Els Gegants de Castellbisbal són una parella de gegants del municipi de Castellbisbal (Vallès Occidental). Juntament amb la gegantona Rita, són portats per la Colla Gegantera de Castellbisbal.
Els gegants de Castellbisbal són el Manel Flabiolaire i la Vicenta. Foren batejats el 23 de gener del 1994. La seva creació fou iniciativa d'un grup de veïns entusiastes dels món geganter. Per fer-los realitat, hi van col·laborar una gran quantitat d'entitats, comerços i empreses que van costejar de manera voluntària la fabricació. El Manel Flabiolaire, fou un personatge real que visqué al segle XX. La Vicenta representa l'ideal de la dona castellbisbalenca, jove i treballadora. El nom de la geganta prové del patró de la població: Sant Vicenç. Els dos gegants foren obra del constructor Ramon Aumedes, del Taller Sarandaca de Granollers, la seva alçada és de 3,80 metres i el seu pes de 55 kg el gegant, i 52kg la geganta. El material emprat és la fibra de vidre sobre fusta i vestits de roba. En Manel Flabiolaire du una camisa de quadres sota una armilla negra i una faixa vermella. Les faldilles són llises i negres i du el cap cobert amb barretina. Mentre que amb la ma esquerra aguanta el flabiol als llavis, amb la ma dreta toca el bombo. La Vicenta du un vestit gris perla lligat amb botons als davant, de factura molt senzilla, amb davantal negre i volants. Du a la mà dreta un ram de flors i a l'esquerra un cistell de vímet. El cap descobert amb els cabells castanys i recollits. En Manel seria la rauxa i la Vicenta el seny.
Manel el Flabiolaire era en realitat Josep Pidelaserra Duran, i nasqué el 4 de juliol de 1882. La popularitat li venia de tocar el flabiol en festes, aplecs i processons de pobles i ciutats del voltant, en especial la del Corpus de Barcelona, en la qual els gegants ballaven al so del seu flabiol. No havia estudiat solfeig i tocava d'oïda. Es va casar amb Àngela Ribalaigua, amb la qual tingué una filla anomenada Joaquima. Va marxar a les Amèriques i tornà amb la mateixa fortuna de quan se n'havia anat. Deixà la família i de tant en tant feia de pagès, però quan havia aconseguit prou diners, tornava a dedicar-se a la vida lliure. Era conegut com un personatge que no volia lligams, i de tant en tant feia de model de pintors de fama. Quan va esclatar la guerra es va refugiar a l'ermita de Sant Vicenç, i per respecte al lloc es va construir una barraqueta a la banda de fora. Acabada la guerra va viatjar demanant pels trens, on muntava un numeret amb l'esclopet de segar. Quan es feu vell tornà al poble, i tot que al principi acceptà la proposta de la parròquia d'anar a viure a una asil de monges, desprès d'alimentat, tornà a veure les orelles al llop i abandonà la casa d'acolliment. Aquells anys va viure en una barraca de vinya. El dia 8 de març de 1958 unes dones el van trobar mort a la barraca de Ca n'Estaper.
Gegantona Rita Als dos gegants principals es va unir el 1998 la Rita, que representa la filla del Manel i la Vicenta. Fou creada i batejada el 19 d'agost de 1998 i és un disseny de Sheila Serrano Montolio, alumna del l'escola Mare de Déu de Montserrat, guanyadora del concurs que s'hi va fer per al disseny de la gegantona. El seu constructor va ser també Ramon Aumedes. A diferència dels gegants, la Rita representa una noia jove, meitat seny i meitat rauxa, amb rínxols als cabells coberts amb un barret festiu. La seva vestimenta consisteix en unes faldilles blaves i una camisa de vius colors: groc, vermell, blau marí i verd, lligada amb botons al davant. A l'igual que els gegants és feta en fibra de vidre sobre un cos de fusta. El seu pes és de 17 kg i la seva alçada de 2,50 m. La Rita fou creada amb l'objectiu de ser portada per nens.
El 2018, en el seu 20è aniversari, Aitor Calleja la va restaurar, caracteritzant-la com una nena de can Pedrerol de Dalt, masia on treballava. Se li canvià el vestit, més tradicional, amb davantal fet de mocador de fer farcells i amb canvi de pentinat. A la mà dreta li posaren un colom blanc, símbol de pau. La nova imatge es presentà durant la Festa Major de Sant Vicenç, apadrinada pels gegants de Sant Anderu de Palomar, i acompanyada de l'Ocellaire de l'Eixample.
Ciutat Gegantera de Catalunya Castellbisbal fou nomenada XXXII Ciutat Gegantera de Catalunya el 2019. Els actes de celebració van tenir lloc el cap de setmana del 7 al 9 de juny, en els que hi van participar una seixantena de colles geganteres. A la plaça Lluís Companys s'inaugurà el monument commemoratiu dels 25 anys dels gegants i de la Ciutat Gegantera.
Referències
Castellbisbal Categoria:Cultura de Castellbisbal