Serafín Rojo Caamaño va ser un autor de còmics. Es va caracteritzar per un humor bastant irreverent per a la seva època, satíric, de l'absurd i del escapisme.
Biografia Va néixer a Madrid el 1925 en plena guerra civil espanyola, es va traslladar amb la seva família a València,Porcel (2002), p. 404 a 406. on va estudiar en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles.Ramírez (12/1975), p. 171 a 174. També va estudiar periodisme a Madrid, però no va arribar a exercir-ho. El seu primer treball es va publicar al suplement «El Peque» del diari Jornada.
El 1943 es va unir a l'elenc d'autors de l'Editorial Valenciana col·laborant en la revista Jaimito pràcticament des dels seus inicis (amb personatges com a «Doña Tere, Don Panchito y su hijo Teresito», «El astronauta Saturnino Chiquiflauta» i «Don Golín y Quinielon»). Va continuar aquesta labor malgrat haver estat destinat el 1946 al gabinet topogràfic militar, com a part del servei militar obligatori.
Va continuar a les revistes S.O.S., Mariló, Trampolín" ' (amb les sèries «Pintador Talí» i «Doña Paca Cotilla») i Pumby (aquesta última amb «la família Conejil»).
Maduresa A partir de 1953 va col·laborar a La Codorniz, on va donar vida als seus dibuixos més recordats, les seves voluptuoses marqueses bevent tintorro. Eren aristòcrates casquivanes de trets facials de rosegador, cabells arrissats i amb collaret de perles que prenien difícils postures per no desaprofitar ni una gota del licor que queia sobre els seus nassos. A més solien ser aficionades a la bona vida i a la doma de murris cavallers vestits de jaqué. En aquestes il·lustracions es pot veure una sàtira de la viciada i àgrafa noblesa espanyola. Les signa com El marquès de Serafín afegint el seu autoretrat.Llera (2003), El humor verbal y visual de La Codorniz p. 364 a 366 y 395.
Il·lustra els llibres Las nobles brutas, Carmen Underground y ¡Luz y pornógrafos!. Es fa membre de l'''Academia de Humor. El 1970 edita l'antologia Humor gráfico del siglo XX, amb la participació d'una gran part dels humoristes gràfics i dibuixants del morent. A principis dels 70 la revista Jaimito publica les sèries protagonitzades per «Tip i Coll» i el seu alter ego «El Marquès de Serafín». Va ser pioner a crear còmics per a un públic adult com és la seva obra Carmen Underground (Gysa, 1975).
Últims anys Després de la desaparició de La Codorniz es dedica a pintar llenços i aquarel·les, realitzar encàrrecs esporàdicament (per exemple il·lustrar obres clàssiques com El Quijote, Carmen i La lozana andaluza) i a organitzar exposicions de les seves pintures.
En 1983 rep un homenatge dels seus companys (entre altres Antonio Mingote, Martín Morales, Chumy Chúmez i Forges) al Palacio de Velázquez. L'any següent rellança Egobiografía onírica (per la qual va rebre el Premi Heliodorao), ja sense les retallades de la censura, canviant el seu àlies pel de Marquès de Sadefín. Forma part de la plantilla inicial del suplement successor de La Codorniz, La Golondriz. També és destacable la seva novel·la Sr. Marquès: la guerra està servida. En 1993 és guardonat amb el Premio Tono i la Concejalía de Educación, Juventud y Deportes, inaugura una exposició sobre ell a la qual, entre altres, acudeixen Mingote, Forges, Mena i Màximo. Els seus últims anys els passa a Madrid sent fidel fins al final al seu estil de vida bohemi.
Valoració L'historiador Juan Antonio Ramírez considera a Serafín com un mestre de l'absurd, però en un sentit molt diferent al de Palop.
Com autor de còmics, Serafín es caracteritza per:
El seu estil expressionista. La seva visió delirant d'una Espanya de xaranga i pandereta, visible sobretot en els fons de les vinyetes. La versificación abundant i absurda. La peculiar forma de les seus bafarades, en la qual unes actives mans substitueixen les cues.
Obra Chistes de Serafín (1959)
Miss Celanea y Lady Fteria (1963), en "Tele Chico"
Álbum de Serafín (El Arte a la Pata Coja, núm.2 1965)
Ilustraciones de Vampiros
La marquesa, el morapio y otras debilidades (Libro Satélite, núm.5 1971)
Chistes de tintorro y pergamino (1972)
Las nobles brutas (Biblioteca Universal Planeta, núm.20 / La Nariz, núm.5 1972)
La taurocracia (Biblioteca Universal Planeta, núm.67 / La Nariz, núm.18 1973)
La política Española: entre el rumor y el Humor (Los Libros de la Veleta / Documentos, núm.9 1974)
Carmen Underground, I (Erogys, núm.1 1974)
El Diablo Rojuelo, I (Comiciclo, núm.15 1975)
Carmen Underground, II (Erogys, núm.5 1975)
El Diablo Rojuelo, II (Comiciclo, núm.25 1975)
Humor y Contestación (Arte, núm.56 / Humor 1975)
¿Por qué ríen las calaveras? (Ediciones de Bolsillo, núm.484 1976)
La Codorniz. Antología 1951 1960 (1988)
¡Luz y pornógrafos! (1996)
La Codorniz. Antología, 1941 1978 (1998)
La Codorniz declara la guerra a Inglaterra (1999)
Il·lustracions d'El diablo a la cola de Javier Rey de Sola (2000)
Referències
Enllaços externs RTVE, Humoristes gràfics i dibuixants d'historietes: Serafín
Bibliografia
Categoria:Morts a Madrid Categoria:Pintors madrilenys Categoria:Humoristes madrilenys Categoria:Morts el 2003 Categoria:Escriptors madrilenys en castellà Categoria:Pintors espanyols del segle XXI Categoria:Dibuixants de còmics madrilenys Categoria:Actors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Actors espanyols morts al segle XXI Categoria:Pintors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XXI Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1925