Elisa Garrido Gracia, coneguda també com La mañica i Françoise, va ser una republicana aragonesa, militant de la Confederació Nacional de Treballadors (CNT), lluitadora antifranquista en la Guerra civil espanyola i contra l'ocupació nazi a França durant la Segona Guerra Mundial. Va estar internada en diverses presons i en tres camps de concentració nazis. l'Estat Francès la va condecorar amb la Legió d'Honor i li va reconèixer el grau de tinent de la Resistència francesa.
Biografia Garrido va néixer a Magallón, en el si d'una família d'ideologia anarquista. Va emigrar a Barcelona, on va conèixer Marino Ruiz de Angulo amb qui va formar parella. Després del cop d'estat del 18 de Juliol de 1936 contra la Segona República, Garrido es va enrolar com a miliciana a la caserna barcelonina d'Ausiàs March, des d'on va marxar cap al front d'Aragó.
Després de la derrota de la República, va fugir a França i es va establir a Tolosa amb Ruiz de Angulo. Tots dos van col·laborar amb els grups clandestins de la CNT que ajudaven els exiliats. Després de l'ocupació alemanya de França, es van enrolar a la Resistència francesa, en el grup d'evasió de Francisco Ponzán (Grup Ponzán) actuant com enllaços i correus de guerra en el departament d'Alts Alps. Allí va ser coneguda amb els apel·latius de La mañica i Françoise.
A l'octubre de 1943, va ser detinguda a Tolosa, quan portava menjar a la presó on estava detingut Ponzán. Malgrat que la Gestapo la va interrogar, torturar i deixar incomunicada durant tres setmanes, no en van aconseguir cap informació. Va ser traslladada a la presó de Saint Michel, d'allí a París i després a Compiègne, d'on el 30 de gener de 1944 va sortir en el comboi en direcció al camp de concentració de Ravensbrück, on va arribar el 3 de febrer, essent registrada amb el número 27219. El setembre d'aquell mateix any, va ser enviada al kommando Hasag, dependent del camp de Buchenwald. Com a esclava de guerra, va treballar a la fàbrica d'obusos, on va dur a terme diverses operacions de sabotatge que van aconseguir paralitzar i volar part d'una planta.
De retorn a Ravensbrück, va ser ingressada al pavelló 28, on va realitzar feines de descarrega de vagons de carbó i patates. Per causa dels maltractaments rebuts, va patir una fractura al braç i va aconseguir ser inclosa en un programa d'intercanvi de presoners organitzat per la Creu Roja. Va ser trasllada a Frankfurt i, des d'allí, a Dinamarca, per a passar a Suècia i ser alliberada a Estocolm. Finalment, va ser retornada a París, on va romandre fins a la dècada de 1950. Va tornar a Espanya amb la seva parella i es van establir durant un temps a la població de Cortes de Navarra, en la qual va regentar una peixateria i Ruiz de Angulo va exercir de taxista, però després d'uns anys, van decidir tornar a França.
Elisa Garrido va morir a Tolosa el 19 de març de 1990.
Reconeixements L'Estat francès va reconèixer el seu heroisme durant la Segona Guerra Mundial, en haver provocat el sabotatge d'una fàbrica d'obusos alemanya i li va concedir la Legió d'Honor, amb el grau honorífic de tinent de la Resistència francesa.
Durant l'organització de les Jornades de Memòria Històrica de Magallón «Desenterrant el silenci», celebrades el 2018, l'investigador Juan Manuel Calvo Gascón, membre de l'Amical de Mauthausen, va fer el primer reconeixement cap a Garrido. Va comunicar la identitat de la Mañica o Francoise en el transcurs d'una taula rodona en la qual van participar els periodistes Ramón Lobo, Conchi Cejudo, Pilar Barranco, i el magistrat valencià Joaquim Bosch.
El 29 de juny de 2019, l'Ajuntament de Magallón li va dedicar un carrer. El novembre del mateix any, l'Associació de Familiars i Amics dels Assassinats i Enterrats a Magallón (AFAAEM) i l'Ajuntament de Magallón, amb la col·laboració de la Diputació Provincial de Saragossa i les Corts d'Aragó, van retre homenatge a Garrido i van dur a terme un col·loqui amb els periodistes Javier del Pi, Gervasio Sánchez, Ramón Lobo, Conchi Cejudo i Gonzalo Barros. Posteriorment, se li va retre un nou homenatge en la Fossa de Magallón, durant una jornada de memòria democràtica en la qual va participar la cantautora manxega Rozalén.
Referències
Bibliografia 2005 – El carretó dels gossos. Una catalana a Ravensbrück (en catalán). Manil Suri y Mercè Núñez Targa. Edicions 62. ISBN 978-8429756449. 2015 – De la resistencia y la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas. Neus Català (autora), Manuel Vázquez Montalbán (prólogo), Margarita Català Sancho (colaboradora), Luis Català Sancho (colaborador), Jordi Palou-Loverdos (epílogo). Generalidad de Cataluña. ISBN 978-8439393436. 2019 - Dentro de poco os podré abrazar. Supervivientes aragoneses de los campos nazis. Juan Manuel Calvo (autor), Eloy Fernández Clemente (prólogo). Amical de Mathausen/Centro de Estudios Locales de Andorra. ISBN 978-84-09-09765-4.
Les grans oblidades: les dones espanyoles en la Resistència francesa. Categoria:Morts a Tolosa de Llenguadoc Categoria:Antifranquistes espanyols Categoria:Supervivents dels camps de concentració nazis Categoria:Antifeixistes espanyols Categoria:Distingits amb la Legió d'Honor Categoria:Comitè de Milícies Antifeixistes Categoria:Anarcosindicalistes Categoria:Militars republicans de la Guerra Civil espanyola Categoria:Militants de la CNT Categoria:Anarquistes aragonesos Categoria:Persones del Camp de Borja Categoria:Militars aragonesos Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes aragonesos Categoria:Nascuts el 1909