«Resurrecció» (títol original en anglès «Resurrection») és el 19è episodi de la setena temporada de la sèrie de televisió de ciència-ficció Stargate SG-1 i n'és el 151è en total. Es va estrenar el 17 de febrer de 2004 a Sky One al Regne Unit. L'episodi va ser escrit per Michael Shanks i dirigit per Amanda Tapping.
En l'episodi, la Major Samantha Carter (Amanda Tapping), doctor Daniel Jackson (Michael Shanks) i Teal'c (Christopher Judge) de SG-1 són enviats a investigar una massacre en unes instal·lacions clandestines de l'NID. Es reuneixen amb Malcolm Barrett (Peter Flemming) que els explica que una dona, Anna (Kristen Dalton) va ser la responsable de la massacre de 32 persones. «Resurrecció» és l'únic episodi de Stargate SG-1 escrit i dirigit per membres del repartiment principal, Michael Shanks con a director i Amanda Tapping com a directora. També és el primer i únic episodi de la sèrie dirigit per una dona.
Argument Major Samantha Carter (Amanda Tapping), doctor Daniel Jackson (Michael Shanks) i Teal'c (Christopher Judge) de l'SG-1 són convocats a un magatzem de Los Angeles per reunir-se amb l'agent Barrett (Peter Flemming) del NID. Barrett explica a l'equip que les instal·lacions eren utilitzades per un element rebel de la seva organització, que van ser massacrats per una dona que va ser detinguda. L'equip localitza una habitació plena d'artefactes que Teal'c creu que pertanyien als Goa'uld Sekhmet. Barrett creu que van ser recuperats originalment pels alemanys i diu a l'SG-1 que tenen un altre supervivent, doctor Keffler, que és fill d'un criminal de guerra nazi. Carter i Barrett interroguen Keffler (Brad Greenquist), que es resisteix a dir-los qui és Anna o per a què s'utilitzava la instal·lació. Sense èxit, tornen amb Daniel i Teal'c, que han estudiat els artefactes, un dels quals és una arca Goa'uld tancada amb clau, que no poden obrir.
Daniel visita Anna (Kristen Dalton), en una cel·la de presó de vidre i acer coberta d'estranys i inquietants dibuixos fets amb carbó vegetal. L'interroga per intentar determinar per què la NID la volia. Anna insisteix que no va matar ningú, fins i tot després que en Daniel mostri les imatges de la seva càmera de seguretat, en les qual se la veu matant gent. Tanmateix, revela que Keffler la va crear. L'SG-1 i l'agent Barrett intenten comprendre com Keffler va poder crear Anna, ja que la seva edat i la de l'operació no coincideixen. Daniel torna a visitar Anna, que li diu que la inspiració per als seus dibuixos prové de flaixos que veu. Ella li diu que, tot i que els dibuixos l'espanten, Keffler la fa mal si els treu de les parets de la cel·la. Carter descobreix que entre els artefactes recuperats originalment hi havia una gerra canòpica que contenia un simbiont Goa'uld. Segons els registres d'investigació de les instal·lacions, Keffler va crear l'Anna combinant ADN Goa'uld i humà per crear un híbrid.
A través de l'anàlisi dels dibuixos d'Anna, Daniel descobreix com obrir l'arca Goa'uld. Tanmateix, quan l'obren, descobreixen que és una bomba naqahdah. Keffler diu a Barrett i Carter que va crear Anna com a conducte per accedir a les memòries genètiques dels Goa'uld i que té dues personalitats, l'Anna i la Goa'uld Sekhmet. Teal'c i doctor Lee (Bill Dow) intenten desactivar la bomba, mentre que Daniel intenta que Anna recordi com desactivar-la mitjançant la meditació. Això fa aparèixer Sekhmet, que després cal foc a tots els dibuixos de la cel·la. Anna reïx escapar, igual que Keffler quan sent parlar de la seva fugida. Es troben en un passadís i se senten trets, després dels quals Daniel els descobreix tots dos morts.
Producció Desenvolupament i escriptura miniatura|Michael Shanks, qui interpreta el Dr. Daniel Jackson, va escriure l'episodi. L'episodi va ser escrit per Michael Shanks, que interpreta Daniel Jackson a Stargate SG-1. Escriure un episodi de SG-1 es va negociar com a part del seu contracte per a la setena temporada de la sèrie. Shanks va proposar als guionistes diverses històries, una de les quals era una seqüela de l'episodi de la tercera temporada «La calavera de cristall», amb elements de l'argument que influïen en l'episodi «Evolució». A més, Shanks també va considerar escriure una història que hagués explorat l'època de Daniel com a ésser ascendit. Segons Shanks, la seva proposta per a «Resurrecció» «va començar com una història de vampirs» i es va convertir en «una història de conspiració».
En intentar trobar un lloc on començar a escriure, Shanks va cercar el «concepte original» de Stargate, que lligava mitologies i misteris del món real en una història de SG-1. Va imaginar que durant la visita de Napoleó a l'Esfinx de Giza durant la campanya napoleònica d'Egipte i Síria, Napoleó havia descobert una gerra canòpica que contenia les restes d'un Goa'uld mort. La gerra i les restes que hi havia a dins van ser lliurades a un museu, abans de ser capturades pels nazis que van experimentar amb les restes dels Goa'uld. El NID, una organització governamental deshonesta de l'univers Stargate, va continuar aquests experiments.
Abans de reunir-se amb els guionistes de Stargate SG-1, es va demanar a Shanks que posés el màxim de la seva història «a la pàgina» com fos possible. En reunir-se amb els guionistes i el productor creador Robert C. Cooper a principi de juny de 2003, Shanks va descriure que la seva idea «va ser difosa per la sala» i que «els detalls s'havien de refer, refet o modificar una mica i ajustar»,tallant certs elements i afegint-ne de nous. Segons Shanks, després d'aquests canvis el NID s'havia convertit en una part molt més important de l'episodi.
Després d'acabar el seu guió, Shanks creia que «el cor de la història encara hi era», però sentia que no havia estat «capaç d'adonar-se completament» de la relació entre el seu personatge, Daniel Jackson i Anna. Shanks va sentir que això significava que no hi havia «prou connexió emocional» amb el personatge d'Anna i, per tant, va sentir que el final no era tan «commovedor com podria haver estat». Shanks va descriure la història acabada com «una història basada en la Terra» en què el NID «intenta crear un híbrid Goa'uld-humà».
Repartiment, personatges i disseny Com que era l'últim episodi de la setena temporada, Richard Dean Anderson ja havia acabat per a l'any, per tant, el seu personatge Jack O'Neill no hi va ser inclòs i tampoc el personatge de Don S. Davis George Hammond.
Kristen Dalton interpreta el personatge d'Anna. Shanks descriu el paper com una «protagonista femenina forta». Brad Greenquist interpreta Keffler. Shanks no tenia ningú en particular quan va escriure el personatge, havia de ser un «científic alemany més gran». La directora Amanda Tapping va seleccionar Greenquist, que vivia i treballava a Los Angeles, després de mirar la seva maqueta. Greenquist va veure Keffler com a «molt pràctic i lògic» i el descriu com «intentant salvar milions o milers de milions de persones fent aquest experiment». Peter Flemming torna a interpretar l'agent NID Malcolm Barrett. El coordinador d'acrobàcies Dan Shea va substituir Flemming quan Anna ataca Barrett. Bill Dow torna a interpretar el personatge Dr. Lee. Com en episodis anteriors, Tapping com a director mantindria la càmera rodant després del final d'un escena per si Dow tenia alguna improvisació. Andrew Wilson, el segon director de fotografia de la sèrie, i Bruce Woloshyn, el supervisor d'efectes visuals de la sèrie, van fer cameos com a científics morts.
El director d'art James Robbins va produir tots els dibuixos al carbó d'Anna. Tapping li va demanar que «fos una por exagerada» amb les seves il·lustracions que folrarien les parets de les cel·les de la presó. El guió descrivia les imatges com a «dibuixos extraterrestres» que podrien ser «qualsevol cosa, des de records fins a imatges desagradables». Per vincular les imatges a la història, l'assistent del departament d'art Teresa Uy va investigar materials relacionats amb Sekhmet, als quals Robbins es va referir per a molts dels dibuixos, mentre que també va produir il·lustracions d'extraterrestres, naus, el Stargate i «terres estranyes».Robbins finalment va produir unes 75 imatges per a l'episodi en tres dies. Robbins també va dissenyar l'arca de Naquadah, que resulta ser una bomba. L'accessori tenia diverses funcions mecàniques i elèctriques, inclòs un temporitzador de compte enrere. Durant el rodatge, hi ha hagut algunes dificultats per aconseguir que el temporitzador de compte enrere funcionés a la velocitat desitjada. També es va dissenyar i construir una gàbia de vidre que empresonaria l'Anna per a l'episodi. Quan es va concebre inicialment, es va suposar que la gàbia es construiria de plexiglàs, que era més barat, més lleuger i creava menys reflexos durant el rodatge en comparació amb el vidre, però a causa d'una escena que implicava un incendi, es va crear una versió d'acer i vidre.
Rodatge miniatura|Amanda Tapping, que interpreta la major Samantha Carter, va fer el seu debut com a directora amb aquest episodi. Tapping va ser la primera dona a dirigir un episodi de Stargate SG-1.
L'episodi va ser dirigit per Amanda Tapping, que interpreta Samantha Carter. L'episodi va ser el debut com a directora de televisió de Tapping, que abans només havia dirigit teatre. Tapping va ser la primera dona a dirigir un episodi de Stargate SG-1. Va ser el segon membre del repartiment principal de la sèrie a dirigir-la, després que Michael Shanks ho havia fet durant la quarta temporada de la sèrie Doble perill. Tapping va demanar dirigir per primera vegada durant la tercera temporada de la sèrie. Segons Tapping, s'esperava que «Resurrecció» entrés en producció a principi de temporada, però el guió de Shank no s'havia completat, la qual cosa que, juntament amb la disponibilitat d'Anna-Louise Plowman per a «Quimera»,va significar que l'episodi «es va ajornar i endarrerir fins que va ser l'últim episodi que vam rodar» de la setena temporada.
Com a preparació per a la direcció, Tapping va seguir el seu col·lega de Stargate SG-1 Martin Wood dirigint la sèrie Jeremiah. A més, Tapping va passar el temps entre les seves escenes observant els directors Peter DeLuise i Andy Mikita, així com parlant amb el departament de càmera del programa. Per preparar-se per rodar, Tapping va tenir tres dies, durant el rodatge de «La ciutat perduda». Tapping va treballar amb el director d'art James Robbins per produir storyboards per a escenes seleccionades i després va elaborar una llista completa de plans.
miniatura|L'episodi es va filmar completament en exteriors a Terminal City Iron Works a Vancouver, que substituïa Los Angeles.
El rodatge va començar el 28 d'agost de 2003, que era l'aniversari de Tapping. L'episodi es va rodar completament a Terminal City Iron Works a Vancouver, Canadà. La producció va utilitzar tant l'exterior com l'interior del complex, construint un laboratori, una sala d'artefactes i una gran gàbia de vidre al centre d'un gran magatzem.
A causa del volum de diàlegs de l'episodi, Tapping «sentia que la sèrie havia menester de moviment perquè hi passaven tantes coses, i tanta tertúlia». Per aconseguir-ho, Tapping va confiar en gran manera en steadicam i crane shots. La directora també volia molta «textura» a les seves preses i donar-los una naturalesa «esgarrifosa». A més d'emprar molt de moviment a les preses, Tapping volia utilitzar moltes escenes llargues, sovint sense tall per a una cobertura de càmera addicional. Tapping va utilitzar això tant com una elecció estilística com per estalviar temps. Com que era l'últim episodi de la temporada a filmar, no hi hauria temps després d'acabar la fotografia principal perquè la segona unitat de la sèrie rebés material addicional. Per tant, Tapping estava en contacte regular amb l'editor dels episodis, Brad Rines, que ja va començar a editar l'episodi durant el rodatge. Això els va permetre capturar qualsevol inserció o cobertura addicional que Rines voldria.