miniatura|Moneda d'or de Roger II de Sicília, amb inscripcions àrabs, encunyada a Palerm (ara al Museu Britànic) La Cultura de la Sicília normanda, a vegades anomenada Cultura arabonormanda o, més inclusivament, Cultura normanda arabobizantina,Michael Huxley: "The Geographical magazine", Vol. 34, Geographical Press, 1961. o Cultura normandosiciliana,Gordon S. Brown, The Norman conquest of Southern Italy and Sicily, McFarland, 2003, ."In Sicily the feudal government, fastened on a country previously turbulent and backward, enabled an Arab-Norman civilization to flourish." Dossiers d’Archéologie, 1997: «on est fondé à parler d’une civilisation arabo-normande jusqu’au...».. es refereix a la cultura que es va desenvolupar a Sicília sota el domini normand durant l'edat mitjana. Es caracteritza per la interacció de les cultures normanda, àrab i romana d'Orient després de la conquesta normanda de Sicília i Ifríquiya des del 1061 fins al voltant del 1250. En aquest període hi hagué molts intercanvis culturals, basats en la tolerància mostrada pels normands envers la població romana hel·lenòfona i els musulmans. La Sicília normanda, a causa de la seua posició geogràfica, la seua història i la política dels seus regnats, era un lloc on entraren en contacte les cultures llatina cristiana, normanda, romana d'Orient i araboislàmica.
Conquesta normanda del sud d'Itàlia miniatura|Mosaic d'estil romà d'Orient de Crist Pantocràtor a la catedral de Cefalù, erigit per Roger II el 1131 Des de la conquesta islàmica de Sicília l'any 965, l'illa pertangué als califats fatimites i constituí l'Emirat de Sicília. Atrets pel mite d'un oasi idíl·lic a la Mediterrània, i sobretot motivats per l'esperit de les croades que llavors prevalia a Occident, els normands començaren una expansió pel sud. L'any 1060, el normand Robert Guiscard ('l'Astut'), fill de Tancred, va envair Sicília. La important població cristiana de l'illa, la majoria, sobretot romana hel·lenòfona, aleshores dividida entre tres emirs àrabs, es revoltà contra el domini musulmà. Un any més tard, Roger I de Sicília capturà Messina, i el 1071, Palerm va caure en mans dels normands. La pèrdua d'aquestes ciutats, amb ports importants, va suposar un cop dur a la sobirania musulmana sobre l'illa. Tota Sicília fou presa quan, el 1091, els darrers bastions àrabs de Nuoto, a l'extrem sud de Sicília, i Malta, els capturaren els normands. Això va marcar l'inici del declivi de la influència musulmana a la conca mediterrània, al voltant del segle XI. La dominació normanda afirma el paper de Palerm com una de les ciutats més influents de la Mediterrània.
Conquesta normanda d'Ifríqiya miniatura|El Regne de Sicília el 1154 El Regne d'Àfrica era una extensió de la frontera siculonormanda a l'antiga província romana d'Àfrica (aleshores Ifríqiya), que hui correspon a Tunísia, així com parts d'Algèria i Líbia. Les fonts primàries relacionades amb el regne són en àrab. Les fonts llatines (cristianes) són més rares. Segons Hubert Houben, com que "Àfrica" mai es va afegir oficialment als títols reials dels reis de Sicília, "no s'hauria de parlar d'un Regne normand d'Àfrica en sentit estricte". Més aviat, l'Àfrica normanda era una constel·lació de ciutats governades pels normands a la costa d'Ifríqiya.
La conquesta siciliana d'Ifríqiya començà amb Roger II entre ela anys 1146 i 1148. El domini sicilià consistia en guarnicions militars a les principals ciutats, extorsió de poblacions musulmanes, protecció dels cristians i l'encunyació de monedes. L'aristocràcia autòctona s'hi va mantenir en gran part, i els prínceps musulmans gestionaren els afers civils amb supervisió normanda. Les relacions econòmiques entre Sicília i Ifríqiya, ja fortes abans de la conquesta, s'afermaren, mentre que el comerç entre Ifríqiya i el nord d'Itàlia es va expandir. Durant el regnat de Guillem I de Sicília, el Regne d'Àfrica va caure en mans dels almohades (1158-60). El seu llegat més durador fou el realineament de les potències mediterrànies provocat per la seua desaparició i la pau sicilianoalmohade conclosa el 1180.
Circumstàncies Pel que fa a la causa de la participació militar dels normands a Àfrica, l'historiador David Abulafia planteja tres possibilitats: religioses ("l'extensió de les croades en una àrea relativament descurada"), econòmiques (la protecció de rutes comercials clau) i imperialistes ("un intent de construir un ampli imperi mediterrani").
Interaccions culturals miniatura|Roger II representat en una pintura. Capella Palatina miniatura|La Tabula Rogeriana, un dels mapes més avançats del món antic, dibuixada per Al-Idrissí per a Roger II el 1154 miniatura|Mantell de coronació de Roger II amb una inscripció en àrab amb la data de l'Hègira de 528 (1133-1134) Es desenvolupà una intensa cultura normanda arabobizantina, exemplificada per governants com ara Roger II de Sicília, que tenia soldats, poetes i científics romans d'Orient i musulmans a la cort. El mateix Roger II apreciava la cultura àrab i parlava àrab. Va utilitzar tropes àrabs i màquines de setge en les seues campanyes al sud de la península Itàlica. Contractà arquitectes romans d'Orient i àrabs per a construir monuments d'estil normand arabobizantí. El manteniment i evolució de les tècniques agrícoles i industrials introduïdes pels àrabs a Sicília durant els dos segles anteriors van contribuir a la notable prosperitat de l'illa. Després d'aquesta conquesta cristiana, Sicília esdevingué un model admirat a Europa.
Roger II de Sicília és conegut per haver convocat l'andalusí Al-Idrisi a la seua cort per a crear un gran planisferi d'argent i, sobretot, per escriure el comentari geogràfic corresponent, el Kitab Rudjdjar, Llibre de Roger o Tabula rogeriana (الكتاب نزهة المشتاق في اختراق الآفاق), un dels tractats geogràfics més importants de l'edat mitjana. Amb Roger II, el Regne normand de Sicília, en què vivien normands, jueus, àrabs musulmans, romans d'Orient, llombards i sicilians nadius,Moses Finley, A History of Sicily, Chatto & Windus, 1986, , 54, 61. es caracteritzava pel contacte entre diferents cultures i un cert grau de tolerància religiosa. El somni de Roger II era crear un imperi que abastàs l'Egipte fatimita i els estats croats d'Orient amb les croades.
Malgrat que la llengua de la cort era el francés antic, tots els edictes reials s'escrivien en llatí, grec, àrab o hebreu, depenent del grup al qual anaven adreçats. El mantell reial de Roger, fet servir per a la coronació, així com per a la de Frederic II, duia una inscripció en àrab amb la data de l'Hègira 528 (1133-1134).
Els autors islàmics es meravellaven de la tolerància dels reis normands:Aquestes interaccions continuaren amb els posteriors reis normands. Per exemple, amb Guillem II de Sicília, com ho testimonia el geògraf andalusí Ibn Jubayr, que desembarcà a l'illa de tornada d'un pelegrinatge a la Meca el 1184. Amb gran sorpresa, Ibn Jubayr rebé una acollida molt càlida dels cristians normands. A més a més, se sorprengué en descobrir que fins i tot els cristians parlaven àrab, que els funcionaris del govern encara eren en part musulmans i que el llegat d'uns 130 anys de domini musulmà anterior a Sicília encara estava intacte:Ibn Jubair també explica que molts cristians de Palerm vestien a l'estil musulmà i que molts parlaven àrab. L'encunyació de monedes pels reis normands també continuà fent-se en àrab i es datava segons l'Hègira. Els registres de la cort reial estaven en àrab. Es diu que Guillem II de Sicília va dir: Cadascun de vosaltres ha d'invocar aquell a qui adora i la fe del qual segueix".
Art normand arabobizantí miniatura|L'art i l'arquitectura arabo-normands combinaven trets occidentals (com ara la planta i l'elevació dels edificis, els pilars i frisos clàssics, les arcades cegues) amb decoracions i cal·ligrafia islàmiques També s'incorporaren tècniques artístiques romanes d'Orient, italianes i islàmiques per a formar la base de l'art normand a Sicília: incrustacions de mosaic o metall, talla de vori o pòrfir, talla de pedra, foneries de bronze, fabricació de seda (per a la qual Roger II fundà un ergasterium regium, empresa estatal que atorgava el monopoli de la fabricació de seda a Sicília per a tota Europa).
Arquitectura normanda arabobizantina esquerra|miniatura|Exterior de l'absis i els seus arcs apuntats que s'entrecreuen en l'estil normandosicilià de la catedral de Monreale, enriquit amb escultures i color en marqueteria de pedra Els nous governants normands van començar a construir edificis en el que es coneix com a estil arabonormand. Incorporaren mètodes d'arquitectura àrab i romana d'Orient al seu propi art.
Es pot plantejar la hipòtesi, però, de l'existència d'una escola d'art i arquitectura normandosiciliana.
L'església de Sant Joan dels Ermitans, construïda a Palerm per Roger II cap als 1143-1148 en aquest estil, és remarcable per les petites cúpules roges llises, que mostren la persistència de la influència àrab a Sicília en el moment de la reconstrucció al segle XII, barrejat amb noves tècniques de construcció romàniques i gòtiques dutes de Normandia. Frances Elliot la va descriure, en el seu Diary of an Idle Woman in Sicily (Diari d'una dona gandula a Sicília), com a "... prou oriental... Encaixaria bé a Bagdad o Damasc." El campanar, amb quatre nivells de lògies porxades, és un exemple típic d'arquitectura gòtica. miniatura|La Capella Palatina de Palerm, la més bella de les esglésies de Roger, amb les portes normandes, arcs fatimites, cúpula romana d'Orient coberta de sublims mosaics, com les parets, i el sostre adornat amb cal·ligrafia àrab, és potser el resultat més sorprenent del contacte de cultures a Sicília sota Roger II La Capella Palatina, també a Palerm, combina harmoniosament estils diferents. L'arquitectura i la decoració de les portes normandes, els arcs i els textos àrabs que adornen el sostre, la cúpula i els mosaics romans d'Orient. Per exemple, grups de quatre estreles de vuit puntes, típicament musulmanes, són al sostre i formen una creu cristiana.
L'estil de la catedral de Monreale se sol descriure com a "normand arabobizantí". L'exterior de l'absis i el claustre de la catedral, amb els arcs apuntats enriquits amb magnífiques escultures i incrustacions de color, recorden l'art romànic italià (l'estil cosmatesc de Roma, o la catedral de Lucca), barrejat amb formes i motius normands com ara els arcs apuntats, del gòtic primerenc, i els dibuixos en ziga-zaga dels arcs.
Altres exemples d'arquitectura normanda arabobizantina són el Palau dels Normands. Aquest estil de construcció va persistir fins als segles i , amb l'ús de la cúpula.
El dret arabonormand Després que els normands conquerissen l'Emirat de Sicília i heretassen l'administració legal islàmica, s'exercí una influència significativa de la llei i la jurisprudència islàmiques sobre la llei normanda. Una hipòtesi és que els normands introduïren alguns conceptes legals normands i islàmics a Anglaterra després de la conquesta normanda i potser hi van establir les bases del dret anglosaxó.
Transmissió a Europa Sicília va tenir un paper en la transmissió de certs coneixements a Europa mitjançant els nombrosos punts de contacte entre Europa i els països islàmics durant l'edat mitjana. Els principals punts de transmissió del coneixement àrab a Europa foren Sicília i Al-Àndalus. També hi hagué molts intercanvis al Llevant a causa de la presència dels croats. Una part important d'aquest coneixement també s'originà a l'Imperi Romà d'Orient.
Extensions miniatura|Exemple d'arquitectura arabonormanda que combina murs gòtics i petites cúpules islàmiques. Litografia del 1840 de San Giovanni degli Eremiti construïda a Palerm cap al 1143-1148 per Roger II