Inbriago és un formatge de llet de vaca típic de la província de Treviso. El seu nom significa "embriagat" perquè es prepara a partir de formatges acabats que se sotmeten a un procés d'immersió en brisa de raïm, el residu sòlid que s'obté després de premsar el raïm per a fer vi.
Història Sembla que la intoxicació es va inventar per casualitat durant la Primera Guerra Mundial, quan els pagesos de la zona entre Conegliano i Oderzo, per evitar les requisicions dels austrohongaresos que havien ocupat la riba esquerra del Piave, van amagar els seus formatges entre restes de raïm.
La tradició explica que l'origen d'aquest producte es remunta durant la Primera Guerra Mundial en la dramàtica retirada de tropes cap al Piave després de la derrota de Caporetto, a finals d'octubre de 1917. En aquell context d'incertesa, els pagesos de la riba esquerra del Piave de Treviso van buscar una manera desesperada de protegir les seves escasses reserves d'aliments del saqueig de les tropes austrohongareses; la idea era amagar els motlles de formatge on ningú hauria pensat a mirar: sota les piles de restes de raïm, apilades en grans quantitats i considerades en aquell moment com un simple material de rebuig de la verema.
Aquell fet fortuït va donar com a resultat un producte alimentari fruit de la descomposició de les restes de raïm impregnades en el formatge fent-lo encara comestible. Aquell formatge va desenvolupar aromes més intenses, una crosta fosca i una fragància complexa gustativament completament nova.
Després d'aquell episodi bèl·lic, la tècnica d'immersió —coneguda localment com a «formajo inbriago», «enbriago» o «imbriago»— es va replicar i perfeccionar constantment, passant de ser un remei d'emergència a una preuada metodologia de refinament. La peculiaritat d'aquest processament rau en el fet que el procés de tractament adquireix una importància gairebé superior a la mateixa matèria primera, transformant productes lactis ja madurs en especialitats amb matisos organolèptics extraordinaris i refinats.
Avui dia, el plec de condicions de producció exigeix l'ús de formatges de llet de vaca semicuits, com ara l'Asiago, el Montasio o el Monte Veronese, després d'un període mínim de maduració de dos mesos. El cor del procés és la maduració, que dura de vuit dies a quatre setmanes en dipòsits especials amb marc de raïm blanc o negre sense premsar. Finalment, després d'una neteja i assecat acurats, el formatge passa per un període de maduració addicional d'almenys 15-30 dies abans de ser comercialitzat, completant així la seva transformació.
Producció S'utilitzen formatges semicuinats, com l'Asiago premsat i d'allevo, el Montasio i el Latteria. Els formatges poden estar en diverses etapes de maduració, des d'un mínim de 60 dies fins a un màxim de 24 mesos.
El procés d'embriaguesa consisteix a submergir els raïms en orujo tou, de qualsevol varietat de raïm, que no hagi estat premsat. La durada del procés varia: de 8 a 10 dies per als formatges menys madurs, fins a 30 dies per als formatges curats. Quan es treballa amb formatges curats o s'utilitzen raïms secs, és millor dividir el període d'immersió en dues sessions.
Un cop finalitzat el procés d'intoxicació, els formatges es netegen, s'assequen i es deixen madurar durant 15-30 dies (o fins i tot més) abans de ser venuts. En aquest punt, es pot marcar la pell amb la paraula "inbriago". Estan disponibles per a la venda a partir del desembre.
Descripció El raïm blanc dóna a la pell un color groc palla molt distintiu, mentre que el raïm negre li dóna un to porpra més o menys intens. El formatge, que adquireix una textura característicament suau, té una coloració que va del blanc al groc palla. El sabor és particularment aromàtic, especiat i atractiu.
Es pot utilitzar per preparar aperitius o com a ingredient per a primers i segons plats.
Enllaços externs
Referències
Categoria:Formatges d'Itàlia Categoria:Alcohols Categoria:Província de Treviso