LIliuixin Il-80 (en rus: Ильюшин Ил-80; codi OTAN: Maxdome) és una aeronau militar russa de comandament aeri derivada de l’avió de línia Iliuixin Il-86. Va ser dissenyada per actuar com a centre de comandament i control en cas de guerra nuclear o crisi de gran escala.
Desenvolupament miniatura El programa es va iniciar durant la Guerra Freda amb l’objectiu de proporcionar a la direcció política i militar soviètica una plataforma de comandament protegida contra els efectes d’un impuls electromagnètic nuclear (EMP).
L’Il-80 es basa estructuralment en el fuselatge ample de l’Il-86, però presenta modificacions substancials, com ara l’eliminació de la majoria de finestres del fuselatge, sistemes de comunicació avançats i equips electrònics específics per a la coordinació d’operacions estratègiques.
La primera aeronau modificada va volar el 5 de març de 1987 i es van construir un total de quatre unitats.
Característiques Entre les principals característiques distintives hi ha:
Absència gairebé total de finestres per millorar la protecció davant d’un EMP. Antena de filferro desplegable per a comunicacions de molt baixa freqüència (VLF). Sistemes de comunicació per satèl·lit integrats. Generadors addicionals allotjats en carenats sota el fuselatge.
Aquestes característiques permeten mantenir comunicacions amb forces nuclears estratègiques, inclosos submarins amb míssils balístics.
Servei operatiu Les quatre unitats van ser assignades a la 8a Divisió d’Aviació de Propòsit Especial, amb base a Chkalovski, prop de Moscou.
L’aeronau és utilitzada ocasionalment en exercicis i esdeveniments públics, però la major part de la seva activitat operativa és classificada.
El 2020 es va informar d’un robatori d’equipament electrònic en una de les unitats mentre es trobava en manteniment.
Substitució prevista S’ha informat que Rússia treballa en un successor basat en l'Iliuixin Il-96, destinat a reemplaçar l’Il-80 en el futur.
Referències
Categoria:Aeronaus militars