va ser una artista estatunidenca-neerlandesa reconeguda pel seu treball pioner en videoart, fotografia i performance. Durant gairebé quaranta anys va viure i treballar principalment a Amsterdam. La seva obra abasta diversos mitjans d’expressió, com el dibuix, la pintura, la fotografia, el cinema i l'escultura. Les seves obres també es van exhibir en institucions internacionals com el Museum of Modern Art de Nova York.
Vida i obra Nan Hoover va néixer a Bay Shore (Nova York) amb el nom de Nancy Dodge Browne i va morir a Berlín el 9 de juny de 2008 amb el nom de Nancy Hefty-Browne. Va estudiar al Corcoran College of Art and Design de Washington DC entre 1950 i 1955 i, posteriorment, va exposar les seves escultures, pintures i dibuixos, primer a Washington i més tard a Nova York.
El 1969, Nan Hoover va visitar Amsterdam, on va establir contacte amb una galeria i va decidir traslladar-s’hi des de Nova York. La ciutat va tenir un paper important en la seva trajectòria artística.
El 1975 es va casar amb Richard Hefti i va adquirir la ciutadania neerlandesa. L’any següent va conèixer Wies Smals, que va obrir el primer espai multimèdia de Appel a Amsterdam. Aquest espai alternatiu es va convertir ràpidament en un centre actiu d’intercanvi artístic i va oferir a Hoover un suport valuós per al desenvolupament de la seva obra.
Aquell mateix any, Hoover va col·laborar amb l’artista Sam Schoenbaum en una gira de performances per Nova York, Los Angeles, Vancouver i Montreal. El 1979 va associar-se amb Peter Ungerleider en una gira titulada Lapses and Dissolves, que es va projectar a Washington DC, Boston i Montreal. Durant aquest període també va presentar Lapses (1977–1979) en super-8, una selecció de curtmetratges muts en color de 16 minuts.
El 1980 va ser un any d’intensa producció per a Nan Hoover, gràcies a una beca del DAAD que li va permetre viure i treballar a Berlín. Durant aquest mateix any, la seva pel·lícula Fields of Blue (1980) es va exposar al Museum of Modern Art de Nova York.
A partir de 1981, Hoover sovint combinava instal·lacions de llum interactives amb performances. En una entrevista amb Kate Elwers, Hoover afirmava: «I find it important, especially in the performances, that I give the public the space to go into themselves. I'm not interested in dictating my ideas, I'm interested in opening up...»Kate Elwes, «Interview with Nan Hoover», Performance Magazine, Núm.23, abril/maig 1983. pàg. 8-10, citada a la pàg. 9.
La seva obra va assolir projecció internacional i es va presentar en museus, institucions i festivals d’arreu del món. Entre altres esdeveniments destacats, va participar a Documenta 6 el 1977 i a Documenta 8 el 1987, celebrades a Kassel. El 1984 va participar a la Biennal de Venècia.
Va impartir docència en diverses institucions: classes d’art al San Francisco Art Institute; vídeo i cinema a la Kunstakademie Düsseldorf; mitjans mixtos a la Gerrit Rietveld Academie d’Amsterdam (1998–1999); i vídeo i performance a la International Summer Academy de Salzburg (1994–1996 i 2001).
El 2005, Hoover es va traslladar a Berlín, on va continuar treballant, exposant i impartint conferències fins a la seva mort, el 2008.
Referències
Categoria:Morts el 2008 Categoria:Artistes de l'estat de Nova York Categoria:Artistes neerlandesos Categoria:Videoartistes estatunidencs Categoria:Morts a Berlín Categoria:Persones del comtat de Suffolk (Nova York) Categoria:Nascuts el 1931