Potentilla hirta o potentil·la estel·lada és una espècie de planta dins el gènere Potentilla i la família de les rosàcies que viu en brolles i prats secs en muntanyes mediterrànies.
Descripció Planta perenne, vivaç, herbàcia, amb la soca més o menys llenyosa; amb tiges floríferes molt més llargues que les fulles basals i que poden arribar fer mig metre d'alçada. Com totes les potentil.les, els estams i carpels són nombrosos i té un segon calze extern (calicle) amb segments linear lanceolats, prims poc més curts els sèpals normals que són una mca més amples. Els fruits són independents, constituït per un conjunt d'aquenis o núcules.
Pertany al grup de potentil.les amb fulles basals palmaticompostes amb folíols dentats, verds en ambdós costats i les flors d'un color groc viu. Però és força més robusta que les espècies semblants (que tot just poden superar els 20 cm d'alçada). Les flors són més grans, fins a 2-3 cm de diàmetre i surten en inflorescències cimoses en tiges floríferes terminals (no laterals com a moltes altres potentil·les de flors grogues) que sobrepasen llargament a les fulles basals . Els folíols són comparativament força estrets, llargament cuneiformes, amb dents profunds només a la part apical (aproximadament al quart superior); aquest caràcter és el que la diferencia més clarament de Potentilla recta, una altra espècie molt semblant, força robusta i de flors grogues. Les estípules (estructures de les fulles més o menys soldades a la base dels pecíols) són lanceolades.
Hàbitat i distribució La Potentilla hirta és un oròfit propi de les muntanyes europees, al NW del mediterrani: Itàlia, Sud de França i península Ibèrica (Serra de Baza, Sierra Nevada i muntanyes de l'est dels Països Catalans: L'Albera, el Corredor, Montseny, Falset, Prades i fins a Castelló on sembla que hi hauria la darrera població a Fredes Viu en pastures seques i clarianes de bosc, brolles poc denses , en general en zones de muntanya.
Taxonomia Potentilla hirta va ser descrita per Linné, el 1753
Referències
Categoria:Potentilla