Els Espectacles-Audicions Graner (també coneguts com a Espectacles i Audicions Graner) van ser una empresa teatral instal·lada al teatre Principal de Barcelona que va desenvolupar la seva activitat entre 1905 i 1908. El seu fundador va ser el pintor Lluís Graner, qui va agafar el seu propi cognom per al nom de l'empresa i va estar a càrrec de la direcció artística i empresarial. Principalment va estar destinada a la producció de títols originals de teatre líric català, sota una motivació nacionalista que pretenia consolidar un gènere líric nacional a Catalunya diferent al de la sarsuela.
El director musical va ser Joan Baptista Lambert, vinculat a Graner des de l'etapa de la sala Mercè i afí a la seva ideologia tradicionalista. Enric Morera va col·laborar com a compositor i va mantenir estreta relació amb el director artístic, però sense càrrec directiu dins de l'empresa. Inicialment la direcció escènica es va encarregar a Adrià Gual, qui va ser substituit al final de la primera temporada arran discrepàncies sobre la gestió econòmica de Graner. El va succeir Modest Urgell a la segona temporada i Enric Giménez a la tercera. Josep Carner va estar contractat durant la primera temporada com a adaptador literari dels llibrets de visions musicals.miniatura|Lluís Graner (empresari i director artístic dels Espectacles-Audicions Graner)L'empresa va comptar amb la col·laboració d'altres destacats autors de primer nivell del panorama cultural català, com ara Àngel Guimerà, Felip Pedrell i Enric Granados. A més, rellevants actors i actrius de l'escena catalana van formar part de les files de la companyia dels Espectacles-Audicions Graner, com Maria Morera, Assumpció Paricio, Josep Santpere, Emília Baró, Enric Giménez, Lluís Puiggarí o Conrad Giralt. A més, les produccions de Graner van ser conegudes pel luxe i detall de les seves escenografies, pintades habitualment per Salvador Alarma, Miquel Moragas, Fèlix Urgellés, Maurici Vilomara i Oleguer Junyent.
Inicialment es va concentrar en la producció de visions musicals, encara que la seva programació es va acabar caracteritzant per una àmplia diversitat de gèneres lírics, complementada amb sessions extraordinàries de concerts i teatre parlat. Influït pel fenomen polític de Solidaritat Catalana, el projecte tenia la intenció de convertir el teatre Principal en centre neuràlgic del catalanisme cultural, unificant els seus diferents corrents i teixint una heterogènia xarxa de contactes.
Lluís Graner no va actuar com un simple mecenes, sinó que va integrar a la seva empresa altres iniciatives (com el Foment del Teatre Líric Català), contractant els seus promotors. També va programar els abonaments de diverses entitats culturals, polítiques i civils en col·laboració amb el seu teatre. La política de preus baixos —malgrat els elevats costos de producció— evidencia una intenció culturizadora i interclasista, orientada a la generació de capital simbòlic per al projecte catalanista més que al benefici econòmic.
Tot i que l'empresa va acabar en una profunda fallida econòmica, va proveir a Barcelona d'un gran atractiu teatral que la premsa va rememorar durant dècades com una de les grans efemèrides del teatre català i com el principal projecte d'institucionalització empresarial del teatre líric català. En les seves tres temporades, els Espectacles-Audicions Graner van posar estrenar 55 títols originals de teatre líric en català. center|miniatura|570x570px|Teatre Principal de Barcelona durant l'època dels Espectacles-Audicions Graner (1905-1908)
Precedents La primera aproximació del pintor Lluís Graner al món de les arts escèniques va tenir lloc amb la sala Mercè, inaugurada el 1904 amb un disseny arquitectònic i d'interior d'Antoni Gaudí. L'espai, pensat com a saló recreatiu, incloïa un projector de pel·lícules cinematogràfiques, un petit escenari per a representacions teatrals breus i un pis subterrani (conegut com a "grutes") on es col·locaven instal·lacions artístiques. En aquesta sala van tenir lloc les primeres "visions musicals", el gènere líric basat en l'escenificació del folklore popular que Lluís Graner va desenvolupar basat les teories inicials d'Adrià Gual. miniatura|306x306px|Joan Baptista Lambert (director de l'orquestra dels Espectacles-Audicions Graner) Després d'una reeixida temporada inicial el 1904/05, el pintor Lluís Graner (ara totalment reconvertit en empresari teatral) va decidir ampliar el seu projecte escènic. L'experimentació desenvolupada en aquesta modesta sala recreativa, registrada oficialment com a cinematògraf, necessitava un escenari més gran, donada la gran afluència de públic.
Graner va optar pel teatre Principal de Barcelona, ubicat a la mateixa rambla que la sala Mercè. Tot i ésser un important símbol de la ciutat, el teatre Principal es trobava en decadència tant arquitectònica com artística. Graner el va llogar per instal·lar-hi els "Espectacles-Audicions Graner", portant amb ell col·laboradors clau com ara Adrià Gual (director escènic), Josep Carner (adaptador literari) i Joan B. Lambert (director musical), que ja formaven part de l'equip artístic de la sala Mercè. El principal objectiu inicial seria consolidar el gènere de les visions musicals com el "gènere líric català" per excel·lència, amb obres de major envergadura.
Sota la seva direcció, el teatre es va convertir en un nucli cultural que va reunir figures clau de la cultura catalana entre els seus col·laboradors i assistents, amb l'objectiu d'institucionalitzar i unificar el projecte cultural catalanista. No obstant això, els elevats costos de producció i la falta de competència administrativa de Graner van impedir la sostenibilitat econòmica del projecte a llarg termini.
Activitat (1905-1908) Temporada 1905/06 La temporada es va inaugurar el 14 d'octubre de 1905 (després d'algun endarreriment degut a la instal·lació escènica dels efectes especials) amb El comte l’Arnau, una visió musical amb llibret de Josep Carner i música d'Enric Morera basada en la cançó popular catalana del mateix nom. Va obtenir gran èxit gràcies a la seva espectacularitat escènica, basada en la combinació de llums, efectes especials, pirotècnia, música i poesia, amb un fort caràcter pictòric i simbolista. miniatura|290x290px|Adrià Gual (autor dramàtic de les "cançons populars harmonitzades per a l'escena" estrenades en els Espectacles-Audicions Graner) Aquesta temporada va promocionar principalment el gènere líric de les "visions musicals", ideat per Lluís Graner com una aproximació simbolista a l'escenificació del folklore català. Es tracta d'un gènere amb un fort caràcter pictòric i visual, basat en la suggestió d'emocions i la creació de diferents atmosferes a través dels sentits mitjançant la combinació d'efectes visuals, musicals i poètics. L'objectiu és exaltar l'espectador a través dels seus sentits per a despertar en ell l'emoció en veure escenificades les cançons i contes populars de tradició oral que evoquen la seva infantesa. Destaquen les estrenes de La matinada, de Felip Pedrell i Adrià Gual; El miracle del Tallat, d'Enric Morera i Josep Carner; o Fra Garí, d'Enric Morera i Xavier Viura.
Adrià Gual va assumir la direcció escènica sota petició del director artístic per a recuperar i institucionalitzar la seva teoria de la "cançó popular harmonitzada per a l'escena", la qual formava els ciments teòrics del gènere de les visions musicals. Gual també va programar els abonaments dels "dilluns dramàtics" i els "thés d’hivern", dedicats al teatre parlat, amb obres del cànon internacional (Ibsen, Shakespeare, Molière, Sòfocles) traduïdes al català amb finalitats pedagògiques i divulgatives. miniatura|251x251px|Enric Morera (col·laborador i compositor més prolífic dels Espectacles-Audicions Graner) A partir de febrer de 1906, es van alternar noves visions musicals amb reposicions del repertori del Teatre Líric Català d'Enric Morera i Ignasi Iglésias (com ara L’alegria que passa). Les cançons harmonitzades de Gual, especialment La presó de Lleida amb música de Jaume Pahissa i Els tres tambors, amb música d'Enric Morera, van consolidar la proposta simbolista del nou gènere líric de les "visions musicals". Paral·lelament, Lluís Graner va organitzar concerts de música simfònica amb l'Orfeó Català (dirigit per Lluís Millet) i la Orquestra Filharmònica Barcelonina de Josep Lassalle, programant obres de Mozart, Beethoven, Händel i Haydn, algunes d'elles interpretades per primera vegada a Espanya. L'Associació Musical de Barcelona també va col·laborar-hi com a intermediària, portant intèrprets com ara Pau Casals, Paderewski i Crickboom en concert.
La temporada regular va finalitzar el 4 de juny de 1906, donant pas a una temporada d'estiu exclusivament cinematogràfica amb preus reduïts (0,25 pessetes l'entrada).
Llistat d'obres líriques estrenades Data d'estrenaTítolCompositorLlibretista14 d'octubre del 1905El comte ArnauEnric MoreraJosep Carner4 de novembre del 1905La fustotsRobert SchumannJosep Carner4 de novembre del 1905La matinadaFelip PedrellAdrià Gual26 de novembre del 1905El miracle del TallatEnric MoreraJosep Carner20 de desembre del 1905La nit de NadalJoan LamoteFrancesc Casas i Amigó26 de gener del 1906Els tres tamborsEnric MoreraAdrià Gual14 de març del 1906La presó de LleidaJaume PahissaAdrià Gual14 d'abril del 1906Fra GaríEnric MoreraXavier Viura3 de maig del 1906La sardana dels promesosAdrià EsquerràJosep Morató4 de maig del 1906La ceguetaPere Enric de FerranModest Urgell18 de maig del 1906Donzella que va a la guerraJoan Baptista Lambert i Sancho MarracoManuel de Montoliu A part d'aquestes obres, també estaven programades altres obres com ara Ramon Llull (música de Felip Pedrell i lletra de Magí Morera) i L'any mil (música de Joan Llongueras i lletra de Josep Carner).
Temporada 1906/07 La segona temporada dels Espectacles-Audicions Graner, inaugurada el 20 de setembre de 1906, va presentar un canvi en la línia de programació artística respecte a l'anterior. Sota la nova direcció escènica de Modest Urgell —en substitució d'Adrià Gual—, la temporada va abandonar progressivament el teatre parlat per a centrar-se exclusivament en el teatre líric, encara que amb una major diversitat de gèneres. Les visions musicals, ara més narratives i pròximes al drama líric, es van alternar amb operetes, comèdies líriques i fins i tot òperes de tall wagnerià, com el Hänsel und Gretel de Humperdinck que va estrenar-se traduït al català. Aquest gir artístic responia també al context sociopolític del moment, marcat pels fets del diari Cu-cut! i el naixement de Solidaritat Catalana, una coalició que aglutinava les diferents forces polítiques del catalanisme. Seguint el seu exemple, els Espectacles-Audicions Graner van intentar convertir el teatre Principal en un espai de convergència de les diverses propostes escèniques del teatre líric català, reflectint així una voluntat unificadora anàloga a la de la coalició política. miniatura|303x303px|Permeti'm! (comèdia lírica estrenada als Espectacles-Audicions Graner) esquerra|miniatura|314x314px|Gaziel (drama líric en un acte de Apel·les Mestres i Enric Granados estrenat als Espectacles-Audicions Graner) La temporada pot dividir-se en dues etapes. La primera ocupa la tardor, destacant l'èxit de Nit de Reis (conte líric de temàtica nadalenca d'Apel·les Mestres i Enric Morera). Van alternar-se obres noves amb reposicions de la temporada anterior i del repertori del Teatre Líric Català d'Enric Morera. Entre les noves estrenes cal destacar-ne La dama d'Aragó, visió musical d'Adrià Esquerrà i Josep Morató; Gaziel, drama líric d'Apel·les Mestres i Enric Granados basat en el mite de Fausto, i la comèdia musical Permeti'm!, adaptada del francès al català per Lluís Puiggarí amb música nova d'Adrià Esquerrà. miniatura|279x279px|Assumpció Paricio i Artur Balot a La santa espina