La història del cinema xinès abasta l'evolució del cinema i de les pel·lícules fetes a la Xina continental, sense incloure el cinema fet a Hong Kong i a Taiwan, des de l'arribada de la tecnologia fílmica fins al segle XXI.
== Els començaments (1896-1911) == Aquest període inclou els inicis del cinema a la Xina des de finals de l'Imperi de la Dinastia Qing fins a la proclamació de la República de la Xina.
Context històric Entre 1895 i 1898, la societat xinesa es va preparar per a canvis dramàtics. Molts nobles conservadors van canviar les seves posicions polítiques i es van tornar propensos a reformes constitucionals. En conseqüència, el govern manxú de la Dinastia Qing, va llançar dues grans reformes. La primera va ser la Reforma dels Cent Dies el 1898, un moviment nacional de reforma cultural, política i educativa que només va durar 104 dies. Els principals impulsors van ser Kang Youwei 康有為 (1858-1927) i el seu deixeble Liang Qichao 梁啟超 (1873-1929). La reforma va ser de facto un duel entre el jove emperador Guangxu (1871-1908) i l’empetadriu conservadora Cixi, en el qual va guanyar aquesta última.
Després del fracàs de la reforma, els sentiments xenòfobs contra els estrangers i en part també contra els manxús van augmentar ràpidament i va sorgir un sentiment nacional xinès. Poc després, va esclatar l'Aixecament Yihétuán o Rebel·lió dels Boxers (1899-1901) moviment contra la influència estrangera occidental a la Xina.Tot i que es van interrompre greument les exposicions cinematogràfiques, desenes de càmeres estrangers van ser enviats a la Xina per filmar escenes de guerra, cosa que al seu torn va ajudar el cinema a adonar-se del seu potencial com a mitjà de comunicació de masses.
El conjunt de canvis van culminar amb la caiguda de la darrera dinastia de l’Imperi, la Dinastia Qing. Entre els diferents episodis, cal destacar entre altres esdeveniments socials i polítics, la fi de la primera guerra de l’opi (1842) amb els tractats amb les potencies occidentals, les conseqüències de la primera guerra sino-japonesa (1894-1895) amb la signatura del Tractat de Shimonoseki, amb la cessió de l’actual Taiwan al Japó, i finalment la proclamació de la República (1912) per part de Sun Yat-sen a Nanjing.
Precedents del cinema En la història dels esdeveniments culturals a la Xina ja es poden trobar algunes activitats que d’alguna forma son com predecessores del cinema com poden ser el Zoòtrop o la llanterna màgica. esquerra|miniatura|150x150px|Zootrop
Zoòtrop Es basa en el fenomen de la persistència de la visió o persistència retinal per crear la il·lusió de moviment. Funciona col·locant una seqüència d'imatges que mostren les diferents fases del moviment dins el cilindre del tambor. S'inspirava en el fenaquistoscopi, però, a diferència d'aquest, permetia que diverses persones el contemplessin alhora. El zoòtrop era compost d'un tambor circular amb unes petites ranures homogèniament distribuïdes a la seva part superior i una tira d'imatges que descomponien un moviment cíclic enganxada a la part interior del tambor, just per sota de les ranures. En girar el tambor si es mirava a través d'una de les ranures s'obtenia la il·lusió del moviment. Cal tenir en compte que aparells similars al zoòtrop ja van ser mencionats en un text històric xinès del segle IV, on s’explica que l’artesà Ding Huan va crear una làmpada amb unes bandes circulars amb imatges d’ocells i animals que es movien de manera natural quan la calor de la làmpada causava que la banda rotés. Es podria acceptar que aquesta “tecnologia” va ser reinventada a Europa per William George Horner el 1834 i distribuïda el 1867.
esquerra|miniatura|114x114px|Llanterna màgica
Llanterna màgica La llanterna màgica és un giny precursor dels projectors de cinema o de diapositives inventat a mitjan segle xvii. Va ser l'espectacle visual amb més èxit, popularitat i durabilitat abans que s'inventés el cinema. Es basava en el disseny de la càmera fosca, la qual rebia imatges de l'exterior fent-les visibles a l'interior, invertint aquest procés, i projectant les imatges cap a l'exterior. La llanterna màgica es descobrí a partir de les ombres xineses (projecció cap endins) que es projectaven als grans teatres exclusivament per homes, on les dones manipulaven la maquinària des del darrere.
Les primeres projeccions Nomenclatura El 1898, el nombre de noms xinesos per anomenar al cinema van ser diversos, com ”美國新到活動電光戲” (recentment arribat d’Amèrica de l'obra mòbil il·luminada elèctricament) ”留 聲 電 光 戲” (obra de teatre que parla elèctricament), “法國活動影戲” (pel·lícula mòbil francesa) o (Llanterna màgica mòbil francesa) i 英法行動影戲 (Llanterna màgica mòbil anglesa i francesa).
Es posa en dubte la traducció xinesa del terme “cinematògraf”, inestable fins a mitjans dels anys vint, quan es va consolidar l’expressió “ombres elèctriques - 电影” (dianying). Alguns historiadors argumenten que la primera projecció feta al jardí de Xu de Shanghai fou realment una sessió de llanterna màgica. El possible error prové del fet que aleshores el cinematògraf i la llanterna màgica comparteixen el mateix nom xinès ―yingxi 影戲‖ (obra d'ombra).
El terme yingxi (joc d'ombres) es va utilitzar per a "pel·lícula" als primers anuncis de pel·lícules occidentals que apareixien als diaris. Les pel·lícules d'Occident es van anomenar xiyang yingxi (joc d'ombres occidental) dianguang yingxi (joc d'ombres de llum elèctrica), o jiqi dianguang yingxi (joc d'ombres de llum elèctrica fet per màquina)
Període 1896 - 1899 La fotografia es va importar a la Xina a la dècada de 1840. Amb relació al cinema després de les projeccions a França per part dels Germans Lumière. La Xina va ser un dels primers països a introduir el cinema; es fixa com a data l'11 d'agost de 1896, amb una primera projecció integrada en un programa de varietats (especialment d'Òpera xinesa) als jardins Xu Yuan (Jardi de les Delicies) de Shanghai, amb entrades a un preu de 0,2 yuan . Malgrat que aquesta data s’ha acceptat com la corresponent a la primera projecció, alguns historiadors posen el fet en qüestió i segons Huang Dequan, la primera projecció de pel·lícula a la Xina es va fer a l'Astor House Hotel de Shanghai el maig de 1897 segons es pot deduir d’un anunci publicat a la premsa local.
En una època en què existien innombrables formes d’espectacles amb projecció d’imatges, no hi ha documents que puguin afirmar que el que s’anunciava el 1896 com a “teatre d’ombres occidental” 戏剧性 影西 (xijuyang yingxi) fos realment una projecció cinematogràfica.
Abans de la 1ª Guerra Mundial es van projectar films procedents de França, Anglaterra, Alemanya i Estats Units. La distribució estava dominada per la companyia francesa Pathé and Gaumont Film Company amb produccions franceses, però després de la guerra, els films procedents de Hollywood van passar a dominar el mercat xinès.
Durant el període 1897-1899, les projeccions de pel·lícules es van fer de forma esporàdica. La primera etapa de projeccions cinematogràfiques va ser realitzada bàsicament per dos empresaris itinerants, amb dues estratègies i tecnologies d'exhibició diferents: el francès Maurice Charvet amb el seu Cinematògraf i el britànic Harry Welby-Cook amb l’Animatoscopi. A la primavera de 1897, van recórrer diverses grans ciutats com Hong Kong, Shanghai, Tianjin, Hankou i Pequín.
Més tard, altres com el mag Carl Hertz va recórrer Hong Kong i Shanghai amb un Lumière Cinématographe “original”, i el 1899, E.F.G. Hatch, un membre privilegiat del Consell Privat del Regne Unit, va viatjar a la Xina i hi va exhibir el seu cinematògraf. Entre aquests pioners del cinema, els tres primers feien espectacles professionals orientats de forma comercial per a obtenir ingressos. En canvi, Hatch era un aficionat i feia projeccions de pel·lícules principalment amb finalitats benèfiques. Retrospectivament, en aquest període el cinema, pels espectadors xinesos s'accepta generalment com un model avançat de llanterna màgica i el seu l’atractiu radica en la utilització de sistemes mecànics.
Alguns historiadors com Cheng Shuren (程树仁) i Yu Muyun expliquen que el procés d’introducció del cinema va anar de Hong Kong a Shanghai i desprès a les zones de l’interior i a Taiwan. El seu argument es basa en el tràfic oceànic del moment. Assumeix que el cinema va ser portat a la Xina primer pels francesos. Però l'any 1896 no hi havia trànsit marítim directe entre França i el continent o Taiwan però si que hi havia una línia disponible entre Hong Kong i França.
Segons un anunci al The China Mail News del 24 d’abril de 1897 , estava prevista una primera projecció al City Hall Music Room Hong Kong el 26 d’abril de 1897, amb aquest contingut:
” El professor Maurice Charvet, que va arribar amb el vaixell postal de vapor francès a Hong Kong des de París per exposar 'Cinematograph' i 'Kinetoscope', les dues meravelles de l'època. Aquestes no s'havien mostrat mai a Hong Kong o a l'Extrem Orient. Les imatges exposades són 'Loie Fuller's Serpentine Dance', un combat de boxa entre el boxejador estatunidenc James J. Corbett i l'anglès Charley Michell. Les actuacions es repetiran a la Sala de Música de l'Ajuntament. Amb l'ajuda del cinematògraf i l'electricitat, aquestes imatges es projecten en una pantalla a mida real” .
Més tard, el maig de 1897 Harry Welby Cook va fer una projecció a Shanghai i el dia nacional de França, el 14 de juliol de 1897, Maurice Charvet va projectar pel·lícules de la Lumière Films al consolat francès de la ciutat d'Hankou (actual Wuhan). A partir d’aquestes dates, tant Cook com Charvet van continuar fent sessions on especialment es projectaven films sobre temes d’actualitat o reportatges amb títols com ―The life of bustling thoroughfares at home 鬧市行者‖, ―The arrival of a railway train 鐵路‖, ―The picturesqueness of the turbulent sea 海岸‖, ―Sailors of H.M.S. Excellent 小輪‖, ―The vanishing lady trick 戲法‖, ―Horse Artillery at Aldershot 駿隊‖ i―Boys scrambling for pennies in the sea 雨景 per part de Cook.
Aquell mateix any, l’inventor i fotògraf estatunidenc James Ricalton va projectar dos films de l’empresa d’Edison Studios ,en diverses cases de té de Shanghai i a Hong Kong. Segons un anunci al The China Mail del 26 d’agost de 1897 estava previst els següent esdeveniment:
“ Edison's latest wonder, the Animatoscope, will be exhibited at the Theatre Royal tonight (Thursday), the 26th August, at 9 p.m., also 28th. There was a complete change of programme. Tickets may be had at Messrs. Robinson & Co.'s or at the Door.”
L’any següent també es van organitzar sessions al Theatre Royal, segons anuncis al The China Mail, amb sessions com:
“Tarda multitudinària per presenciar la meravellosa actuació de Carl Hertz i Mdlle. D'Alton. No et perdis la vida veritablement meravellosa com el Cinematographe, 20 temes populars i agradables, imatges animades en colors, absolutament el que parla de la ciutat. L'empresa està sota la direcció….” (5 d’abril de 1898) ó
“Primera presentació de la Gran Il·lusió 'Arca de Noè', segona edició del cinematogràfic realment meravellós i actualitzat que inclou 'A Call on the London Fire Brigade', 'Greco-Turkish War' i 'A Gun Boat in Full Action.” (6 d’abril de 1898).
Les primeres imatges cinematogràfiques de la Xina també van ser filmades per operadors occidentals. El 1897 dos operadors estatunidencs van rodar sis curtmetratges per a la companyia Edison, que es conserven a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units. També s’han trobat algunes bobines de rodatges fets a la Xina, als arxius a França de Pathé i Gaumont i al Museu Albert Kahn. El viatger i fotògraf de Chicago, Burton Holmes també va filmar imatges a la Xina que es conserven al Eastman Museum a Rochester (Nova York).