El segrest del vol Japan Airlines 351 va ser un vol regular de passatgers des de l'aeroport de Tòquio Haneda fins a l'aeroport de Fukuoka segrestat el 31 de març de 1970 per militants de la Fracció de l'Exèrcit Roig japonesa, grup armat sorgit de la Lliga Comunista japonesa, en un incident que al Japó s'anomena habitualment com a , pel sobrenom poètic oficial de l'avió de Japan Airlines, «Yodo» (que significa "aigua quieta").
Rerefons El 1966, l'organització estudiantil de Nova esquerra coneguda com a Lliga Comunista, desapareguda des del 1960, es va reformar i va passar a coneixe's com el . En aquell moment, la «facció Kansai» de l'organització, amb seu a la Universitat Doshisha de Kyoto i liderada per , estudiant de filosofia de la Universitat de Kyoto, comprenia l'ala d'extrema esquerra del Segon Bund. Al voltant del juny de 1968, la facció Kansai va començar a anomenar-se «Fracció de l'Exèrcit Roig» i va començar a fer plans per a un aixecament violent al Japó, originalment previst que coincidís amb les protestes de l'Anpo de 1970.
La principal teoria de la Fracció de l'Exèrcit Roig era que, si primer es duia a terme amb èxit una revolució proletària armada al Japó, el país es convertiria en el centre d'una revolució mundial contra els Estats Units d'Amèrica i els seus aliats amb la Fracció de l'Exèrcit Roig com a líder d'aquesta.
El 1969, la Fracció de l'Exèrcit Roig va manifestar obertament la seva escissió de l'organització matriu després de trobar-se l'oposició inplacable de la resta del Segon Bund a una revolució armada immediata. El 5 de setembre, Takaya i altres membres de la Fracció de l'Exèrcit Roig van aparèixer públicament a l'Espai Públic Hibiya de Tòquio per declarar la independència de la Fracció de l'Exèrcit Roig de la Lliga Comunista i anunciar l'inici d'una revolució armada immediata.
A principis de 1970, Shiomi va començar a fer plans per segrestar un avió de passatgers japonès, amb el nom en clau «Operació Fènix», que permetria als membres del grup volar cap a Cuba i continuar el seu entrenament. Tanmateix, just abans que pogués tenir lloc el segrest, Takaya va ser arrestat per casualitat al carrer de Komagome, Tòquio, el 15 de març de 1970, després d'haver estat confós amb un vulgar lladre. No obstant això, els segrestadors restants van continuar amb els seus plans i, el 31 de març de 1970, nou membres de la Fracció de l'Exèrcit Roig, armats amb espases katana i una bomba casolana, van segrestar el vol 351 de Japan Airlines, un Boeing 727 nacional que va sortir de l'Aeroport Internacional de Tòquio amb 129 persones a bord.
Segrest Aproximadament 20 minuts després de l'enlairament, un jove anomenat Takamaro Tamiya es va aixecar del seient, va treure una catana i va cridar: «Som Ashita no Joe!». Va declarar la seva intenció de segrestar l'avió i va ordenar als altres segrestadors que mostressin les armes. Els segrestadors van prendre com a ostatge a 129 persones (122 passatgers i 7 membres de la tripulació) i van ordenar als pilots que redirigissin l'avió a l'Havana, Cuba, on tenien la intenció de rebre entrenament per part de grups militars comunistes. Aleshores, els segrestadors van ser informats que l'avió, un Boeing 727, no era capaç de fer aquell viatge per la manca de combustible a bord. En assabentar-se d'això, els segrestadors van insistir que l'avió es desviés a Pyongyang, Corea del Nord, després d'aturar-se per repostar a Fukuoka. En arribar a Fukuoka, la policia va convèncer els segrestadors que alliberessin 23 dels seus ostatges, i els pilots van rebre un mapa de la península de Corea. De forma adjunta al mapa hi havia una nota que indicava als pilots que sintonitzessin les seves ràdios a una freqüència específica. Intencionadament, els controladors aeris, que eren conscients de la situació, els hi van donar indicacions incorrectes en un intent de fer-los aterrar a l'aeroport de Gimpo, a Seül, Corea del Sud, on havien disfressat l'espai com si fos nord-coreà. Malgrat això, els segrestadors es van adonar ràpidament que havien estat enganyats, i el viceministre de Transports del Japó, Shinjiro Yamamura, es va oferir voluntari per ocupar el lloc dels ostatges restants, i els segrestadors van acceptar l'oferta. Després van continuar fins a l'aeroport Mirim de Pyongyang, amb Yamamura ara com a ostatge, on es van rendir a les autoritats nord-coreanes, que van oferir asil a tot el grup.
Des de Corea del Nord com a base van intentar incitar a la rebel·lió a Corea del Sud i a altres llocs de l'Àsia oriental. L'avió que transportava el viceministre Yamamura i la resta de la tripulació van ser alliberats dos dies després i va tornar a la seva porta d'embarcament a l'aeroport de Tòquio Haneda a les 9:39 hores del 5 d'abril.
Esdeveniments posteriors Segrestadors El presumpte cervell del segrest, Takaya Shiomi, va ser jutjat, condemnat i va complir gairebé 20 anys de presó al Japó. Després del seu alliberament el 1989, a causa de problemes de salut, va obtenir una feina mal remunerada com a assistent en un aparcament multinivell a Kiyose, ciutat-municipi de Tòquio, on va treballar fins al 2008. Va dir que tenia la intenció d'anar a Cuba a través de Corea del Nord. Es va unir a un moviment antibase a Okinawa i a una campanya antinuclear, i va escriure diversos llibres relacionats amb la Fracció de l'Exèrcit Roig. L'abril de 2015, es va presentar a les eleccions a l'assemblea municipal de Kiyose, fent campanya amb una plataforma anti-Abe i en contra de les polítiques de la ciutat que, segons ell, estaven «intimidant» a la gent gran. Va morir el 14 de novembre de 2017 d'insuficiència cardíaca en un hospital de Tòquio.
Un dels primers membres va ser Moriaki Wakabayashi, baixista de la banda de rock avantguardista de llarga trajectòria Les Rallizes Dénudés. En una entrevista de març de 2010 a Kyodo News, va declarar que el segrest va ser un acte «egoista i vanitós». Moriaki va afegir que desitjava tornar al Japó i que estava disposat a ser arrestat i jutjat pel seu paper en el segrest. L'abril de 2014 encara era viu i residia a Corea del Nord juntament amb altres membres del grup.
El 1985, Yasuhiro Shibata va tornar al Japó en secret per recaptar diners per al grup, va ser arrestat i condemnat a cinc anys de presó. Yoshimi Tanaka va ser arrestat a Tailàndia amb una gran quantitat de diners falsos i repatriat al Japó el març del 2000, on va ser condemnat, tot i que va morir abans que es completés. Tanmateix, els altres segrestadors continuen en llibertat, segons l'Agència Nacional de Policia del Japó.
El líder del grup, Takamaro Tamiya, va morir el 1995 i Kintaro Yoshida en algun moment abans de 1985. Takeshi Okamoto i la seva dona Kimiko Fukudome probablement van morir intentant fugir de Corea del Nord. Takahiro Konishi, Shiro Akagi, Kimihuro Uomoto i Moriaki Wakabayashi encara resideixen a Corea del Nord. El 2004 es va confirmar que tots eren vius, excepte Takeshi Okamoto, després que fossin entrevistats per Kyodo News. El juny de 2004, els segrestadors restants van sol·licitar a les autoritats nord-coreanes que se'ls permetés tornar al Japó, fins i tot si havien de ser castigats pel segrest.
El 29 de novembre de 2024, els segrestadors restants van enviar un correu electrònic a un grup de suport al Japó indicant que: «A causa de les circumstàncies de Corea, la comunicació amb el Japó es tallarà a partir de l'1 de desembre. No podrem comunicar-nos ni interpelar-nos com hem fet fins ara. No sabem quan es podran reprendre les comunicacions». La publicació de notes dels segrestadors restants en un lloc web al Japó també va cessar a partir del novembre de 2024. Es creia que la interrupció de la comunicació era una mesura presa per les autoritats nord-coreanes, però els motius no estaven clars.
Aeronau Després de l'incident, es va abolir la pràctica de posar sobrenoms com ara «Yodo» als avions de Japan Airlines, i l'avió es va repintar amb la nova imatge corporativa que l'aerolínia va adoptar el 1970 amb la introducció del Boeing 747. El 1971, després de la fusió de Japan Domestic Airlines i Toa Airways, l'avió va ser transferit a la recentment formada Toa Domestic Airlines, i va operar amb el sobrenom de «Honoko» fins al 1975.
El 1976, l'avió va ser venut a Hapag-Lloyd Flug, i a partir de la dècada del 1990, va ser revendut repetidament als Estats Units, Europa i altres països d'arreu del món, sovint utilitzat com a avió xàrter privat (codi d'avió N511DB). El 1997, l'avió va ser utilitzat pel grup de rock irlandes U2 per a la seva gira mundial PopMart, i el 1999, va ser utilitzat com a avió de l'equip fictici de futbol americà Miami Sharks a la pel·lícula Any Given Sunday, dirigida per Oliver Stone.
Més tard, es va emmagatzemar en una pista anomenada el «cementiri dels avions» als Estats Units. Durant aquell període, el programa de televisió de la NTV Where Are They Now? va emetre un episodi titulat «Shinji Ishida, el capità en el moment del segrest d'un avió de passatgers japonès, es reuneix amb el Yodo», en què l'expilot visitava l'avió a la pista.
L'agost de 2004, l'avió va ser adquirit per CO-ZA Airways a la República Democràtica del Congo i es va utilitzar com a avió de vols VIP amb base a l'aeroport de N'djili a Kinshasa (codi d'avió 9Q-CBF). Tanmateix, després de la fallida de Xhosa Airlines al voltant del 2006, va ser abandonat en un aeroport de la República Democràtica del Congo i després desmantellat localment el 2012.
Passatgers destacats El futur arquebisbe i cardenal Stephen Fumio Hamao va ser un dels passatgers del vol. Un altre passatger detacat va ser Shigeaki Hinohara, un dels metges i educadors amb més anys de servei al món. Un dels dos passatgers estatundencs a bord va ser el director regional de Pepsi.
A la cultura popular La pel·lícula Gunnyuseu, una comèdia negra sud-coreana de 2025 dirigida per Byun Sung-hyun, està vagament inspirada en el segrest.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Poble japonès de Pyongyang
Categoria:Relacions entre Corea del Sud i el Japó Categoria:Segrests aeris Categoria:Esdeveniments del 1970