és un escriptora, comunicadora, investigadora, educadora, filòsofa, conferenciant i artista. Sobresurt internacionalment com a experta en creativitat, filosofia i infància, amb una trajectòria interdisciplinària, intercultural i cosmopolita, trets que travessen tota la seva obra. Exerceix de comunicadora en programes de ràdio, conferències, tallers i cursos duts a terme a Europa, Àfrica i Amèrica. És autora de més de 200 textos publicats sobre filosofia, educació, creativitat, literatura i pedagogia.
Va néixer a Belo Horizonte, a l'estat Mines Gerais del Brasil. És doctora cum laude en Pedagogia per la Universitat de Barcelona i ha obtingut un DEA (Diploma d'alts estudis doctorals) en Filosofia en la mateixa universitat. És magíster en Creativitat Aplicada per la Universitat de Santiago de Compostel·la. Va estudiar pedagogia a la Universitat Estatal de Minas Gerais, (UEMG), on també va cursar un postgrau en Pedagogia empresarial. A més, obtingué un postgrau en temes filosòfics per la Universitat Federal de Mines Gerais (UFMG). Va realitzar els estudis en Filosofia per a nens i nenes a la Montclair State University a Nova Jersey al costat de Mathew Lipman i els seus col·laboradors.
A l'inici de la dècada dels 1980 va exercir de mestra a escoles (públiques) infantils i alfabetizadores, sota la influència de l'obra i la metodologia de Paulo Freire i de María Montessori. Aquestes influències han deixat una empremta en la seva obra pedagògica.
Simultàniament, va entrar al món del teatre, en especial en teatre experimental i teatre per a i amb infants, on va realitzar diversos tipus de treball. A l'inici de la dècada dels 1990 va estudiar amb Augusto Boal, que va esdevenir una referència en la seva vida tant ell com el seu teatre de l'oprimit. A part de ser alumna de teatre, va ser també professora de teatre al Teatre Universitari de la Universitat Federal de Mines Gerais, a l'Escola Gest de Teatre i al Col·legi dels Sindicats Bancaris a Belo Horizonte, a banda de cursos lliures per a nens i col·lectius diversos (grups de teatre, associacions, etc.) en diferents ciutats del Brasil. En el període de la dictadura va haver de bregar amb la censura a causa de les seves produccions teatrals. La seva experiència teatral ha influït de manera transversal la seva trajectòria professional i la seva obra.
També en la dècada dels 1980, va començar a ensenyar filosofia per a joves, una disciplina que no era obligatòria i que havia de ser dictada en classes que tenien entre 60 i 70 adolescents. Aquesta experiència va generar el desenvolupament d'una metodologia innovadora a partir d'una reflexió sobre la cultura de la joventut partint de preguntes bàsiques: "Qui sóc jo?" "Qui és l'ésser humà?" Aquesta experiència va ser bolcada en un llibre publicat posteriorment en la que seria la seva primera publicació, sota el títol Pensant melhor (Pensant millor), en coautoría amb la filòsofa Ana Míriam Wuensch. Durant 20 anys, el llibre va ser utilitzat en tot el territori del Brasil, una cosa novedosa per al gènere de llibre didàctic.
A finals de la dècada dels 1980 va conèixer la proposta de la filosofia per a nens (FpN), creada pel filòsof Matthew Lipman i la seva col·laboradora Ann Margaret Sharp. Va estudiar amb ells i al llarg de la dècada dels 1990 va desenvolupar diferents tipus de treball a partir de la seva proposta educativa, en diferents països. Lipman la va estimular a escriure literatura filosòfica per a la infància, orientant-la en els primers passos per a aconseguir-ho. Juntament amb Irene de Puig, del GRUPIREF (Grup de recerca i innovació en l'ensenyament de la filosofia), va realitzar la primera publicació en aquest camp, amb el títol Jugar a Pensar amb nens/nenes de 4-5 anys. Aquest llibre publicat l'any 2000 es va convertir en una de les obres de referència del projecte internacional FpN i que, a més, va donar origen al Projecte Sínia, un projecte educatiu i editorial per a nens de 3 a 11 anys, que ja compta amb més de 30 títols publicats.
A inicis del segle XXI va canviar traslladar-se definitivament a Espanya, país on treballava des dels anys 90. A partir d'aquest moment, la seva producció escrita va ser prioritàriament en espanyol i la seva acció pedagògica, filosòfica i artística va passar a aplicar-se de manera sistematitzada en diferents països iberoamericans.
Activitat i pensament L'aportació principal de Sátiro són tres conceptes desenvolupats per ella: la filosofia lúdica, la ciutadania creativa i la pedagogia atrevida. El pensament creatiu és el tema transversal present en tots aquests conceptes, a més de formar part de les seves diferents obres i activitats realitzades. Ella entén la seva aportació des d'una perspectiva de recerca oberta i contínua. Per això continua ampliant i aprofundint en aquests àmbits temàtics.
Com a escriptora de literatura filosòfica per a la infància (amb predilecció per al gènere contes) i de textos teòrics i pedagògics sobre filosofia i infància, la seva principal aportació ha estat la creació del Projecte Sínia, projecte educatiu del qual és directora, que fomenta l'educació filosòfica dels nens a través del desenvolupament de les habilitats de pensament i les actituds ètiques. El gènere de literatura filosòfica per a la infància va ser iniciat per Matthew Lipman i actualment compta amb diferents autors en diversos països. Aquesta línia de literatura pretén estimular la capacitat de pensar de les criatures a partir de temàtiques que problematizan l'experiència humana i d'interrogants que la infància té. Angélica Sátiro crea les seves obres literàries a partir d'una continuada observació de la infància i d'una escolta atenta de les seves veus i diferents maneres de comunicar-se. Com que en els darrers 20 anys ha viatjat a diferents països, ha tingut l'oportunitat de conèixer una diversitat de criatures important i per això prefereix utilitzar la paraula infàncies, en plural. Tenint present la relació amb aquesta infància viva, l'autora desenvolupa un conjunt d'obres de literatura filosòfica que, actualment compten amb alguns personatges principals que actuen al voltant de temàtiques filosòfiques. Ells són:
Juanita, una marieta preguntona que neix en un jardí i provoca diferents reflexions sobre ètica i estètica ambiental, educació emocional i inquietuds davant del món. Aquest personatge compta amb diferents contes i és molt ben rebuda en diversos països. Les criatures la tenen com la seva amiga per a jugar a pensar. El Nen Sense Nom, per les seves característiques provoca reflexions sobre el llenguatge, el món i la identitat, a més de qüestionaments sobre el racisme i la xenofòbia, perquè és afrodescendent. Les seves aventures ocorren a casa seva, amb la família des de la perspectiva de la vida quotidiana. I és de la mà de les persones més pròximes que el personatge va descobrint el seu entorn. Els seus contes exposen els seus diàlegs interiors davant del món. El personatge està inspirat en criatures reals. La Nena del Fil, que neix en un món en guerra, però descobreix la seva capacitat d'imaginar nous mons possibles. Les seves històries són de cerca, invenció i creació de mons en pau des de la perspectiva dels somnis que té. Aquest personatge va generar una nova línia de titelles per a jugar a pensar, realitzada per la Xarxa Cocreatio, composta per les companyies La Mar de Marionetes, Teatre del Carmen, Binixiflat i Teatre Buffo. «Pazzzzzz” és una adaptació dramàtica en què la Nena del fil teixeix els seus mons onírics per trobar La Paz.
Com a investigadora en didàctica ha desenvolupat el concepte d' "avaluació figuroanalógica", una manera d'entendre l'avaluació en entorns educacionals com un procés de reflexió des del pensament analògic mediatitzat per imatges. De la seva recerca i de la posada en pràctica d'aquesta avaluació dóna fe el llibre Revaluar. L'avaluació reflexiva a l'escola, del qual és coautora.
Sátiro és la iniciadora d'un moviment conegut com a Filosofia Lúdica, hereu de la tradició de Filosofia per a nens (FpN) que proposa el desenvolupament del pensament multidimensional des de la proposta d'una metodologia fonamentada en el diàleg (comunitats de recerca / indagació). És una praxi filosòfica transformadora que recupera l'origen etimològic de la paraula filosofia: amor per la saviesa. Es tracta d'una manera de pensar vinculat a la dimensió emocional i social, que va més enllà de relacionar informacions. Filosofar lúdicament és jugar a pensar i pensar jugant, conrear el gust pel pensament des de la sorpresa i la meravella, après amb les infàncies. Pretén llevar el vel de l'avorriment que ha estat ocultant el valor de la presència de la filosofia a les escoles i en la vida diària, presentant-la com una valuosa i interessant forma del coneixement humà. Sátiro remarca que aquest tipus de filosofia no és menys seriosa pel fet que sigui lúdica i sosté que quan filosofem des de les infàncies, podem constatar la serietat amb la qual les criatures juguen a pensar. Les preguntes dels nens i nenes revelen el seu desig d'aprendre, de captar el món, de comprendre'l, de nomenar-lo, d'organitzar-lo, d'entdre-s'hi. Així, en la cerca de respostes a aquestes preguntes, ells poden fer filosofia, ciència i poesia. I això revela un respecte al seu dret a pensar.
Sátiro és també la creadora del concepte de Ciutadania Creativa. Com a investigadora en les àrees de creativitat (creativitat social, creativitat i educació, creativitat i infància, ciutadania creativa), ha elaborat diferents projectes de recerca-acció en diversos països d'Amèrica Llatina i és la base de la seva tesi doctoral. Es tracta d'una línia de creativitat social des de la perspectiva interna de la persona (ethos creatiu) i, de les seves interaccions com a ciutadana i de la perspectiva sistèmica de la societat. Connecta pensament, sentiment i acció (individual i col·lectiva), col·laborant amb el desenvolupament de subjectes que proposen projectes micropolíticos en els seus contextos. Tenint el diàleg com a valor democràtic i com a mètode per a desenvolupar la capacitat de pensar i d'actuar, proposa metodologies de processos reflexius i creatius que generin acció i innovació social. La ciutadania creativa assumeix que és fonamental un ciutadà raonable, capaç d'assegurar una articulació justa dels interessos individuals i els drets fonamentals per a tots els ciutadans. Encara que no parteixi d'una ètica normativa, entén la necessària definició i el respecte a uns deures. Per a aquesta pedagogia, només un ciutadà proactiu té la possibilitat d'actuar políticament en aquesta direcció, enfortint tot el teixit social que conforma la societat civil i permetent ser enfortit per ell, perquè la perspectiva és sistèmica i tots els elements necessiten estar dinàmicament en interacció. Per això, proposa la necessitat de «ficcionar» la realitat per a dotar-la de nous possibles sentits i afrontar els seus problemes més greus. La seva recerca al voltant del concepte de ciutadania creativa ha quedat plasmada en el llibre Persones creatives ciutadans creatius i li ha portat a col·laborar regularment amb l'Associació Internacional de Ciutats Educadores en el Seminari sobre Governança i Ciutats Educadores, que es realitza amb equips tècnics dels ajuntaments i grups representatius de la societat civil. Aquest treball el sol realitzar al costat de Joan Manuel del Pou.
Influències