El convent de Santa Catalina de Sena fou un convent de monges dominicanes de la ciutat de Mallorca que va existir entre 1660 i 1963 al carrer de Sant Miquel, vora la plaça de la Porta Pintada.

De l'antic convent es conserva l'església, actualment parròquia ortodoxa russa, i el claustre, traslladat al campus de la Universitat. Per la seva banda, la comunitat de monges perviu, traslladada, en un edifici nou al Camí Vell de Bunyola.

Història Fundació La fundació de la comunitat de monges la promogué fra Julià Font i Roig (1611), que obtengué l’aprovació episcopal i adquirí unes cases a prop de la plaça del Mercadal. A la seva mort (1613), continuà el projecte el dominicà Miquel Sorell, confessor d’Isabel de Verí, esposa de Joan Despuig, de la família Despuig, que també donà suport econòmic a la iniciativa.GEM: XV, 119, s. v. «Santa Catalina de Sena».

Les primeres monges, procedents de València, arribaren l’any 1658 i s’allotjaren provisionalment a la Casa del Sagristanat de la Seu. El 8 de juny de 1859 s'instal·laren en una casa acondicionada al carrer de Sant Miquel, i tot seguit emprengueren un llarguíssim procés de compra de propietats on construir el nou convent. La construcció començà el 1660, i el monestir fou formalment fundat el 17 de febrer de 1661, però les obres s’allargaren durant anys: les cel·les i el refectori s'enllestiren cap a 1668, i l’església no fou enllestida fins al 1680, any en què fou consagrada pel bisbe Bernat Cotoner. El mestre major d’obres del temple fou Joan Bauçà.

Desenvolupament Entre 1678 i 1700 residí al convent sor Aina Maria del Santíssim Sagrament, destacada mística i lul·lista.

El 1858, a causa del deteriorament del convent, s’hi dugueren a terme obres de reforma i condicionament tant al convent com a l’església.

Trasllat Al llarg dels segles  i , la pressió de l'especulació urbana cresqué i, a mesura que es transformava el barri (amb la creació del mercat de l'Olivar ja s'expropià una part de l'hort del convent), la inquietud en la comunitat de monges va anar augmentant. Els interessos econòmics especuladors, en forma d'ofertes de compra, començaren a exercir pressió sobre les monges, que finalment accediren a vendre el convent el 1962, per traslladar-se en un nou complex al Camí Vell de Bunyola.

La venta del convent va escandalitzar el món cultural de la ciutat, i entitats com la Societat Arqueològica Lul·liana i la Comissió Provincial de Monuments, amb figures com Lluís Ripoll i Guillem Rosselló Bordoy al capdavant, es mobilitzaren per salvar la integritat del convent al màxim. Finalment, es declarà Monument Històric Artístic l'església, i s'aconseguí preservar i traslladar el claustre a la nova Facultat de Filosofia i Lletres (l'actual edifici Ramon Llull) del campus de la Universitat de les Illes Balears, on es conserva actualment. La resta del convent fou esbucat, i en el seu lloc s'hi construïren les galeries Los Geranios.

Entre el 1996 i el 2000, s'ocuparen de l'església els Mínims, i posteriorment romangué sense ús, de tal manera que s'arribà a considerar la possibilitat de convertir-la en museu. Finalment, l'any 2002, el bisbe Teodor Úbeda la cedí a l'església ortodoxa del Patriarcat de Moscou pel culte d'aquesta comunitat a Mallorca, sota l'advocació de la Nativitat de Jesús.

Església

Exterior L'església està orientada al carrer de Sant Miquel, on es troba el portal principal. El frontis és llis, amb la portada i una petita rosassa i dues torres laterals, que gairebé no sobresurten, tot plegat coronat per un pinyó, una galeria i les dues torretes laterals.GEM: XV, 120, s. v. «Santa Catalina de Sena».

La portada, inscrita en un arc de triomf, s'alça en columnes de fust bipartit i estriat i capitells composts que sostenen l'arquitrau. Al damunt hi ha una fornícula amb la imatge de la santa, obra de l'escultor mallorquí Pere Joan Obrador, que data del .

El costat que mira a la Porta Pintada té un portal lateral, força més senzill, mentre que el costat oposat estava annex als edificis del convent, avui derruïts.

Interior La planta és de nau única, amb capelles laterals i absis trapezoidal, malgrat que tendeix a la planta centralitzada i produeix l'efecte de planta de creu grega. Així, els dos primers segments de la nau van seguits per un creuer (que sosté la cúpula) d'amplada doble, corresponent a la dels dos primers segments. Als laterals dels segments i del transsepte hi ha les capelles laterals.

Damunt l'ingrés, en el primer segment, hi ha el cor, situat en una tribuna sobre la volta. Les capelles laterals s'obren sota arcs rebaixats, separades per pilastres amb motlures i estries helicoidals. Damunt les capelles hi ha la tribuna, que consisteix en una galeria correguda amb gelosies, pròpia dels convents de clausura.

Pel que fa a la coberta, els dos primers segments i les capelles laterals estan coberts de volta de canó, mentre que el creuer està cobert per una cúpula, que descansa sobre copinyes. Al cim de la cúpula hi ha un llanternó de vuit arquets que il·luminen l'església.

Com l'exterior, l'interior està construït amb mitjans de marès sense revestir.

Malgrat de la conversió de l'església en parròquia ortodoxa, no s'ha alterat la decoració de l'interior; estàtues i retaules estan tapats amb cortines, seguint el costum dels ritus ortodoxos, i s'ha instal·lat una iconòstasi i s'han col·locat icones als murs laterals.

Referències

Bibliografia

Santa Catalina de Sena Categoria:Monuments històrics de Palma Santa Catalina de Sena Palma