La Guerra Civil de Bougainville fou un conflicte armat que va tenir lloc de l'1 de desembre del 1988 al 20 d'abril del 1998 a província de les Illes Salomó, al nord de Papua Nova Guinea, entre l' exèrcit governamental i l'Exèrcit Revolucionari de Bougainville, així com entre aquest i altres forces independentistes. El conflicte escalà fins a convertir-se en el més mortífer a Oceania des de la Segona Guerra Mundial, amb 15.000 i 20.000 morts.

Un alto el foc el 1998, seguit d'un acord de pau el 2001, posà fi a les hostilitats. S'establí una regió autònoma, Bougainville, amb la seua assemblea i govern, i es va fer un referèndum d'autodeterminació el 23 de novembre del 2019, que va resultar en un aclaparador vot a favor de la independència. Després n'hi hagué una fase de consultes entre els representants de l'àrea i els del govern central, que culminà el 7 de juliol del 2021 amb un acord per a la independència de Bougainville el 2027.

Història L'illa de Bougainville i les petites illes properes, a l'oest d'Oceania, han estat habitades per papús durant 28.000 anys, als quals s'uniren emigrants austronèsics fa uns 3.500 anys. Van ser colonitzades el 1885 per la Companyia de Nova Guinea, en nom de l'Imperi alemany. Els missioners van iniciar-ne el procés de cristianització el 1902. Després de la Primera Guerra Mundial, que va marcar el final de l'Imperi colonial alemany, Bougainville passà a estar sota sobirania australiana i s'incorporà al Territori de Nova Guinea. A la primeria dels 1970, l'empresa australiana Bougainville Copper va començar a explotar una enorme mina de coure a Panguna, que esdevingué la mina de coure a cel obert més gran del món. Els habitants van protestar tant pels danys ambientals resultants com pels limitats beneficis econòmics per a la població autòctona. El 1975, Papua Nova Guinea va obtenir la seua independència, i aquest nou estat incloïa Bougainville, els recursos minerals del qual es consideraven crucials per a l'economia del país. Un moviment independentista va declarar breument la independència de Bougainville, de setembre del 1975 a l'agost del 1976.

El 1988, les queixes relacionades amb les operacions mineres dugueren Francis Ona i Perpetua Serero a iniciar un moviment de resistència armada: l'Exèrcit Revolucionari de Bougainville (BRA). La mina es va veure obligada a tancar l'any següent. El BRA proclamà la independència de Bougainville, i hi va establir un "govern provisional", dirigit per Francis Ona i Joseph Kabui. Les forces armades de Papua Nova Guinea envaïren el territori i imposaren un bloqueig a l'illa. Començà llavors una guerra civil, entre el BRA i l'exèrcit de Papua Nova Guinea, i entre el BRA i els habitants de Bougainville que s'hi oposaven. Les diverses faccions cometeren atrocitats i violacions dels drets humans, especialment contra civils. La dècada de violència hi deixà gairebé 20.000 morts.

A partir del 1997, Nova Zelanda hi va exercir un paper de mediació, i això dugué a un acord de pau el 30 d'agost del 2001. L'acord estipulava que Bougainville continuaria sent, de moment, una part constituent de Papua Nova Guinea, però amb una autonomia significativament més gran i amb un referèndum d'independència que se celebraria abans del 2020. Francis Ona i una facció minoritària de la BRA rebutjaren l'acord. Ona es declarà "rei de Bougainville" el 2004, però vivia amagat i ignorat. Va morir de malària el 2005, poc després de les eleccions que van establir les institucions de la nova Regió Autònoma de Bougainville: una Cambra de Representants i un govern encapçalat per un president, Joseph Kabui, excomandant de la BRA, que ho va ser fins a la seua mort d'un atac de cor, al juny del 2008. La Regió Autònoma controlava la mina de Panguna, que encara no s'havia reobert. L'acord de pau estipulava que la terra i els recursos pertanyien a la població autòctona.

Institucions de la Regió Autònoma miniatura|Bandera de la Regió Autònoma de Bougainville Segons la seua constitució, adoptada el 2004, la Regió Autònoma de Bougainville està governada per una Cambra de Representants (poder legislatiu) de 31 membres, elegits per sufragi universal, i un Consell Executiu de 14 membres, sobretot triats entre els diputats. El president, membre del Consell Executiu, és elegit per sufragi universal i no pot pas exercir més de dos mandats. Les eleccions legislatives i presidencials es realitzen cada cinc anys. John Momis guanyà les eleccions presidencials del 2010 i el 2015, i Ishmael Toroama les del 2020.

Cadascuna de les províncies de Papua Nova Guinea té un governador, triat per sufragi universal directe per la població de la província alhora que les eleccions legislatives nacionals (cada cinc anys), i que ocupa un càrrec ex officio en el Parlament Nacional de Papua Nova Guinea. Bougainville és l'única província amb l'estatus de "regió autònoma". En realitat, està governada pel seu president, el seu governador, que la representa davant les autoritats estatals. Peter Tsiamalili Junior, governador de Bougainville des del 2021, descriu el seu paper com el d'"un portaveu del president" al Parlament Nacional i un coordinador dels diputats de les tres circumscripcions de Bougainville al Parlament Nacional per a una millor promoció dels interessos de la regió autònoma amb els organismes estatals.

Referèndum Del 23 de novembre al 7 de desembre del 2019 es va organitzar un referèndum d'autodeterminació. Legalment no vinculant, havia d'anar seguit d'un debat al Parlament de Papua Nova Guinea i, tot seguit, d'una votació sobre la seua ratificació.

Els resultats mostren una majoria aclaparadora a favor de la independència, més del 98% dels habitants de Bougainville que van anar a les urnes hi votaren a favor, amb una participació de més del 87%. Es preveu una fase de consulta amb esquemes encara indeterminats per al 2020 per tal de trobar un acord entre els representants de la zona i els del govern central.

Ishmael Toroama, un dels comandants de l'Exèrcit Revolucionari i signant de l'acord de pau del 2001, fou elegit president de Bougainville el 2020, amb l'encàrrec de negociar la independència de Bougainville amb Papua Nova Guinea, mitjançant referèndum. Les negociacions culminaren en un acord de 7 de juliol del 2021, que estipulava la plena independència de Bougainville el 2027, amb el procés gradual durant anys per a permetre a Papua Nova Guinea fer esmenes constitucionals i a Bougainville redactar la seua constitució.

Commemoracions El 17 de maig, dia de la proclamació unilateral d'independència de Francis Ona, ha esdevingut la Diada del Record a Bougainville, dia festiu. Pren la forma d'una commemoració dels morts de la guerra civil: els de l'Exèrcit Revolucionari de Bougainville, descrits pel president Ishmael Toroama en la cerimònia del 2023 com a herois, "obligats a prendre les armes per a defensar la seua llar, el seu poble i les seues llibertats contra opressors estrangers", i també per a commemorar els morts de la Força de Defensa de Papua Nova Guinea, els soldats que el president Toroama descriu com a persones que van respondre a les "ordres del govern estatal per a lluitar i morir en una guerra que no entenien".

Referències

Categoria:Història de Papua Nova Guinea Categoria:Conflictes del segle XX