Potentilla pensylvanica és una espècie de planta dins el gènere Potentilla i la família de les rosàcies que viu als Països Catalans, encara que és bastant rara i per això ha estat inclosa a l'annex 2 (espècies vulnerables) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

Descripció Planta perenne, vivaç, amb la rabassa gruixuda i tiges floríferes força robustes que poden arribar als 80 cm d'alçada. Com totes les potentil·les, els estams i carpels són nombrosos i té un segon calze extern (calicle) amb segments linear-lanceolats, de longitud similar, o fins i tot més llargs als sèpals normals, que són més amples, més aviat triangulars. Els fruits són independents, constituït per un conjunt d'aquenis o núcules.

Pertany al grup de potentil·les amb fulles basals pinnaticompostes amb 7 o més folíols (rarament 5), de color verd-grisenc, profundament dentades amb dents més o menys obtuses y molt peludes, si més no al revers de la fulla.

Les flors pentàmeres, amb pètals de color groc, aproximadament igual de llargs que els sèpals, poden arribar a fer entre 4,5 i 6,5 mm de llargada. Aquest seria el caràcter que la distingeix de Potentilla hispanica, una espècie molt propera. Apareixen reunides en una inflorescència erecta amb flors nombroses.

Hàbitat i distribució Potentilla pensylvanica és una planta de distribució holàrtica. Depenent del criteri que es prengui a l'hora de definir als diferents tàxons semblants que s'han descrit, pot tenir una distribució més o menys àmplia. Segons Plants of the World Online, es una espècie originària d'Amèrica del Nord i l'est d'Àsia que té algunes poblacions al voltant del Mediterrani oest. Altres autors també hi inclouen algunes varietats que viuen al nord d'Àfrica.

A la península Ibèrica es troba de manera dispersa al nord-est i centre (Àvila, Burgos, La Rioja, Segovia, Sòria i l'Aragó; també al nord de Catalunya (Pirineus i Cadí) i Castelló (Alcalatén). Principalment viu en prats més o menys secs, talussos, vores de camins i zones més o menys sorrenques, sovint alterades, sobre terrenys calcaris.

A Catalunya, només s'ha trobat, de manera molt puntual, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a la Vall Fosca, a la serra de Taús i a la serra del Cadí, i per aquesta raó ha estat inclosa a l'annex 2 (espècies vulnerables) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya

Taxonomia Potentilla pensylvanica va ser descrita el 1767 per Linné.

Aquest tàxon pertany a un grup de potentil·les molt semblants que es poden confondre entre elles, sobretot amb els exemplars de Potentilla hispanica Zimmeter, una espècie ibèrico-magrebí.

Potentilla hispanica Zimmeter, té pètals majors, de 8-11 mm, que sobrepassen clarament els sèpals i el revers de les fulles és blanc-grisenc. D'acord amb Flora iberica, aquesta espècie només es troba al sud de la Península., a les muntanyes bètiques, i no estaria present als Països Catalans (encara que hi ha una població de la serra de Mariola [Alacant] que hi podria correspondre). Segons el criteri del Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya, els exemplars de Catalunya pertanyen a aquesta espècie que consideren sinònim de P. pensylvanica.

També hi ha autors que citen altres taxons (Potentilla tuberculata Porta, Potentilla oreodoxa Soják, etc.) que podrien ser espècies acceptades o variants interespecífiques d'alguna d'aquestes dues espècies, depenent dels diferents autors. Sembla que encara no està clara la taxonomia d'aquest grup.

Referències

Categoria:Potentilla