La llibertat guiant el poble (en francès, La Liberté guidant le peuple) és una obra del pintor francès Eugène Delacroix. Es tracta d'una pintura al·legòrica de la Revolució de Juliol de l'any 1830, pintada el mateix any, que tingué lloc a París on apareixen els diferents estaments que varen propiciar aquests fets. En primer terme hi apareix una representació al·legòrica de la llibertat, que duu un fusell amb una baioneta i una bandera francesa, la que es va reprendre a partir d'aquesta revolució. El quadre va ser pintat poc després dels fets i va ser adquirit pel monarca Lluís Felip I de França. Actualment està exposat al Museu del Louvre de París.
Context històric
La llibertat guiant el poble representa les Tres Glorioses, les jornades (27, 28 i 29 de juliol de 1830) durant les quals hi va haver una sublevació popular, també coneguda com la Revolució francesa de Juliol, contra el rei Carles X de França. Aquesta revolta havia estat causada per la instauració, per part de Carles X, d'una sèrie de lleis repressores i lliberticides, per augmentar el seu poder personal, i a conseqüència de la revolta va ser substituït pel rei Lluís Felip I, en l'anomenada Monarquia de Juliol, que en principi havia de considerar més el poble. El període d'aquesta monarquia (1830-1848) va estar marcat pel desig dels ciutadans de voler ampliar el nombre de persones amb dret al vot i va acabar amb una altra revolta popular que va instaurar la Segona República Francesa, que va abolir l'esclavatge i va instaurar el sufragi universal masculí.
Eugène Delacroix pertanyia a una llarga línia de grans revolucionaris, que havia produït el "país de les revolucions", i pinta el quadre de manera contemporània als fets de la Revolució de Juliol. Com ell mateix escriu al seu germà, el 18 d'octubre de 1830, "si no he vençut per la Pàtria, almenys pintaré per a ella".
Descripció miniatura|L'estructura del quadre és piramidal, de base la del quadre i vértex superior la mà que agafa la bandera La pintura és de grans dimensions (3,25 m d'ample per 2,60 d'altura) i bastant imponent. La seva estructura és piramidal, amb la llibertat al vèrtex superior i els morts en combat a la base. Alguns hi veuen un paral·lelisme amb El rai de la Medusa, pintat onze anys abans per Théodore Géricault. Està plena de moviment, audàcia i vitalitat. Hom hi pot veure la unió del poble dels suburbis i de la burgesia revolucionària, representats per les dues persones dempeus situades, respectivament, a l'esquerra i a la dreta de la Llibertat, des del seu punt de vista, però també hi ha soldats de Carles X: un en primer pla, mort, i alguns a la batalla.
A la dreta hi ha alguns edificis típics parisencs del , d'entre els quals, per treure de dubtes l'espectador, hi sobresurt la catedral gòtica de Notre Dame, per mostrar que el fet passa a París. Aquests però, no corresponen a la perspectiva real que tenen des de la banda esquerra del riu, ni els edificis pintats són els que s'hi veurien. Delacroix no ha volgut copiar una perspectiva exacta sinó representar la ciutat i la catedral com a símbols. A la cantonada esquerra de la torre més propera de la catedral hi ha una petita bandera revolucionària. La signatura de Delacroix i l'any dels fets i del quadre estan en vermell sobre unes restes de fustes trencades, al quadre sota la ciutat de París però a la realitat que representa al primer pla, entre els morts i el nen que lluita al costat de la Llibertat.
Personatges miniatura|Personatges numerats en verd miniatura|Obrer industrial amb el davantal de treball
1 - La protagonista és el personatge al·legòric de la Llibertat, una dona armada i que porta la bandera francesa, i que porta a més els atributs que l'identifiquen amb la Marianne (vegeu l'apartat "La llibertat Marianne"). Sobre aquest personatge, Théophile Thoré va dir "És una noia del poble? És el geni de la llibertat? [com el que hi ha per exemple, a la plaça de la Bastilla a París.] És ambdues coses? (...) La veritable al·legoria ha de tenir aquest doble caràcter d'ésser una figura vivent i un símbol."
2 - La Llibertat va flanquejada, a la seva esquerra, per un noi jove armat amb dues pistoles. El barret que porta va ser instaurat com a propi dels estudiants el 1888, posteriorment, doncs, al quadre i, per tant, el noi no pot representar els universitaris com alguns poden pensar erròniament. Aquest personatge, que simbolitza la joventut revoltada per la injustícia i el sacrifici per les causes nobles, va inspirar l'escriptor també romàntic Victor Hugo per al seu personatge Gavroche, al llibre Els miserables que escriuria trenta anys més tard. Això representa una de les poques vegades que la literatura s'inspira de la pintura i no al revés.
3 - Però la Llibertat va igualment flanquejada, a la seva dreta, d'un altre personatge, amb levita i barret de copa, que representa la burgesia. Aquest personatge (Mario) apareix també a Els miserables de Victor Hugo, on és un fill d'aristòcrata, revolucionari i amic de Gavroche i del protagonista, que té alguns paral·lelismes amb Hugo, Jean Valjean. Alguns crítics havien proposat que el personatge burgès podria ser un autoretrat de Delacroix, però no se sap certament. També podria ser un dels seus amics. Porta un fusell de caça, que deu ser propi i no robat a la batalla, i va vestit a la moda burgesa de l'època, amb pantalons amples. La faixa de franel·la vermella és la pròpia dels artesans.
4 - A l'esquerra treu el cap un altre nen, que també s'ha sumat espontàniament a la batalla, i obre molt els ulls mentre s'enfila per les restes de la barricada, amb un barret de policia.
5 - Al seu costat, l'home amb un sabre és un obrer de la indústria, com indica el tipus de pantalons i de davantal que porta. El barret que porta té la insígnia blanca dels monàrquics, la veta vermella representa els liberals i la banderola porta-sabre és de les companyies d'elit d'infanteria, un model de 1816. A la cintura porta una pistola agafada amb un mocador vermell que evoca el Mocador de Cholet, que és un signe d'aliança entre Charette i els venedors.
miniatura|esquerra|Al mig, a la batalla, es veu un barret dels estudiants de l'Escola Politècnica. Tot i que el barret és de tipus napoleònic, no és un soldat reial.
6 - Als peus de la llibertat, un lluitador moribund la mira fixament com dient-li que ha valgut la pena el sacrifici. El mocador al cap indica que és un jornaler. Aquest mocador té els tons del vestit de la Llibertat mentre que les altres peces de vestir que porta, camisa, armilla i faixa, són dels colors de la bandera republicana.
7 - Altres cadàvers a la base estan il·luminats per donar-los importància i el lloc d'honor que es mereixen en la llibertat aconseguida també gràcies a ells. El de l'esquerra, amb camisa blanca i sense pantaló, és, amb la Llibertat, la segona figura mítica, que es fa des d'antic i que és Hèctor, un personatge d'Homer.
8 - El cadàver de la dreta és un soldat del bàndol dels monàrquics, vestit amb l'uniforme de campanya contemporani.
9 - A la seva dreta, a la cantonada, es veu mig cos d'un altre cadàver, bocaterrosa, es tracta d'un soldat corasser amb xarreteres de color blanc, del bàndol monàrquic.
10 - Entre la Llibertat i el burgès s'esbossen algunes figures dins de la batalla: un destacament de granaders, vestits amb roba de camp i capota grisa, i els estudiants, entre els quals hi ha un enginyer politècnicLes escoles politècniques actuals, a França i a Espanya, tenen com a origen els primers enginyers moderns de Napoleó Bonaparte, que va inventar les enginyeries -tal com les entenem ara- per poder tenir persones que trobin solucions a problemes reals i nous, en el seu cas eren de logística, etc. Encara ara, a França, es considera que els enginyers politècnics són l'elit que haurà de portar endavant el país, i en algunes de les Escoles Politècniques més prestigioses als alumnes se'ls dona un uniforme militar complet, i els homes es posen el de gala a la festa anual de retrobada. que s'identifica pel seu barret bonapartista.
Composició miniatura|Els afusellaments del 3 de maig, Goya, 1814 La composició és piramidal i descentrada, i té com a eix principal el que passa pel cos del moribund que es dirigeix a la llibertat. En aquest eix destaquen els colors de la nova bandera revolucionària, el blanc de la camisa d'un mort, el blau de la del moribund i detalls vermells d'aquest, abans d'arribar a la part superior de la llibertat. A cada banda de l'eix hi ha tres personatges principals i un element, la batalla o la ciutat. Es presenten asimetries que busquen la tensió. Totes les línies són obertes i diagonals. Les asimetries, els tocs de color i les diagonals són alguns aspectes que l'acosten a Goya, en especial en quadres com La càrrega dels mamelucs o molt més a Els afusellaments del tres de maig, i encara se'n veuran d'altres pel que fa a l'estil: ondulacions, pinzellades aïllades, clarobscurs, etc. La bandera, un dels elements més importants, no està sencera al quadre, sinó que surt fora del marc, aquest element és molt nou a l'època. La perspectiva s'aconsegueix per mitjà de plans superposats amb figures de mides diferents i menys detallades quan estan lluny, en comptes de les clàssiques línies emergents d'un focus d'un element que va del fons al primer pla. Així, l'horitzó podria ser la línia imaginària sobre els caps de la multitud a la batalla, a l'esquerra, o molt més lluny, sobre els edificis, a la dreta.
Comparació amb El rai de la Medusa miniatura|El rai de la Medusa, Géricault, 1819 Al Louvre aquest quadre està a la mateixa sala que El rai de la Medusa per poder comparar-ne l'estructura i algunes coincidències entre els dos. A més de la forma de piràmide, ambdues tenen la base inestable, ja que tant el rai com la barricada estan construïdes amb bigues inestables, i d'elles neix en part el moviment i la tensió de la composició, que culmina en una persona en un vèrtex que agita un tros de roba al vent (un home un tros de camisa, a un punt de l'horitzó, al rai; una dona la bandera, perquè els altres la segueixin, en aquest quadre). Als dos quadres notem tocs de color en blanc i els colors primaris en, per exemple, peces d'indumentària.
Però al rai de la Medusa, l'estructura de la piràmide és més primitiva i menys definida, i en realitat n'hi ha dues. Una necessita elements "arquitectònics" (el rai, la vela, i sobretot les cordes) per a la seva definició, aquesta fa ressaltar la que té al costat, formada per homes. Aquesta doble piràmide provoca un efecte de simetria i equilibri que és justament el que Delacroix evita en el seu quadre. Un dels elements més diferenciadors és el fet que allà el moviment va cap enrere, en comptes d'endavant, allà l'objectiu és submergir l'espectador cap al final, on una petitíssima taca promet potser una esperança, mentre que a La llibertat guiant el poble, al contrari, el moviment va cap endavant, sortint de fora del quadre vers l'espectador. Amb aquest moviment però, tots dos aconsegueixen portar l'espectador amb els protagonistes, per lluitar amb o contra ells. El tractament de la llum també és diferent.
Motivació i mètode miniatura|Detall de Les dones d'Alger miniatura|Les dones d'Alger, de Delacroix miniatura|Detall de La llibertat guiant el poble