Rufí Antoni Agripí Volusià (Roma, 370-Constantinoble, 6 de gener 437) va ser procònsol d'Àfrica (413/4), prefecte del pretori d'Itàlia, prefecte urbà de Roma (417-418) i després de Constantinoble, alt dignatari del final de l'Imperi Romà, va ser un famós corresponsal de Sant Agustí.
Família Rufí Antoni era fill de Caeoni Rufí Albí (345 - 391).www.geni.com La seva família, el palau de la qual roman a Ostia,Archéomatériaux, par Max Schvoerer, p.148 ja va ser honrada amb diverses pretories urbanes, prefectures pretorianes i consolats (el més recent el seu besavi que ho va ser l'any 335). A més, l'emperador Luci Ver (130 - 169), co-agust de Marc Aureli, era de la gens Ceionia, sent així un dels seus avantpassats més prestigiosos..
La seva germana era Caeònia Albina, esposa de Valeri Publícola, fill de Valeri Clitòlies Màxim i la seva esposa Melània la Vella.
El 415, li va néixer una filla, Volusiana. Es va casar, com a segona esposa, amb el senador i futur emperador Petroni Màxim.
La seva família també posseïa propietats a Tubursicubure, prop d'Hippo Regius.CIL VIII, 25990 Tant Albina com la neboda de Volusià, Melània, eren cristianes devotes, mentre que ell era un fervent creient en el paganisme dels seus avantpassats. Peter Brown afirma que formava part d'un cercle literari, caracteritzat —per utilitzar les paraules d'Agustí— pel seu "estil cultivat i polit, destacat per l'encant de la veritable eloqüència romana".Augustine, Epistulae 136,1. Citat per Peter Brown, Augustine of Hippo: A Biography (Berkeley: University of California, 1969), p. 300
Biografia Va ocupar el càrrec de qüestor i l'any 408 va esdevenir comes rerum privatorum, és a dir, ministre de finances personals de l'emperador Honori.
Es probable que residís a Àfrica cap el 410, quan va mantenir una famosa i extensa correspondència amb Agustí d'HiponaReligion and society in the age of Saint Augustine, de Peter Robert Lamont Brown. p 300 i també va mantenir bona relació amb el tribú Marcel·lí de Cartago,Ronald J. Weber, "Albinus: The Living Memory of a Fifth-Century Personality", Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte, 38 (1989), p. 479 germà d'Aprigi, procònsol d'Àfrica el 411.Moreau 1973, p. 108. El 412/3 va ser posat al comandament de les legions encarregades de reconquerir la província d'Àfrica de les mans del Comes Africae, Heraclià, que s'havia proclamat August. Va completar amb èxit la seva missió i va rebre de Roma el títol de procònsol d'Àfrica, governador de l'Àfrica romana, amb Cartago com a capital (412/3).
També se sap que va ser amic del poeta Rutili Namacià.ausonius.blogspot.com En una carta, Rufí Antoni atribueix el declivi de l'Imperi a la seva cristianització. Rebutjant el baptisme, va escriure a Agustí per explicar-li els seus motius. Aquest episodi es relata a l'obra d'aquest últim La Ciutat de Déu.
Va ser pretor urbà de Roma durant l'any 416–417, període durant el qual va negociar un matrimoni per a la família imperial, i prefecte de la ciutat de Roma el 417–418. Fou nomenat prefecte del pretori d'Itàlia i prefecte del pretori d'Àfrica pels anys 428-429. En els anys següents, Rufí Antoni va tornar a ser prefecte urbà, aquesta vegada de Constantinoble. Va ser l'elegit per l'emperador Valentinià III (r. 424-455) i la seva mare, l'emperadriu Gal·la Placídia, per lliurar la petició formal als emperadors d'Orient Teodosi II (r. 408-450) i Aelia Eudòxia per demanar la mà de la seva filla Licínia Eudòxia en matrimoni. Volusià va deixar Roma el 436 i va arribar a Constantinoble, on va lliurar el seu missatge i va iniciar els preparatius preliminars per al matrimoni abans de caure fatalment malalt.Stewart I. Oost, Galla Placidia Augusta: A biographical essay (Chicago: University Press, 1968), p. 243 Poc abans de la seva mort, finalment va abraçar el cristianisme. La seva conversió tardana va ser sens dubte deguda a la seva esposa i a la seva neboda Melània, ambdues cristianes. Va ser batejat al seu llit de mort a finals del 436.
Referències
Bibliografia
Categoria:Prefectes de la ciutat Categoria:Senadors romans Categoria:Morts a Constantinoble Categoria:Romans del segle IV Categoria:Romans del segle V Categoria:Polítics de Roma Categoria:Prefectes del pretori d'Itàlia Categoria:Militars de Roma