La Veronica urticifolia, la verònica latifòlia, és una planta amb flors del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies. És un oròfit de les muntanyes del centre i el sud d'Europa que viu en boscos més o menys humits i ombrívols al Pirineu Central i Oriental.
Descripció Totes les veròniques són bastants semblants, amb les fulles oposades i les típiques flors petites, amb quatre pètals soldats a la base, dels quals un és més petit, de color lilós, amb les venes tenyides de color més fosc, més o menys agrupades en un raïm. Uns dels caràcters bàsics que s'ha de mirar per a determinar correctament cada espècie és la posició d'aquest raïm(deixant de banda a les espècies d'ambients aquàtics en les quals no ens cal fixar-nos tant en aquest caràcter): V.aragonensis, V.aphyla, V.officinalis, V.montana, V.austriaca, V.chamaedrys i V.urticifolia presenten les flors reunides en un raïm que surt a l'axil·la de les fulles, de manera que l'eix principal de la tija acaba amb fulles i no amb flors.
Després, descartem les espècies que tenen les fulles el·líptiques, atenuades en un curt pecíol. V.austriaca (i les seves subespècies), V.chamaedrys i V.urticifolia tenen les fulles sèssils o gairebé.
La verònica latifòlia és una herba perenne amb la rabassa poc o molt llenyosa que pot arribar a fer mig metre d'alçada, poc ramificada i pubescent uniformement al voltant de la tija i les fulles, normalment més a la part superior. Les fulles són oposades, sèssils, amb la base ampla, més o menys cordiforme, oval-lanceolades de més de 2 cm de llarg (fins a 8cm), agudament dentades que recorden les de les ortigues (és el significat de l'Epítet específic: urticifolia). Les flors es reuneixen en diversos raïms axil·lars que de vegades poden semblar una inflorescència terminal. la càpsula supera la llargada del calze.
Es podria confondre amb la Veronica ponae (encara que aquesta viu en ambients aquàtics) per la forma i mida de les fulles, però les flors són sensiblement més petites 5-7 mm, els pedicels(6-8 mm) i els sèpals (2mm) són més curts. Es diferencia de Veronica chamaedrys per que aquesta es molt més pubescent en dos costat de la tija, la càpsula (fruit) és molt més curta que el calze i les flors són més grans (8-14 mm).
Hàbitat i distribució És una espècie que viu en fagedes i boscos ombrívols del sud, el centre i l'est d'Europa que a la península Ibèrica es troba principalment als Pirineus en sentit ampli, a Osca, a les comarques de Girona i Barcelona. Als Països Catalans es troba ben repartida per les comarques pirinenques. Típicament la trobarem a l'estatge montà. Davalla cap a les serres prepirinenques de Boumort, Serra d'Aubenç, Cadí-Moixeró, Sant Llorenç de Morunys, la serra d'Ensija. Puigsacalm o el Montseny.
Taxonomia Veronica urticifolia va ser descrita inicialment pel botànic neerlandès Nikolaus Joseph Freiherr von Jacquin el 1773, a la seva obra Florae Austriacae(5 volumes).
Referències
Categoria:Veronica