Marie Marguerite Bihéron o Marie Catherine Biheron (Mamers, Sarthe, 17 de novembre de 1719 - París, 18 de juny de 1795) fou una anatomista i ceroplàstica francesa del segle XVIII, en plena Il·lustració, un moment de gran interès per la ciència en què les dones encara no tenien accés als centres d'estudi ni a l'acadèmia.
Biografia Filla d'un apotecari de París, primer va seguir als Jardins du Roi les lliçons de dibuix de Madeleine Françoise Basseporte, ella mateixa il·lustradora, que li va aconsellar que practiqués la preparació de peces d'anatomia artificial.
Biheron va emprendre aquesta tasca amb valentia i, per continuar la seva formació, va viatjar a Londres. Havia aconseguit crear un cos femení complet que es podia obrir, permetent l'examen de les parts internes, que es podien moure i reposicionar a voluntat. Es va dedicar a l'estudi de l'anatomia i, gairebé sense models, basant-se en uns quants esbossos fets a l'atzar, descripcions de llibres i algunes disseccions vistes en secret, va practicar la fabricació d'espècimens anatòmics artificials, modelats amb una pasta que era el seu secret. Les peces principals de la seva col·lecció estaven relacionades amb el part: no imitava les parts delicades.
Havia creat, en cera, un armari del seu propi disseny, per guardar les peces. La manipulació d'aquests cossos li va permetre estudiar amb precisió el cos humà i plasmar-lo en els seus models de cera.
El 1759, el metge i cirurgià Sauveur François Morand la va convidar a presentar la seva obra a l'Acadèmia Francesa de les Ciències, una presentació que va haver de fer ell mateix, perquè a les dones no els era permès assistir a les sessions d'aquesta institució. L'Acadèmia va aprovar després l'obra redactada per Biheron al 1761 Anatomie artificielle, un document molt detallat d'una dona embarassada, que permetia mostrar les maniobres del part, amb un còccix mòbil, un coll uterí que podia dilatar-se i diversos fetus desmuntables. Va ser aprovat també per l'Acadèmia reial de cirurgia i la Facultat de Medicina.
Gabinet anatòmic Havent-se de guanyar la vida, exposava i venia els seus models, i els mostrava a metges i cirurgians, científics o artistes, en un «gabinet o museu mèdic» que inaugurà a casa seva el 1761. El va mantenir durant més de trenta anys, obert cada dia, excepte els festius.
Alfred Franklin escriu que Biheron, segons la comtessa de Genlis, va modelar les seves peces a partir de cadàvers que guardava en un armari amb frontal de vidre al mig del seu jardí. «Mai vaig voler entrar en aquella habitació, que la delectava i que ella anomenava el seu petit tocador [Memòries, vol. 1, pàg. 309.]».
La senyoreta Biheron, diu Louis-Sébastien Mercier, imita els esquelets tan perfectament que hom creu que en veu de debò. Els músculs i els nervis estan representats amb un realisme sorprenent [Tableau de Paris, vol. VIII, pàg. 123.]». El metge escocès John Pringle, visitant el museu que ella havia format, va exclamar «Senyoreta, només hi falta la pudor!».
Creà models per a bolets amb el seu amic íntim Jacques Barbeu du Bourg; que seran descrits a Le Botaniste françois (1767). Acompanyà Jonathan Williams en la seva visita a París (1775). I John Hunter, un dels cirurgians més reconeguts del seu temps, es comptava entre els seus alumnes.
El rei Cristià VII de Dinamarca havia estat també un dels seus clients i al 1771, quan Gustau III de Suècia, de pas per París, va arribar a l'Acadèmia de Ciències, Biheron va tenir l'honor de fer diverses demostracions anatòmiques davant d'ell. Diderot, fervorós estudiós de la biologia i la medicina, recull en la seva Encyclopédie el relat d'aquests episodis i les diverses demostracions, en especial les relacionades amb el part.
Però la Facultat de Medicina li va crear tota mena de dificultats i li va prohibir tenir estudiants, malgrat que també va conservar alguns protectors, com Hunter i William Hewson, de Londres, i Jacques Barbeu-Dubourg, de París. Així, doncs, malgrat l'interès que presentava aquest museu, l'autora, en no rebre el suport de la professió mèdica, va acabar negociant amb l'ambaixador rus, que el va comprar tot al 1796 per encàrrec de l'emperadriu Caterina II, destinat a l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg.
Publicacions Anatomie artificielle [per Mademoiselle Biheron], [París], Imprès per PA Le Prieur, ,
Referències
Categoria:Anatomistes Categoria:Educadors Categoria:Il·lustradors científics Categoria:Il·lustradors parisencs Categoria:Morts a París Categoria:Morts el 1795 Categoria:Persones del Sarthe Categoria:Escultors parisencs Categoria:Metges parisencs Categoria:Biòlegs parisencs Categoria:Nascuts el 1719