El coll de Palhèras, també anomenat port de Palhèras (en francès col de Pailhères o port de Pailhères) és un pas de muntanya del Pirineu occità situat entre les comarques històriques del Sabartès i el Donasà, i actualment al departament francès de l'Arieja, regió d'Occitània. Té una alçada de 2.001 m i es troba a la unió de les comunes d'Ascon, a l'oest, i Mijanes, a l'est, i molt a prop del límit de la de La Fajòla, a menys de 200 m al nord. Hi passa la carretera departamental D 25, la qual uneix Ascon, prop de la vall del riu Arieja, amb Al Plan. Està situat entre el Picaucel (2.027 m), al nord, i el pic de Tarbesó (2.364 m), al sud-oest.

Detalls de l'ascensió miniatura|esquerra|Punt culminant del coll de Palhèras L'ascensió pel vessant oest comença a Acs, a la vall del riu Arieja, té 18,8 km de longitud, en què se supera un desnivell de 1.278 m, amb un pendent mitjà del 6,8 % i un tram de pendent màxim de l'11 %. Els primers 3,5 km són comuns amb l'ascens pel vessant oest del coll del Chioula, mentre que els següents 4 km, junt amb el primer tram, coincideixen amb la pujada pel vessant sud del proper coll del Pradell. En els primers 4 km, fins a la vila d'Ascon, el pendent és moderat, d'entre el 5 % i el 6 %. Després d'aquesta, encara suavitza més, entre el 3 % i el 5 %, i amb un 1 km, entre els quilòmetres 6 i 7, amb només un 1 %. A partir dels 8 km, el pendent oscil·la majoritàriament entre el 8 % i el 9 %, tot i que entre els quilòmetres 10 i 13 es torna a trobar un sector menys costerut, amb pendents d'entre el 4 % i el 7 %. Els tres darrers quilòmetres són els més durs d'aquest vessant, tots ells al 9 %.

Pel vessant est, la pujada té el seu inici als Banys d'Usson, a la vall del riu Brugent, té una longitud de 16,6 km, un desnivell de 1.218 m, amb un pendent mitjà del 7,3 % i un sector de pendent màxim del 10,2 %. Els primers 4 km són els més assequibles, amb pendents d'entre el 4 % i el 6 %. A l'entorn de la localitat de Mijanes, entre els quilòmetres 4 i 7, el pendent augmenta fins al 6 % o 7 %, per a continuació seguir un dels trams més difícils d'aquest vessant, amb 4 km al 8 % o 9 %. Entre els quilòmetres 11 i 12 hi ha un petit descans, amb un pendent del 5 %, per després tornar a pujar al 8 % o 9 % durant 3 km. Prop del cim, el pendent torna a suavitzar-se, amb un 1 km al 7 % i els darrers 600 m al 5 %.

El vessant est presenta una variant que és més directa, de 14,2 km, augmentant per tant, el pendent mitjà, del 8,5 %, i amb un tram de pendent màxim del 14,1 %. Aquesta consisteix en utilitzar una pista asfaltada entre les localitats de Rosa i Mijanes, de 1.200 m de longitud, la qual segueix el curs del riu Brugent per la seva riba esquerra.

Ciclisme Tour de França El coll de Palhèras s'ha superat cinc vegades al Tour de França, sempre pel vessant est i classificat com a fora de categoria (HC) per al Gran Premi de la Muntanya, excepte en la primera ocasió, en què es va classificar com de 1a categoria. Un altre element comú d'aquesta ascensió és que sempre ha suposat la penúltima dificultat muntanyosa de la jornada, que majoritàriament ha acabat a l'estació d'esquí d'Ax 3 Domaines, menys una vegada que va finalitzar al Plan de Belha.

El coll de Palhèras es va incloure per primera vegada al Tour de França en l'edició de 2003, en una etapa principalment plana amb inici a la ciutat de Tolosa, excepte el pas per aquest coll i el final a Ax 3 Domaines. El primer al cim fou l'espanyol Juan Miguel Mercado, tot i que la victòria final se l'endugué el també espanyol Carlos Sastre, en imposar-se després d'estar 9 km en solitari.

Dos anys més tard es va disputar una etapa semblant a la del 2003, tot i que en aquest cas tenia el seu inici a la costa mediterrània, a Agde. El primer al coll fou l'austríac Georg Totschnig, que també acabaria sent el vencedor final a Ax 3 Domaines, on hi arribaria en solitari.

Una història semblant es va produir l'any 2007, ja que el coll de Palhèras era la penúltima ascensió del dia, tot i que en aquest cas l'etapa es va acabar al Plan de Belha. El primer al cim fou el basc Rubén Pérez, tot i que la victòria d'etapa se la van disputar els dos grans candidats a la victòria final de la cursa, el danès Michael Rasmussen, portador del mallot groc, i l'espanyol Alberto Contador, segon a la classificació general. Fou aquest darrer el que s'imposà a la línia d'arribada.

En les edicions de 2010 i 2013 es van disputar etapes molt semblants, amb final a Ax 3 Domaines i amb el coll de Palhèras com a penúltim pas de muntanya uns 30 km abans de la línia d'arribada. L'any 2010, el primer al cim fou el francès Christophe Riblon, que acabaria sent el vencedor final del dia després d'una escapada en solitari de 30 km. Al 2013, el coll de Palhèras va ser el punt més alt d'aqeulla edició del Tour de França (Souvenir Henri Desgrange), i el colombià Nairo Quintana va ser el primer en franquejar-lo, tot i que la victòria final se l'asseguraria el britànic Chris Froome després d'un atac a 5 km del final, on hi va arribar sol. A més, es va posar líder a la classificació general, posició que ja no abandonaria en aquella edició.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de FrançaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant2003131TolosaAx 3 DomainesEst200514HCAgdeAx 3 DomainesEst200714HCMasametPlan de BelhaEst201014HCRevèlAx 3 DomainesEst20138HCCastrasAx 3 DomainesEst

Ronda de l'Isard d'Arieja El coll de Palhèras s'ha superat com a mínim tres vegades a la Ronda de l'Isard d'Arieja.

En l'edició de 2026, el coll de Palhèras va ser el final de la tercera etapa amb inici a Sorese i que va recórrer diversos colls de l'Aude i l'Arieja. El vencedor fou el britànic Huw Buck Jones, que s'imposà en solitari i, a més, s'enfundà el mallot groc de líder de la classificació general.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Ronda de l'Isard d'AriejaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant201731QuilhanPlan de BelhaEst201931MirapeisQueragutOest20263HCSoreseColl de PalhèrasOest

Cicloesportiva L'Ariégeoise El coll de Palhèras format part del recorregut habitual de la cursa ciclista per a aficionats anomenada L'Ariégeoise. Aquesta cursa es disputa anualment des de 1995 i recorre diversos passos de muntanya pirinencs de l'Arièja.

Activitats Esquí Ambdós vessants del coll de Palhèras acullen estacions d'esquí alpí. Al vessant oest s'hi troba l'estació d'Ascou-Pailhères, mentre que al cantó est hi ha l'estació de Mijanès-Donezan. En el primer cas, hi ha dos teleesquís just a sota del coll, anomenats Régalécia i Mounégou, els quals condueixen al proper cim del Monegó (2.092 m).

En el cas de l'estació de Mijanès-Donezan, hi conviuen l'esquí alpí, amb 15 pistes de diferents dificultats que sumen 12 km de recorregut, l'esquí nòrdic, amb un total de 6 pistes i 15 km d'itineraris abalisats i les raquetes, amb tres recorreguts, d'un total de 14 km. No hi ha cap pista ni itinerari que arribi fins al coll de Palhèras, ja que aquests se situen al sud-est d'aquest, al vessant nord del pic de Canrusc (2.132 m).

Parapent Des de l'any 2001 i fins a finals de 2025, l'entorn del coll de Palhèras va ser un lloc de vol lliure de la Federació francesa de vol lliure, amb el punt d'enlairament situat a l'indret anomenat Coumeille des Nid (), a 1.892 m d'altitud, des d'on es podia practicar parapent.

Referències

Palheras Categoria:Ports de muntanya del ciclisme Categoria:Colls dels Pirineus