L'escàndol dels assistents parlamentaris del Front Nacional al Parlament Europeu és un cas polític i legal relacionat amb l'apropiació indeguda de fons públics per part d'assistents parlamentaris de diputats del Parlament Europeu del partit francès Front Nacional (FN) (que es va convertir en la Concentració Nacional (RN) l'1 de juny de 2018) que van servir al Parlament Europeu entre el 2004 i el 2016. El cas va començar el 2014.

Alguns eurodiputats del RN van contractar assistents parlamentaris per servir els interessos del seu partit en lloc dels afers europeus. Entre els acusats pel sistema judicial francès per apropiació indeguda de fons públics o complicitat en aquest delicte hi ha Marine Le Pen, Jean-Marie Le Pen, Wallerand de Saint-Just, Nicolas Bay, Julien Odoul i Louis Aliot. Tanmateix, Jordan Bardella, tot i que va ser assistent parlamentari el 2015 de l'eurodiputat del RN Jean-François Jalkh, no està implicat en aquest cas.

Contractació d'Aliot com a assistent Marine Le Pen i Louis Aliot, que van ser parella, van ser criticats per la contractació d'aquest últim com a assistent parlamentari a la circumscripció Nord-Oest (mentre que també era regidor local a Perpinyà). Louis Aliot percebia 5.006 euros al mes per una mitja jornada. El reglament del Parlament Europeu, a diferència del de l'Assemblea francesa, prohibeix als diputats contractar un cònjuge, tant si aquest està vinculat o no a l'electe per un contracte matrimonial. Marine Le Pen, refusant de considerar Louis Aliot com un «cònjuge» o «parella estable no matrimonial», va procedir a aquesta contractació el juliol del 2011, malgrat les interrogacions dels serveis del Parlament Europeu. Per rescabalar-se, el Parlament Europeu va reduir a la meitat el salari de Marine Le Pen (i d'altres diputats en la mateixa situació).

Contractació de Laurent Salles com a assistent Quan Louis Aliot va ser elegit diputat europeu (2014–2017), va contractar com a assistent parlamentari Laurent Salles, un militant del Front Nacional aleshores a l'atur. Laurent Salles va obtenir el lloc sense ni tan sols passar una entrevista i va prendre la seua funció en rebre el seu contracte per correu electrònic. Segons la investigació judicial, en realitat Salles va treballar durant aquest període, que va del 1r de juliol del 2014 al 28 de febrer del 2015, per a Yann Le Pen, que estava al càrrec de la direcció nacional de les grans manifestacions (DNGM). Els contactes entre Louis Aliot i Laurent Salles van ser molt escassos: només es van trucar per telèfon una vegada en 11 mesos i els 8 correus electrònics que van intercanviar únicament concernien el seu contracte de treball. L'únic contacte prolongat es va reduir a una invitació a la galette des rois de la federació del Front Nacional dels Alts del Sena.

En canvi, Laurent Salles va escriure durant aquest període 138 vegades a Yann Le Pen, signant els seus missatges «DNGM». L'anuari intern també el presentava com a «assistent per a les grans manifestacions».Mentre el Parlament Europeu investigava el seu cas, Louis Aliot va posar fi al contracte de Laurent Salles el febrer del 2015. Aquest últim va romandre a la direcció de les grans manifestacions del Rassemblement National, alhora que era contractat com a assistent parlamentari de l'eurodiputada Marie-Christine Arnautu, l'1 de març del 2015. L'abril del 2017 es va obrir una investigació sobre una possible ocupació fictícia. Al llarg de la investigació judicial, les versions de Laurent Salles van variar. Després d'haver assegurat que treballava un 70% per al seu diputat i un 30% per a les grans manifestacions, va declarar tot seguit que treballava «essencialment» per a la DNGM i, finalment, va confessar que havia treballat «de manera ínfima» per a Louis Aliot.

El 22 de juny del 2017, Louis Aliot va refusar presentar-se a una citació de la policia en el marc d'aquesta investigació. El 22 de desembre del 2017, Louis Aliot va ser imputat per abús de confiança. El 25 d'octubre del 2018, la seua imputació va ser requalificada com «malversació de fons públics». El setembre del 2023, el ministeri fiscal de París va requerir un judici contra el Rassemblement National i 27 persones vinculades al partit, entre les quals l'alcalde de Perpinyà, en la investigació sobre els assistents dels eurodiputats. El judici va tenir lloc del 30 de setembre al 27 de novembre del 2024.

El 13 de novembre del 2024, el ministeri fiscal va requerir contra Louis Aliot 18 mesos d'empresonament, dels quals 12 amb suspensió, 30.000 euros de multa i 3 anys d'inelegibilitat amb execució provisional. Per una sentència del 31 de març del 2025, Louis Aliot va ser condemnat a tres anys d'inelegibilitat però sense execució provisional, cosa que significa que podia conservar el seu mandat. A més, va ser condemnat a 18 mesos de presó, dels quals sis de ferms. Va anunciar la seua intenció «d'interposar un recurs d'apel·lació en els terminis més breus i amb la ferma determinació d'esmenar aquesta injustícia».

Laurent Salles, que havia triat guardar silenci davant el tribunal durant el seu judici —alimentant així la sospita que volia protegir Louis Aliot—, va ser condemnat a 6 mesos de presó amb suspensió. Va esdevenir telefonista al Rassemblement National i es va suïcidar el juny del 2025 a la seu del partit.

El judici de Louis Aliot, així com el d'onze altres encausats entre els quals Marine Le Pen, va tenir lloc del 13 de gener a l'11 de febrer del 2026. El ministeri fiscal general va requerir contra ell 18 mesos de presó amb suspensió, 8.000 euros de multa i tres anys d'inelegibilitat sense execució provisional, per malversació de fons públics. El tribunal prendrà la seua decisió el 7 de juliol.

Processos contra oponents polítics Louis Aliot ha interposat diversos processos per difamació o injúries contra els seus oponents polítics:

El mitjà Blast per «injúria i difamació envers un cos constituït» La militant associativa d'esquerres Josie Boucher per «injúria»

Referències

Categoria:Segle XXI a França