Larquebisbat de Milwaukee (anglès: Archdiocese of St. Louis); llatí: Archidioecesis Milvauchiensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica als Estats Units. Al 2023 comptava amb 509.903 batejats d'un total de 2.367.407 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe metropolità Jeffrey Scott Grob.
Territori L'arxidiòcesi comprèn els següents comtats de Wisconsin: Dodge, Fond du Lac, Kenosha, Milwaukee, Ozaukee, Racine, Sheboygan, Walworth, Washington i Waukesha.
La seu episcopal és la ciutat de Milwaukee, on es troba la catedral de Catedral de Sant Joan Evangelista i la basílica menor de Sant Josafat. A més, a Hubertus es troba la basílica menor de Santa Maria, ajut dels cristians (National-Shrine Basilica Our Lady of Mary, Help of Christians at Holy Hill).
El territori s'estén sobre 12.323 km² i està dividit en 189 parròquies.
Província eclesiàstica miniatura|esquerra|alt=Map of Wisconsin indicating counties for each of the five dioceses|esquerra|La província eclesiàstica de Milwaukee La província eclesiàstica de Milwaukee, instituïda el 1875 comprèn les següents diòcesis sufragànies:tutte comprese nel Wisconsin: bisbat de Green Bay, bisbat de La Crosse, bisbat de Madison, bisbat de Superior.
Dades demogràfiques L'any 2017, l'arxidiòcesi de Milwaukee tenia 591.890 catòlics membres en 198 parròquies, cosa que representa la regió més catòlica de l'estat. Hi havia 322 sacerdots diocesans, 370 sacerdots religiosos i 147 diaques permanents. Els ordes religiosos incloïen 82 germans i 994 religioses.
L'arxidiòcesi alberga un seminari provincial ( Seminari de Sant Francesc de Sales ). L'any 2025, tenia una matrícula de 89 seminaristes. Supervisa 94 escoles primàries, 13 instituts i cinc universitats. També s'inclouen a l'arxidiòcesi 12 hospitals catòlics i nou cementiris catòlics.
Història De 1630 a 1800 La primera presència catòlica a l'actual Wisconsin va ser la dels missioners catòlics francesos a la zona de Green Bay al . Quan l'explorador francès Jean Nicolet va entrar a les zones de Green Bay el 1634, el van seguir missioners jesuïtes.Diocese of Green Bay. "A History of the Diocese of Green Bay," 2002, accessed September 4, 2021. Wisconsin va passar a formar part de la colònia francesa de Nova França.
El reverend Claude-Jean Allouez va celebrar missa amb una tribu nativa americana prop de l'actual Oconto el desembre de 1669, la festa de Sant Francesc Xavier. Hi va establir la Missió de Sant Francesc Xavier. La missió es va traslladar a Red Banks durant un curt període el 1671, i després a De Pere, on va romandre fins al 1687, quan va ser incendiada. Els missioners van treballar amb les tribus Meskwaki, Sauk i Ho-Chunk, protegides per Fort Francis prop de Green Bay. Quan el fort va ser destruït el 1728, els missioners van abandonar la zona.
Quan la Guerra Franco-Índia va acabar el 1763, els britànics van prendre el control de la zona de Wisconsin. Durant el , els pocs catòlics de Wisconsin van ser governats per la diòcesi de Louisiana i les Dues Florides, amb seu a Nova Orleans. Després que la Revolució Americana acabés el 1791, els nous Estats Units van prendre el control de Wisconsin.
De 1800 a 1843 miniatura|esquerra|Retaule de l'Anunciació a l'antiga església de Santa Maria La jurisdicció catòlica del nou territori de Wisconsin va passar a la diòcesi de Bardstown el 1808, i després a la diòcesi de Cincinnati el 1826. La primera església catòlica nova a la zona de Wisconsin en més de 100 anys es va construir a Fort Howard el 1825. Entre els seus feligresos hi havia molts francocanadencs que vivien a l'assentament.
El 1833, la nova diòcesi de Detroit va assumir la jurisdicció sobre la zona. El 1837, el missioner reverend Florimund J. Bonduel va viatjar des de Green Bay per visitar el comerciant de pells francès Solomon Juneau a Milwaukee. Mentre era a Milwaukee, Bonduel va celebrar la primera missa en aquella ciutat. [ 5 ] Més tard, el 1837, la diòcesi de Detroit va enviar el reverend Patrick Kelly a Milwaukee per servir com el seu primer sacerdot resident. Kelly va celebrar missa al jutjat de Milwaukee fins al 1839, quan va obrir St. Peter's, la primera església catòlica de la ciutat. El 1841, el bisbe coadjutor Pierre-Paul Lefevere de Detroit va visitar Milwaukee.
De 1843 a 1875 El novembre de 1843, el papa Gregori XVI, mitjançant el breu In suprema, Donald Cornelius Shearer, Pontificia americana. A documentary history of the Catholic Church in the United States, 1784-1884, Franciscan Studies, no. 11, 1933, p. 220 (nº 69). va erigir la diòcesi de Milwaukee, prenent el seu territori de la diòcesi de Detroit. La nova diòcesi originàriament era sufragània de l'arquebisbat de Baltimore i cobria tot el territori de Wisconsin, inclosa part de l'actual Minnesota. El papa va nomenar el reverend John Henni de la diòcesi de Cincinnati com el primer bisbe de Milwaukee.
Quan Henni va assumir el càrrec, només tenia quatre sacerdots que ministraven a uns quants immigrants catòlics d'Alemanya i Irlanda. L'única església de la diòcesi era St. Peter's, que estava molt endeutada.Rainer, Joseph. "Milwaukee." The Catholic Encyclopedia Vol. 10. New York: Robert Appleton Company, 1911. 13 March 2020 Henni va fundar el Seminari de St. Francis el 1845 , permetent que els seminaristes s'allotgessin a la seva residència. També va portar diverses ordes de monges i sacerdots a Milwaukee.
El 1846, Henni va completar l'antiga església de Santa Maria a Milwaukee, la segona església catòlica de Milwaukee. Dissenyada per l'arquitecte Victor Schulte en estil Zopfstil, Santa Maria va ser construïda per servir els immigrants alemanys. El retaule de l'Anunciació de Santa Maria, pintat per Franz Xavier Glink, va ser donat a la diòcesi pel rei Lluís I de Baviera. El 1847, Henni va posar els fonaments de la nova catedral, Sant Joan Evangelista. També dissenyada per Schulte, la catedral va ser construïda amb maó Cream City fabricat localment. Sant Joan Evangelista va ser consagrat per l'arquebisbe Gaetano Bedini, el nunci papal dels Estats Units, el 1853.
El 19 de juliol de 1850 passà a formar part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Saint Louis. A més, el papa Pius IX va erigir la diòcesi de St. Paul, separant Minnesota de la diòcesi de Milwaukee. El 3 de juliol de 1868, el mateix papa va erigir les diòcesis de La Crosse i Green Bay, separant els seus territoris de la diòcesi de Milwaukee.
De 1875 a 1889 El 12 de febrer de 1875, en virtut del breu Quae nos sacri, Pius IX va elevar la diòcesi de Milwaukee a l'arxidiòcesi de Milwaukee, amb Henni com a primer arquebisbe. El 1880, el bisbe Michael Heiss de La Crosse va ser nomenat arquebisbe coadjutor de Milwaukee pel papa Lleó XIII per ajudar Henni. Heiss va exercir com a pastor de St. Mary's i rector del Seminari de St. Francis. A Saint Francis, Heiss va formar sacerdots de parla alemanya per servir els catòlics alemanys de l'arxidiòcesi. En un dels seus últims actes, Henni va supervisar l'obertura de la Universitat Marquette a Milwaukee l'agost de 1881. Després que Henni morís dos dies després, Heiss es va convertir automàticament en el següent arquebisbe de Milwaukee.
De 1889 a 1903 miniatura|upright| L'arquebisbe Frederick Katzer El 1889, la Legislatura de Wisconsin va aprovar la Llei Bennett, que exigia que totes les escoles primàries i secundàries de l'estat ensenyessin les assignatures principals en anglès. La llei va ser molt rebutjada per les comunitats germano-americanes, tant catòliques com luteranes, que dirigien escoles que ensenyaven en alemany. També va rebre l'oposició de les comunitats poloneses i noruegues de Wisconsin. Tanmateix, hi va haver menys oposició per part dels catòlics irlandesos. La llei va ser aprovada i promoguda per l'Associació Protectora Americana anticatòlica.Albert Clark Stevens, The Cyclopædia of Fraternities: A Compilation of Existing Authentic Information and the Results of Original Investigation as to More Than Six Hundred Secret Societies in the United States. New York: Hamilton Printing and Publishing Co., 1899; pg. 295 Heiss va lluitar contra la mesura sense èxit.
Després de la mort de Heiss el 1890, Lleó XIII va nomenar el bisbe Frederick Katzer com el següent arquebisbe de Milwaukee. Al començament del mandat de Katzer el 1891, l'arxidiòcesi tenia 227 sacerdots, 268 esglésies i 125 escoles parroquials per servir a una població catòlica de 180.000 habitants.
Katzer es va oposar fermament a la llei Bennett. L'allau de sentiment anticatòlic dels partidaris de la llei aviat va moure els catòlics irlandesos en contra. Un destacat diari irlandès, el Catholic Citizen, va qualificar la Llei Bennett com una convergència de "totes les impureses sectàries, intolerants, fanàtiques i boges" dins del Partit Republicà que havia pres les regnes del poder.Jensen, Richard J. The Winning of the Midwest: Social and Political Conflict, 1888-1896 (1971) p. 138–139 Quan el Partit Demòcrata va recuperar el poder a Wisconsin, va derogar la Llei Bennett el 1891.
De 1903 a 1940 miniatura|upright| L'arquebisbe Sebastian Gebhard Messmer Quan Katzer va morir el 1903, hi havia 329 sacerdots, 321 esglésies, 148 escoles parroquials i 280.861 catòlics a l'arxidiòcesi. Lleó XIII va substituir Katzer el 1903 pel bisbe Sebastian Messmer de Green Bay. El 1921, va prohibir als nens catòlics de Milwaukee participar en una desfilada de pelegrins del 4 de juliol, que va descriure com "exclusivament una glorificació dels pelegrins protestants ", però més tard va retirar les seves objeccions. Messmer va rebre crítiques dels catòlics polonesos després de condemnar el diari Kuryer Polski de Milwaukee.
Durant els seus 26 anys de mandat, Messmer va establir el Mount Mary College a Milwaukee i va veure l'elevació del Marquette College a la categoria de Marquette University. Va donar suport activament a la Federació Americana de Societats Catòliques, així com a ministeris per a catòlics afroamericans i hispans. Es van fundar gairebé 30 ordes religiosos a l'arxidiòcesi i les institucions benèfiques es van duplicar durant la seva administració. Va fundar el Catholic Herald , el diari oficial de l'arxidiòcesi de Milwaukee, el 1922. Messmer va morir el 1930.
Després de la mort de Messmer el 1930, el papa Pius XI va nomenar aquell mateix any el bisbe Samuel Stritch de la diòcesi de Toledo cinquè arquebisbe de Milwaukee. Un incendi va destruir parcialment la catedral de Joan Evangelista el 1935. Stritch va ser un defensor de l'Acció Catòlica i de l'Organització Juvenil Catòlica. Com a opositor del controvertit Charles Coughlin, va escriure una carta a un rabí de Milwaukee en què renyava aquells que "guanyen i mantenen una audiència popular, es degraden i abusen de la confiança dipositada en ells citant malament, citant a mitges i insinuant mitges veritats". El 1939, Stritch va ser nomenat arquebisbe de l' arxidiòcesi de Chicago .
De 1940 a 1977 El papa Pius XII va nomenar el bisbe Moses E. Kiley de la diòcesi de Trenton com a següent arquebisbe de Milwaukee el 1940. Kiley va supervisar una extensa renovació de la catedral de Sant Joan Evangelista, que havia estat danyada pel foc i que va reobrir el 1942. També va reconstruir l'orfenat de Sant Emilià a Milwaukee, que també havia patit importants danys per incendis a la dècada de 1930. Kiley va renovar el Seminari de Sant Francesc, va convertir l'escola secundària Pio Nono de Sant Francesc en un seminari menor i va crear una Oficina de Vida Familiar Catòlica el 1948. Kiley va morir el 1953.
El 22 de desembre de 1945 cedí una porció del seu territori a benefici de l'erecció del bisbat de Madison.