miniatura|Radar d'alerta primerenca PAVE PAWS, Alaska Un radar d'alerta primerenca és qualsevol sistema de radar utilitzat principalment per a la detecció a llarg abast dels seus objectius, és a dir, permetent que les defenses siguin alertades el més aviat possible abans que l'intrús arribi al seu objectiu, donant a les defenses aèries el temps màxim per operar. Això contrasta amb els sistemes utilitzats principalment per al rastreig o la col·locació d'artilleria, que tendeixen a oferir abastos més curts però ofereixen una precisió molt més alta.
Els radars de guerra electrònica (EW) solen compartir diverses característiques de disseny que milloren el seu rendiment en aquesta funció. Per exemple, el radar de guerra electrònica normalment funciona a freqüències més baixes, i per tant a longituds d'ona més llargues, que altres tipus. Això redueix considerablement la seva interacció amb la pluja i la neu a l'aire i, per tant, millora el seu rendiment en la funció de llarg abast, on la seva àrea de cobertura sovint inclourà precipitacions. Això també té l'efecte secundari de reduir la seva resolució òptica, però això no és important en aquesta funció. De la mateixa manera, els radars de guerra electrònica sovint utilitzen una freqüència de repetició d'impulsos molt més baixa per maximitzar el seu abast, a costa de la intensitat del senyal, i compensen això amb amplades d'impuls llargues, cosa que augmenta el senyal a costa de reduir la resolució de l'abast.
El radar de guerra electrònica canònic és el sistema britànic Chain Home, que va entrar en servei a temps complet el 1938. Utilitzava una repetició d'impulsos molt baixa de 25 pps i transmissions molt potents (per a l'època) que arribaven a 1 MW en millores de finals de guerra. El Freya alemany i el CXAM (Marina) i SCR-270 (Exèrcit) dels EUA eren similars. Els models de la postguerra van passar a la gamma de microones en models cada cop més potents que van arribar als 50 Rang de MW a la dècada de 1960. Des de llavors, les millores en l'electrònica del receptor han reduït considerablement la quantitat de senyal necessària per produir una imatge precisa, i en els exemples moderns la potència transmesa és molt menor; l'AN/FPS-117 ofereix oscil·len entre 25 kW. Els radars de guerra electrònica també són molt susceptibles a les interferències del radar i sovint inclouen sistemes avançats de salt de freqüència per reduir aquest problema.
Història Els primers radars d'alerta primerenca van ser el Chain Home britànic, el Freya alemany, el CXAM (Marina) i l'SCR-270 (Exèrcit) dels EUA, i el de la Unió Soviètica.. Segons els estàndards moderns, tenien un abast força curt, normalment d'entre . Aquesta distància "curta" és un efecte secundari de la propagació de ràdio a les longituds d'ona llargues que s'utilitzaven en aquell moment, que generalment estaven limitades a la línia de visió. Tot i que les tècniques de propagació a llarg abast eren conegudes i àmpliament utilitzades per a la ràdio d'ona curta, la capacitat de processar el senyal de retorn complex simplement no era possible en aquell moment.
Guerra Freda Per contrarestar l'amenaça dels bombarders soviètics que sobrevolaven l'Àrtic, els EUA i el Canadà van desenvolupar la línia DEW. Des de llavors s'han construït altres exemples (la línia Pinetree) amb un rendiment encara millor. Un disseny alternatiu d'alerta primerenca va ser la línia Mid-Canada, que proporcionava una indicació de "trencament de línia" al centre del Canadà, sense cap disposició per identificar la ubicació exacta de l'objectiu ni la direcció de viatge. A partir de la dècada de 1950, es van desenvolupar diversos radars sobre l'horitzó que van ampliar considerablement els rangs de detecció, generalment fent rebotar el senyal a la ionosfera. alt=RAF Fylingdales|miniatura|RAF Fylingdales, Sistema d'alerta primerenca de míssils balístics Pave Paws, North Yorkshire
Avui dia Avui dia, el paper d'alerta primerenca ha estat substituït en gran manera per plataformes d'alerta primerenca aerotransportades.U.S. Air Force accepts first delivery of Raytheon Miniature Air Launched Decoy En col·locar el radar en un avió, la línia de visió fins a l'horitzó s'amplia considerablement. Això permet que el radar utilitzi senyals d'alta freqüència, oferint alta resolució, alhora que ofereix un llarg abast. Una excepció important a aquesta regla són els radars destinats a avisar d'atacs amb míssils balístics, com els BMEWS, ja que la trajectòria exoatmosfèrica a gran altitud d'aquestes armes permet que es puguin veure a grans distàncies, fins i tot des de radars terrestres.
Sistemes primerencs Chain Home Chane Home Low SCR-270 AN/CPS-1 Radar CXAM Radar Freya
Referències
Categoria:Radars