El Cançoner del duc de Calàbria és un aplec de peces musicals anomenat així per fer referència a la cort on es recopilà. Denominació que ha anat substituint la de Cançoner d'Uppsala que inicialment el diplomàtic i musicòleg Rafael Mitjana Gordón li va donar en descobrir l'únic exemplar imprès que es coneix del cançoner a la Biblioteca de la Universitat d'Uppsala. És especialment a partir del 1958 i com a resultat de la recerca de Josep Romeu i Figueras que el Cançoner anomenat d'Upsala es situa a la cort de Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, a València. I aquell aplec musical passa a percebre's com el Cançoner del duc de Calàbria.
De fet, l'esmentat llibre es titula Villancicos de diversos Autores, a dos, y a tres, y a cuatro, y a cinco bozes, agora nuevamente corregidos, ay mas ocho Tonos de Canto Llano y ocho Tonos de Canto de Organo para que puedan aprovechar los que a cantar començaren. Va ser imprès a Venècia per Hyeronymus Scotus el 1556, sis anys després de la mort del duc.
El Cançoner del Duc de Calàbria és una notable mostra de la música que es produïa al regne de València en temps de Ferran d'Aragó (1488-1550), duc de Calàbria i lloctinent del regne de València des de 1526 en ser rehabilitat i alliberat per Carles I en renunciar als seus drets sobre el regne de Nàpols i es casà amb Germana de Foix vídua de Ferran el Catòlic. És un període de gairebé un segle en què València, tot refent-se de la revolta de les Germanies, esdevingué un dels focus cultural i artístics més notables de la Mediterrània occidental. Una situació afavorida per la crisi política, social i econòmica que patien Castella i Catalunya. Esdevenint aquella ciutat un lloc on confluïen comerciants i artistes procedents de diversos països europeus. Va ser durant els anys de govern del duc de Calàbria quan València va adquirir un notable nivell en el camp artístic i musical.Gómez Muntané, Maricarmen “Introducció” a Bartomeu Càrceres Opera omnia. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1995, p.11-31
Contingut El Cançoner del duc de Calàbria conté villancets de l'època del Renaixement, majoritàriament en castellà, quatre en català i un en gallec.
Miquel Querol Gavaldà exposa que és una col·lecció de villancets que consta de cinquanta-quatre peces, de diferents estils. Els números 1 al 12 a dues veus, són desenvolupats contrapuntísticament en imitacions canòniques i a l'uníson i, exceptuant el número 6 i potser el 12, no s'hi aprecien traces de melodies populars. Els números 13 al 24 i els 47 i 48 són a tres veus, i els números 25 i 26 a quatre. Aquests villancets constitueixen el nucli central del Cançoner i tenen la particularitat de què el compositor utilitza per a la cobla la mateixa melodia de la tornada, de vegades íntegra, però harmonitzada o contrapuntada diferentment; altres vegades, el músic, si bé a la cobla no usa la melodia sencera de la tornada, fa servir no obstant els mateixos elements temàtics per a ambdós períodes. Aquest procediment, alhora que confereix gran unitat a l'obra i ofereix una gran facilitat d'assimilació per part dels que l'escolten, ja que el villancet sencer, en aquests casos, és una mena de «lied» polifònic amb variacions, encara que aquestes siguin poques i petites. En aquest nucli central el contrapunt, gairebé sempre en imitacions o a l'uníson, és ben clar. Contrastant així amb les complicades filigranes de la polifonia neerlandesa. El seu esperit és altament popular i s'utilitzen com a temes moltes melodies tradicionals.
Un altre aspecte molt important a tenir també en compte per a la interpretació correcta d'aquestes peces del Cançoner del duc de Calàbria o d'Upsala és que la tonada de les quals es canta primer per una sola veu, repetint-se immediatament per totes les veus. És un sistema que causa sempre bon efecte i que s'avançà en més de mig segle a la tècnica dels villancets barrocs.
Els números 49 al 54 són a cinc veus i presenten una fesomia completament diferent dels anteriors. Encara que rigorosos villancets en la forma, són veritables madrigals pel seu esperit. Aquí els contrapunts són més treballats i la música està més en conformitat amb la significació del text. El número 49, és obra de Nicolas Gombert que era mestre de capella de l'emperador Carles V, porta per tema la melodia del Dezilde al caballero del mateix Gombert. Encara que el tema era una cançó molt popular i difosa en el seu temps, el seu tractament i desenvolupament són enginyosos com correspon a un compositor de l'Escola Neerlandesa. És molt probable que el número 50 que figura com a anònim, sigui també de Gombert per les característiques esmentades.
El número 51, encara que figura com a anònim, sabem pel violista Miguel de Fuenllana que és de Mateu Fletxa el Vell. Aquesta composició així com les tres que el segueixen, són impregnades de l'esperit del madrigal i emparentades, des del punt de vista estètic i tècnic, amb el repertori del Cançoner Musical de Medinaceli.
Obres incloses al cançoner (ortografia original i indicació d'autor) Villancicos a dos bozes 1.Como puedo yo bivirAnònim 2.Y decid serranicas heanònim 3.Dime, robadora ¿que te mereci?anònim 4.No soy yo quien veis biviranònim 5.No me las amuestres másanònim 6.Yéndome y viniendoanònim 7.No tienen vado mis malesJuan del Encina 8.Andarán siempre mis ojosGabriel Mena? 9.Mal se cura muyto malanònim10.Para verme con venturaJuan del Encina11.Un dolor tengo en ell almaanònim12.Que todos se pasan en floresanònim miniatura|575x575px|Taula inicial de l'edició original del Cançoner
Villancicos a tres bozes 13.Si no os hubiera miradoCristóbal de Morales14.Si la noche haze escuraanònim15.Deposastes os senyoraanònim16.Desdenyado soyanònim17.No so yo quien a3anònim18.Vesame y abraçameanònim19.Alta estava la penyaanònim20.Dime Robadora a3anònim21.Alça la ninyaanònim22.Ay de mianònim23.Soleta so yoBartomeu Càrceres?24.Vella de vos son amorosMateu Fletxa el Vell
Villancicos a quatro bozes 25.Ojos garços a la niñaFrancisco Guerrero o Mateu Fletxa el Vell?26.Estas noches a tan largasanònim27.¡Ay luna que reluces!anònim28.Vi los barcos, madreanònim29.¿Con qué la lavaré?anònim30.Soy serranica, y vengo d'Estremaduraanònim31.Si te vas a bañar, Juanillaanònim32.Tan mala nocheanònim (= Serrana donde dormistes?)33.Falalalán, falalaleraBartomeu Cárceres o Mateu Fletxa el Vell?34.A Pelayo que desmayoJuan Aldomar o anònim?35.Que farem del pobre JoanMateu Fletxa el Vell36.Teresica hermanaMateu Fletxa el Vell
Villancicos de Navidad a quatro bozes 37.No la devemos dormir (La Noche Sancta)anònim38.Rey a quien reyes adorananònim39.Verbum caro factum estMateu Fletxa el Vell?40.Alta Reyna soberanaanònim41.Gózate, Virgen sagradaanònim42.Un niño nos es nascidoanònim43.Dadme albriciasanònim44.Yo me soy la morenicaanònim45.E la don don Verges MariaMateu Fletxa el Vell o Bartomeu Càrceres?46.Riu, riu, chiuMateu Fletxa el Vell
Villancicos de Navidad a tres bozes 47.Señores, el qu'es nasçidoPedro de Pastrana?48.Vos, Virgen, soys nuestra Madreanònim
Villancicos a cinco bozes 49.Dezilde al cavallero que non se quexeNicolas Gombert50.Dizen a mi que los amores heanònim51.Si amores me han de matarMateo Fltxa el Vell52.Si de vos mi bien me apartoanònim53.Hartaos ojos de lloraranònim54.Falai, meus olhos, si me quereis beñyanònim En aquest darrer apartat hi figurem també: "Ocho tonos de canto llano" i "Ocho tonos de organo".Cançoner del duc de Calàbria(1556). Setze exercicis sobre els vuit tons, Edició i estudi de Romà Escalas. Barcelona: Societat Catalana de Musicologia. Institut d'Estudis Catalans, 1993.
Edicions Rafael Mitjana publicà inicialment sols el text de les obres musicals que contenia el llibre trobat a Upsala però que ja permetia albirar el seu valor literari. Estudis posteriors ja assenyalaven que aquest aplec musical havia sorgit en l'àmbit de les corts coetànies en temps del rei Ferran el Catòlic i de Carles I.
La primera transcripció també musical i amb notació moderna la realitzà el 1944 Jesús Bal i Gay amb el títol de Cancionero de Upsala al seu exili mexicà. De tota manera veus autoritzades com la de Miquel Querol Gavaldà creuen que aquesta edició ha de ser revisada i qui vulgui interpretar amb perfecció les peces polifòniques del cançoner amb la frescor i la simplicitat que tenen ha de revisar aquesta edició de Jesús Bal y Gay tot i ser pràcticament la única edició relativament moderna de que es disposa. En aquest sentit Querol aporta indicacions i recomanacions per una interpretació que tingui en compte criteris històrics.
El 1980 es publica una edició de El Cancionero de Uppsala amb una transcripció i estudi de Rafael Mitjana i un altre sobre la seva poesia i la tècnica musical de Leopold Querol Rosso així com un facsímil de l'edició veneciana de Villancicos de diversos Autores (pàgines 107-220).
Tanmateix, la transcripció musical no es completà fins que Romà Escalas n'estudià i edità la transcripció a la notació moderna de les obres sobre els vuit tons de cant pla amb els altres vuit de cant d'orgue que formen la part final del llibre editat el 1556.Cançoner del duc de Calàbria(1556). Setze exercicis sobre els vuit tons, Edició i estudi de Romà Escalas. Barcelona: Societat Catalana de Musicologia. Institut d'Estudis Catalans, 1993.https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000330/00000091.pdf
Des de 2003 es compta amb l'acurada i documentada edició de Maricarmen Gómez Muntané en dos volums, el darrer dels quals conté un facsímil del Cançoner. Tot aportant noves transcripcions, tant de la part vocal com de la instrumental. Incorporant un estudi crític de cada peça poèticomusical. Aportant a més dos documentats estudis sobre el context valencià del Cançoner i del seu repertori.
Referències
Bibliografia Mitjana, Rafael, Cincuenta y cuatro canciones españolas del siglo XVI. Cancionero de Upsala, 1909. Mitjjana, Rafael, "La musique en Espagne" a Encyclopédie de la musique et Dictionnaire du Conservatoire de Paris, París:1920.
Romeu i Figueras, Josep «Mateo Flecha el Viejo, la corte literariomusical del duque de Calabria y el Cancionero llamado de Upsala». Anuario Musical: Revista de musicología del CSIC, núm. 13, 1958, p.25 -102. Querol Gavaldà, Miquel. Transcripcion e interpretacion de la polifonia española de los siglos XV y XVI. Madrid: Comisaria Nacional de la Musica, 1975. Mitjana, Rafael i Querol, Leopold. El Cancionero de Uppsala. Madrid: Instituto de España, 1980. Cançoner del duc de Calàbria (1556). Setze exercicis sobre els vuit tons, Edició i estudi de Romà Escalas. Barcelona: Societat Catalana de Musicologia. Institut d'Estudis Catalans, 1993. Goméz Muntané, Maricarmen. Cancionero de Uppsala, 2 vols. València: Generalitat Valenciana, 2003.
Discografia 1971 Cancionero de Uppsala o del Duque de Calabria. Madrid, Madrigal Quartet. Lola Rodríguez Aragón. Hispavox HHS 11 (LP). 1990 i 2001 Cançoner del Duc de Calábria. Capella de Ministrers, director Carles Magraner. AVI 8017 1995-96 Cancionero de Uppsala. Primeira Gravação Mundial em CD da Obra Completa. Camerata Antiqua de Curitiba, director. Roberto de Regina. Paulus DDD 115592. 1996 - El Cançoner del Duc de Calabria (1526 - 1554). La Capella Reial de Catalunya, director Jordi Savall. Astrée "Naïve" ES 9960. 1996 - Cancionero de Uppsala 1556. Ensemble Villancico, director Peter Pontvik, PR 9153 2001 - Cançoner del duc de Calàbria. Duos i Exercicis sobre els vuit tons. In Canto. La mà de guido LMG2043 2001 Cancionero de Uppsala (o Cancionero del Duque de Calabria), Capella Virelai, director Jordi Reguant, Arsis 4158
Categoria:Cançoners Categoria:Música del Renaixement Categoria:Regne de València a l'edat moderna