El coll d'Oxkaxe (en basc Oxkaxeko lepoa, Ozkaxeko lepoa, Oxkixeko lepoa o Ozkix, en francès col d'Osquich) és un pas de muntanya del Pirineu basc situat a la regió històrica de Zuberoa, i actualment al departament francès dels Pirineus Atlàntics, regió de Nova Aquitània.

Té una alçada de 495 m i es troba a la comuna de Muskildi. Hi passa la carretera departamental D 918, que comunica Larzabale, a la vall del Biduze, a l'oest, amb Maule-Lextarre, a la vall de l'Uhaitz Handia (en francès Saison), a l'est.

Les aigües del seu vessant oest s'escolen a través del Xohizerreka, el qual neix molt a prop del coll, i que, junt amb altres rierols, acaba formant el Biduze, a la conca de l'Ador, mentre que les del seu vessant est van a parar a l'Abarkia, el qual neix al proper coll d'Ehüsa i que és un afluent per l'esquerra de l'Uhaitz Handia, també a la conca de l'Ador.

Tot i que el coll té una alçada de 495 m, sovint es considera que es troba uns 1.800 m a l'est, al límit entre les comunes de Donaixti-Ibarre i Muskildi, entre la Baixa Navarra i Zuberoa, a 392 m d'altitud.

Detalls de l'ascensió miniatura|esquerra|Darrer quilòmetre d'ascens pel vessant est L'ascensió pel vessant oest comença a Donaixti-Ibarre, té 6,1 km de longitud, en què se superen 312 m de desnivell, amb un pendent mitjà del 5,1 % i un tram de pendent màxim de l'11,7 %. Els primers 1.500 m presenten un pendent suau, d'entre el 2 % i el 4 %. A continuació es troba el sector de 500 m més costerut d'aquest vessant, al 8 %, seguit d'un altre sector de 500 m al 6 %. Entre els quilòmetres 2,5 i 4,5 el pendent es modera, al 4 % o 5 %, per seguidament afrontar el segon tram més difícil d'aquest vessant, amb 1 km al 6 % o 7 %. Finalment, els darrers 600 m tenen un pendent suau, del 3 %.

Pel vessant oest existeixen tres possibilitats diferents d'ascens, que coincideixen parcialment. Des de Muskildi, la pujada té 4,6 km de longitud, un desnivell de 279 m, un pendent mitjà del 6 % i un tram de pendent màxim del 9,2 %. Els primers 2,2 km són els més durs, amb un pendent d'entre el 7 % i el 8 %, mentre que a partir d'aquest punt predominen els sectors amb pendents suaus, d'entre l'1 % i el 4 %, tot i que també hi ha alguns sectors més costeruts, amb pendents d'entre el 5 % i el 7 %. Els darrers 300 m són pràcticament plans, a l'1 %.

miniatura|Vessant est del coll d'Oxkaxe Des de Pagola, per la via més directa, es recorre el vessant nord fins a trobar, uns 2 km abans del cim, la carretera D 918, que puja des de Muskildi. Aquesta variant té una longitud de 4,7 km, un desnivell de 358 m, un pendent mitjà del 7,7 % i un tram de pendent màxim del 17,7 %, sent, per tant, més difícil que l'anterior. Els primers 200 m són molt planers, al 2 %, però el pendent de seguida s'enfila, primer amb 200 m al 8 %, i després 800 m a entre el 15 % i el 17 %, que és el tram més costerut d'aquesta ascensió. Tot i que a partir d'aquí el pendent afluixa, encara es manté alt, amb sectors de 200 m al 14 %, 10 % i 11 %, respectivament. Fins al quilòmetre 2,4, el pendent continua suavitzant-se, amb sectors de 200 m al 9 %, 6 % i 8 %. Des d'aquest punt i fins al cim, el pendent és majoritàriament suau, d'entre l'1 % i el 4 %, tot i que també resta algun sector de 200 m al 6 % o 7 %.

Finalment, des de Pagola també es pot ascendir pel vessant nord a través de la carretera departamental D 302, la qual mena fins a la carretera departamental D 918, uns 3,5 km abans del coll, de manera que és en gran part coincident amb l'ascensió des de Muskildi. Té una llargada de 6,4 km, en què se superen 426 m de desnivell, amb un pendent mitjà del 6,7 % i un tram de pendent màxim del 13,7 %. Com en el cas anterior, la primera part és molt costeruda, amb els primers 2,5 km fins a Kakoeta amb pendents d'entre el 7 % i l'11 %. Des de Kakoeta (409 m), hi ha un descens d'1 km fins a la carretera D 918. A partir d'aquí el pendent és més suau, amb 1.500 m al 6 % i la resta de sectors de 500 m al 2 %, 3 % i 4 %, respectivament.

Ciclisme Tour de França El coll d'Oxkaxe s'ha escalat un mínim de quatre vegades al Tour de França. En les dues ocasions en què es va categoritzar per al Gran Premi de la Muntanya es va considerar de tercera categoria.

L'any 1910 es van incloure els Pirineus per primera vegada a la prova. En la desena etapa, de Banhèras de Luishon a Baiona, es van superar per primer cop el coll del Tormalet i l'Aubisca, mentre que el coll d'Oxkaxe era la darrera dificultat muntanyosa de la jornada. El primer al cim fou el francès Octave Lapize, que s'endugué l'etapa en solitari.

En l'edició de 1919 es va córrer una etapa semblant a la del 1910, però en sentit invers, de manera que el coll d'Oxkaxe era el primer port de muntanya de la jornada, uns 80 km després de la sortida a Baiona.

L'any 1992, el coll d'Oxkaxe era la penúltima dificultat muntanyosa del dia, abans del coll de Maria Blanca, a uns 111 km de l'arribada a Pau. El primer al cim fou el francès Richard Virenque, líder de la classificació del Gran Premi de la Muntanya i que va ser el primer en tots els colls de la jornada. L'etapa la va guanyar el basc Javier Murguialday, que va superar a l'esprint el seu company d'escapada Virenque. Aquest darrer, a més, es va enfundar el mallot groc.

En l'edició de 2006 es va escalar el coll d'Oxkaxe per darrera volta al Tour de França, en una etapa amb inici a Kanbo i que inclogué també el pas pels colls de Soudet i Maria Blanca abans del final a Pau. El coll d'Oxkaxe fou la primera ascensió del dia, a uns 50 km de la sortida, i el primer en passar-hi fou el francès Cyril Dessel, que també ho seria a la resta de colls, podent mantenir així el liderat a la classificació del Gran Premi de la Muntanya. L'etapa, però, se l'emportà el seu company d'escapada, l'espanyol Juan Miguel Mercado.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de FrançaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant191010Banhèras de LuishonBaionaEst19196BaionaBanhèras de Luishonpassatge agrupatOest199223Sant SebastiàPauOest2006103KanboPauOest

Volta a Espanya El coll d'Oxkaxe s'ha inclòs una vegada a la Volta a Espanya.

En aquella ocasió, es tractava del primer pas de muntanya de la jornada, en una etapa que va incloure també el coll d'Izpegi i el port d'Otsondo, i que tenia el seu final a l'extrem nord de Navarra. El primer al cim fou l'espanyol Ángel Madrazo, que era líder de la classificació del Gran Premi de la Muntanya.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Volta a EspanyaAnyEtapaCategoriaIniciFinalPrimer al cimVessant2019113DonapaleuDantxarineaEst

Activitats Caça miniatura|Paloumèra a l'entorn del coll d'Oxkaxe l'any 2018 Al voltant del coll es du a terme la caça del tudó durant el pas migratori postnupcial, generalment de setembre a novembre. Antigament, aquesta s'efectuava mitjançant xarxes verticals de fins a 20 m de llarg per 20 metres d'alçada (anomenades pandèles en bearnès o pantières en francès) que es subjectaven a arbres mitjançant cordes i politges i que s'instal·laven en llocs de pas d'aquesta espècie, anomenats paloumères. Les xarxes es disposaven en forma d'embut en una clariana creada al bosc pels caçadors, on els tudons eren atrets en pensar-se que era una via d'escapatòria. Es tracta d'una activitat documentada al vessant nord dels Pirineus des del i el coll d'Oxkaxe és un dels deu llocs on encara es duia a terme aquesta activitat a principi del . En aquest cas, aquesta paloumèra es va crear a l'època d'Enric IV, entre els segles  i .

Patrimoni miniatura|La capella de Sant Antoni amb el seu campanar trinitari A uns 2 km al sud del coll d'Oxkaxe es troba la capella de Sant Antoni (705 m), també coneguda com a capella de la Pau (). És accessible des d'aquest a través d'una pista.

Construïda originalment el 1385, es va erigir sota el regnat de Carles II de Navarra per celebrar la reconciliació entre el comte de Gramont i el senyor de Luxe, dues famílies influents de Zuberoa que estaven enemistades. La capella es va restaurar al .

Referències

Categoria:Geografia dels Pirineus Atlàntics Categoria:Ports de muntanya del ciclisme Categoria:Colls de França Categoria:Colls dels Pirineus