La Simfonia núm. 2 en mi major, op. 40, va ser escrita per Ernő Dohnányi (publicada amb el nom professional d'Ernst von Dohnányi) el 1944, al final de la Segona Guerra Mundial. Va ser revisada més tard a la dècada de 1950. Composta amb arrels audibles en la tradició romàntica, l'obra és en gran part lírica, però manté un aire militarista controlat inspirat pels esdeveniments que van envoltar la seva composició. Fa referència a una varietat de fons musicals, incloent-hi l'obra de Brahms, Wagner, Kabalevski i Bach. La cançó Komm, süßer Tod de Bach serveix de base per a una part important del final.
Dohnányi va compondre la simfonia, fita de la seva maduresa compositiva, en un període de gran convulsió: la seva creació va coincidir amb l'ocupació alemanya d’Hongria el 1944, durant la qual milers de jueus hongaresos —entre ells alguns col·legues de Dohnányi— van ser deportats a camps de concentració. Dohnányi va completar la simfonia a Àustria, on s’havia traslladat de manera controvertida el novembre de 1944 arran de l’ofensiva soviètica sobre territori hongarès. Tot i que aquests esdeveniments envolten la gestació de l’obra, la música no retrata explícitament les circumstàncies turbulentes dels darrers dies de la guerra, sinó que només n’insinua la presència mitjançant una atmosfera inquietant. Té una durada aproximada de cinquanta minuts i és l’última simfonia del compositor.
Primera interpretació La versió revisada de l’obra, completada el 1956, va rebre l’estrena el 15 de març de 1957, amb l’Orquestra Simfònica de Minneapolis sota la direcció d'Antal Doráti, a l’Auditori Northrop del campus de la Universitat de Minnesota, a Minneapolis. El compositor va arribar a Minneapolis una setmana abans per assistir als assajos i a l’estrena; també va oferir un recital íntegrament dedicat a Beethoven per a piano sol al Minneapolis Institute of Art el 12 de març de 1957.Minneapolis Sunday Tribune, 10 de març de 1960.
Estructura L’obra consta de quatre moviments:
Allegro con brio, ma energico e appassionato Adagio pastorale, molto con sentimento (re bemoll major) Scherzo – Burla: Allegro (fa menor) Introduzione, Variazioni con fuga sopra un corale di J. S. Bach, e Coda (do menor, conclusió en mi)
El darrer moviment, de grans dimensions, integra un corall de Johann Sebastian Bach sotmès a un ampli cicle de variacions i culmina amb una fuga i una coda de caràcter afirmatiu.
Instrumentació L’obra requereix una orquestra simfònica molt ampliada:
Fusta: flautí, 3 flautes (la tercera doblant flautí), 3 oboès (el tercer doblant corn anglès), 3 clarinets, clarinet baix, 3 fagots, contrafagot Metall: 8 trompes, 4 trompetes, 4 trombons, tuba Percussió: timbales, plats, 2 caixes clares, triangle, xilòfon, carraca, pandero Arpa: 2 arpes Cordes: violins I i II, violes, violoncels i contrabaixos
Referències
Categoria:Composicions en mi major Categoria:Composicions musicals del 1957 Dohnanyi 02