El Makilakixki ('bastó picador', del basc makila 'bastó' i kiski-kaska, onomatopeia d'un cop al cap o de l'acció de colpejar) és un bastó encantat que apareix en una popular faula basca. La faula ha estat recollida en diversos recopilatoris de cultura popular basca, com ara lAntología de fábulas, cuentos y leyendas del País Vasco de Luis de Barandiarán, nebot de José Miguel de Barandiarán.
La faula Fonts: Un pare vivia amb els seus tres fills a casa. El fill gran va haver d'anar a treballar de criat en una altra casa llunyana. Al cap d'un any de servei, com a sou li van donar un ruc molt especial. Només calia dir-li: «Dona'm or!» i el ruc n'hi proporcionava immediatament.
Una nit, de tornada cap a casa seva, el noi es va allotjar en un hostal molt solitari. Abans d'anar a la seva cambra, el noi va avisar l'hostaler:
— No se us acudeixi dir-li a l'ase: «Dona'm or».
Però tan bon punt el noi va haver entrat a la cambra, l'hostaler es va acostar al ruc i li va dir: «Dona'm or», i el ruc n'hi va proporcionar de seguit en gran quantitat. Immediatament, l'hostaler va amagar el ruc i el va substituir per un altre de semblant.
L'endemà, el noi va sortir de la cambra i quan va veure el ruc, no es va adonar del canvi. Així, feliç i satisfet, va reprendre el seu viatge cap a casa seva.
Tan bon punt va arribar a casa, va córrer a mostrar al pare i als germans la mina d'or que tenia gràcies al seu ruc. Va estendre un gran llençol a terra, hi va col·locar el ruc al mig i li va dir: «Dona'm or». El ruc no n'hi va donar gens. El noi ho va tornar a provar. Però, vet aquí que el ruc va omplir el llençol de fems en comptes de l'or que volia.
Al cap d'un temps, el segon fill d'aquella casa va anar a treballar de criat. Al cap d'un any, l'amo de la casa on havia servit li va donar una taula com a sou. Aquesta taula també tenia alguna cosa misteriosa i especial. Quan hom li deia: «Prepara'm menjar», la taula obeïa i, de sobte, oferia un servei complet de menjar completament preparat.
En el viatge de tornada a casa, el noi va passar la nit al mateix hostal on s'havia allotjat el seu germà gran. Abans d'anar-se'n a dormir, va advertir a l'hostaler:
— No se us acudeixi dir-li a la taula: «Prepara'm menjar».
Però tan bon punt el noi es va adormir, l'hostaler es va acostar amb cura a la taula i va pronunciar la frase màgica: «Prepara'm menjar», i la taula, tot d'una, li va oferir un menjar deliciós. L'hostaler, com l'altre cop, va amagar la taula i en va col·locar una altra de semblant.
L'endemà al matí, el noi va agafar la taula i en arribar a casa en va voler demostrar els poders ocults a la família. Així que es va adreçar decidit a la taula i li va dir: «Prepara'm menjar», però la taula no va fer res i va romandre buida sense preparar cap menjar.
Finalment, el més petit dels tres germans també va decidir anar a fer de criat. Al cap d'un any, l'amo de la casa li va donar un bastó. Però aquest bastó tenia poders increïbles. N'hi havia prou amb dir la paraula «Makilakixki» i el bastó començava a picar qualsevol que estigués al seu voltant. L'únic que respectava, sense colpejar-lo, era el seu amo.
Potser per casualitat, o per la força del destí, el germà petit, de camí cap a casa, va passar la nit al mateix hostal on havien robat els seus altres germans. Aquesta vegada també, abans d'anar-se'n a dormir, el noi va avisar l'hostaler:
— No se us acudeixi dir-li al bastó: «Makilakixki».
— No t'amoïnis, el va tranquil·litzar l'hostaler.
Però, un cop més, l'hostaler va trair el noi i, acostant-se al bastó, va cridar amb força: «Makilakixki!».
De sobte, obeint la crida, el bastó va començar a pegar a tots els que l'envoltaven, començant per l'hostaler i continuant pels criats, causant un caos i una commoció general. L'hostaler va córrer tan ràpid com va poder cap al jove perquè aturés el bastó. I en aquell moment, el noi, aprofitant la por de l'hostaler, li va ordenar que li tornés el ruc i la taula dels seus germans, amenaçant-lo que, si no, el bastó continuaria castigant-lo.
I així va ser com el murri hostaler va tornar el ruc i la taula que havia robat. El noi va tornar a casa content amb el seu bastó, el ruc i la taula. I a partir d'aquell moment, la felicitat va entrar en aquella casa.
Referències
Enllaços externs
Versió del conte retransmesa per RNE el 22/2/2020 Anàlisi del conte a La cultura vasca y catalana a través del cuento infantil, de Beronika Gómez, a Intercanvis (juny del 2014)
Categoria:Mitologia basca Categoria:Contes infantils