va ser un filòsof italià.
Biografia El pare de Giuseppe Rensi, Gaetano, era metge; la seva mare era Emilia Wallner, i també tenia una germana, Teresa. Va anar a l'institut a Verona, després va estudiar dret, primer a Pàdua i després a Roma, on es va graduar el 1893. De jove va començar a col·laborar en publicacions periòdiques d'inspiració socialista com ara a Rivista popolare, dirigida per Napoleone Colajanni, i a Critica Sociale, dirigida per Filippo Turati. Per invitació de Turati es va traslladar a Milà, on va començar a sovintejar regularment cercles socialistes. També va treballar a la publicació periòdica La lotta di classe.
Després dels disturbis de Milà del maig de 1898 i les seves conseqüències, es va veure obligat a exiliar-se a Suïssa i in absentia va ser condemnat a 11 anys de presó. El 1903 va obtenir la ciutadania suïssa i es va convertir en el primer diputat socialista al parlament del cantó de Ticino. Va viure a Bellinzona, on va treballar com a advocat i es va casar amb la mestra i educadora Lauretta Perucchi (1873-1966). Van tenir dues filles, Emilia i Algisa. Va treballar amb diversos diaris locals, com ara Il Dovere, dirigit per Luigi Colombi, i L'Azione, dirigit per Carlo Maggini. També va ser editor en cap del Coenobium d'Enrico Bignami.
En tornar a Itàlia, el 1908, va conèixer a Benito Mussolini a Como. Després es va concentrar en els seus estudis filosòfics i va escriure Il genio etico ed altri saggi i La trascendenza un neoidealismo trascendente, influenciat pel pensament del filòsof estatunidenc Josiah Royce. També va ser elegit membre del consell municipal i provincial de Verona. El 1911 va treballar com a professor de filosofia moral a Bolonya, però aviat es va traslladar a Ferrara, on va ensenyar durant dos anys (1913-1914), i després a Florència (1914-1916). Després d'una curta estada a Messina, es va establir permanentment a Gènova, on va viure a la Via Palestro. Va ensenyar com a professor a la Universitat de Gènova i va ser considerat un defensor del relativisme i partidari de la Revolució Conservadora a Itàlia.
La seva experiència de la Primera Guerra Mundial va posar en crisi les seves conviccions idealistes, conduint-lo cap a l'escepticisme, com va escriure més tard a la seva autobiografia de 1939: «Va ser mentre era a la Universitat de Messina, cap al 1916, que jo mateix vaig adquirir plena consciència de la naturalesa escèptica de la meva ment i que els ingredients escèptics dispersos sempre presents al meu esperit van arribar a fusionar-se en un tot complet i harmoniós. I el que va produir aquesta "il·luminació" en mi va ser sobretot la guerra». La primera formulació teòrica d'aquesta línia escèptica del seu pensament són els Lineamenti di filosofia scettica de 1919, on argumenta que la guerra ha destruït la seva fe optimista en la universalitat de la raó, substituint-la per l'espectacle tràgic de la seva pluriversitat. Va exposar el seu pensament sobre aquest concepte a Filosofia dell'autorità (1921), on va argumentar que, com que les diferents visions del món no es poden reconciliar intel·lectualment, cal una única autoritat política recolzada per la força física per a restablir l'ordre a la societat. Per aquest motiu, inicialment va ser partidari del llavors naixent moviment feixista.Patricia Chiantera-Stutte, Von der Avantgarde zum Traditionalismus: die radikalen Futuristen im italienischen Faschismus von 1919 bis 1931, (Campus, 2002): p. 90f. Tanmateix, el 1925, amb la seva obra Apologia dell'ateismo, es va oposar a Mussolini i va ser comptat entre els partidaris de Benedetto Croce, havent signat el manifest de Croce contra el feixisme el mateix any. Després d'una primerenca simpatia pel règim feixista, s'havia convertit en el seu oponent, i va reconèixer com la doctrina idealista de Giovanni Gentile era la coberta ideològica del règim.
A partir d'aquella època va començar a ser perseguit pel règim feixista. El 1927 va ser suspès del seu càrrec de professor per incompatibilitat amb el règim, després va ser readmès temporalment però el 1930 va ser arrestat juntament amb la seva esposa acusats de conspiració política (havien estat organitzant debats polítics i filosòfics antifeixistes a casa seva), una detenció que va anar seguida d'un breu empresonament. El 1934, després d'haver publicat més escrits crítics, va ser destituït definitivament del seu càrrec, amb la conseqüent pèrdua de la seva càtedra de filosofia moral a la Universitat de Gènova.Guido Bonsaver, Censorship and Literature in Fascist Italy, (University of Toronto Press, 2007), p. 42. En canvi, va ser confinat a un despatx de la biblioteca universitària, amb l'objectiu de redactar una bibliografia del lígur.
Durant aquells anys la seva producció intel·lectual es va fragmentar i va prendre principalment la forma d'un dietari (Scheggie, 1930, Impronte, 1931; Cicute, 1931; Sguardi, 1932; Scolii, 1934; Frammenti di una filosofia dell'errore e del dolore, del male e della morte, 1937). Altres escrits d'aquella època van ser Paradossi d'estetica e Dialoghi dei morti (1937), Autobiografia intellettuale. La mia filosofia. Testamento filosofico (1939), Lettere spirituali (1943) i Sale della vita. Saggi filosofici (1951).
Rensi va morir el 14 de febrer de 1941 a causa de complicacions després d'una cirurgia abdominal i va ser enterrat al cementiri de Staglieno a Gènova. En referència a la seva postura opositora, a la seva làpida hi ha gravat el lema llatí: Etiam si omnes, ego non.
La seva filla Emilia Rensi (1901-1990) va ser una coneguda lliurepensadora, escriptora i professora. Va treballar en revistes anarquistes, com ara Volontà i Sicilia Libertaria, i va publicar nombrosos llibres filosòfics sobre temes de socialisme, anarquisme i ateisme. Va llegar l'extens arxiu de llibres, cartes i altres documents del seu pare a la Universitat de Milà el 1964. La seva germana Algisa (1899-1994) es va fer monja i, després, abadessa, i va viure al convent de Lugo di Romagna fins a la seva mort.
Referències
Bibliografia
Categoria:Socialistes italians Categoria:Morts el 1941 Categoria:Nascuts el 1871 Categoria:Professors de la Universitat de Gènova Categoria:Persones de Villafranca di Verona Categoria:Filòsofs italians Categoria:Morts a Gènova Categoria:Ateus europeus Categoria:Professors de filosofia Categoria:Exiliats Categoria:Represaliats polítics Categoria:Polítics del Vèneto Categoria:Alumnes de la Universitat de Roma La Sapienza Categoria:Filòsofs morts al segle XX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XIX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics italians morts al segle XX