i Francesc Borràs, canviant la fesomia dels gegants xics per la de pagesos catalans. Després de la Guerra Civil estaven en molt mal estat, pel que l'Ajuntament els va restaurar de nou. Tanmateix els gegants grans, massa danyats, van ser llençats, i van ser substituïts el 1944 per una altra parella de gegants moros.

El 1984 el gegants Pagesets estaven ja en molt mal estat de conservació. L'artista balaguerí Ton Camarasa els va restaurar, millorant la fesomia. Van tornar a ser restaurats el 1997 per la casa Aragonesa de Fiestas de Saragossa, per a la celebració de la Festa Popular i Tradicional dels Països Catalans. El 2004 van ser batejats amb els noms de Lo Pageset i La Pageseta, durant la segona Trobada de Gegants de Balaguer. Actualment només surten per les festes de Balaguer, com la Festa Major del Sant Crist, el 9 de novembre, o pel Corpus.

Les dues parelles de gegants van ser acompanyades per la música dels Botets el darrer terç del segle XIX, fins a l'any 1912. Els Botets de Casserres eren tres músics de Casserres del Castell, que tocaven la gaita de boto i dues trompes ribagorçanes. Els anys 1928 i 1929 els van substituir una colla de grallers de Valls, i després va ser la banda municipal la que acompanyava els gegants. L'any 2023 (després de 110 anys) els gegants Pagesets van tornar a ser acompanyats pels Botets, ara de Graus, amb una reproducció dels antics instruments, construïts pel balaguerí Sergi  Llena Mur.

Gegants Moros El 1944 es va comprar a Barcelona una parella de gegants, els reis moros Yusuf Al-Muzaffar i Arsenda de Mormur, que van substituir els gegants grans. Durant 30 anys van acompanyar els gegants Pagesets en les processons de Corpus i en la Festa Major del Sant Crist.

Gegants Reis El 1970 es van comprar a Indústria Juguetera Recacha (que anys després canvià el nom a Aragonesa de Fiestas) dos gegants de sèrie, que representaven els Reis Catòlics, juntament amb dos cavallets i quatre capgrossos, anomenats El Berrugues (popularment El Senyoret), L'Ambaixador (popularment El Capità), El Pallasso i La Bruixa. El 2004 membres de la colla gegantera van restaurar els gegants, canviant l'aspecte de les vestidures, les corones i complements més luxosos, batejant-los amb els noms del Rei Jaume I el Conqueridor i Comtessa Aurembiaix d'Urgell. Els dos cavallets van ser restaurats el 2020 amb els colors de l'escut de la ciutat.

Gegant lo Sereno El gegant lo Sereno, que representa l'antic ofici de sereno, va ser construït per Josep Mateu el 1989 per a l'Associació de Veïns del Centre Històric de Balaguer, que en va fer donació a la ciutat. És una figura corpulent, però amb un aspecte de bonhomia, amb un bigoti abundant. Porta les claus de totes les cases de la ciutat i un fanalet a la mà. És el gegant més alt de Balaguer i participa en la Festa dels Fanalets de Sant Jaume i en la Cavalcada de Reis.

Gegants Tonet de la Garriga i Bepeta del Reng El 1996 l'Ajuntament va encarregar la construcció dels gegants Tonet de la Garriga i Bepeta del Reng a Cristina Colilles i la confecció dels vestits a M. Rosa Vives. Al mateix temps es va crear la Colla Gegantera i Grallera de Balaguer.

Referències

Categoria:Cultura de Balaguer Balaguer