El Convent de Sant Francesc és convent catòlic situat al terme municipal de Xelva (entre el barranc i el camí de Busera), a 2 quilòmetres de la població de la comarca de la Serrania, que presenta una protección per estar catal·logat com a Bé immoble de rellevància local, segons consta al catàleg de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana, amb IGPCV. 46.106-9999-000018.
Història Família franciscana es va establir al terme de Xelva el 1388 en una cova. En un primer moment el convent estava situat en la part més alta del complexe i format per unes coves, el cementeri així com una xicotete església actualment en ruines.Torralba Rull, Jerónimo (2004). «Capítulo VII. El convcento de San Francisco de Asís.». En Real Academia de la Cultura Valenciana, 2004, ed. Erario de Santuarios. La arquitectura religiosa de Chelva. Valencia. p. 49 y ss. ISBN 84-96068-51-X.
Més tard les instal·lacions es van anar ampliant i es van crear nous espais segons les necessitats, així, en la mpaqrt de més avall, l'alçà un claustre dentral que estava rodejat per, una església construida segons l'estil gòtic, un refrectori, les celles del monjos, així com unes zones destinades a corrals i magatzems. Dintre del seu terreny també es treballeven unes hortes, bancals de secà i una pinada. L'aigua l'aconseguien del que sobrava de la séquia de Busera, que es matgatzema en una balsa i una font anomenades dels Sants Màrtirs.
En un primer moment, el convent fou fundat per tres frares aragonesos que es refugiaren a Xelva, fugint dels problemes que presenta la Família franciscana en aquella época, i buscant tornar a la vida conventual tradicional observant més rigurosament la regla, raó per la qual eren coneguts com frares observants, en contraposició als frares claustrals o concentuals, de normes més laxes.Martínez Colomer. Crónicas Franciscanas de España. 1803
Per aquella època, el Senyor de Xelva era molt devot de l'Ordre Franciscana perquè s'havia divulgat una possible aparició de Sant Francesc a un cavaller valencià, anomenat Berenguer de Codinat, que exercia el càrrec de Majordom del rei d'Aragó, a més de ser el Senyor de Petrés, Mislata, Albalat i Benimàmet. És per aquesta raò que al arribar els frares franciscans, Pere Ladrón de Villanova, Senyor de Xelva, i més tard primer Vescomte, anà ràpidament a visitar-los, i compartnt el seu espirit decidí ajudar-los a iinstal·lar-se més adequadament.
També ajudà a aconseguir oficialitat al nou convent, fent d'intermediari entre els frares residents a Xelva i el Cardenal d'Aragò, Pere de Luna, Llegat Apostòlic de Clement VII, a qui visità l'octubre de 1388 a Calatayud, aconseguint que el Cardenal presentara la proposta de nou convent al papa i aquest autoritzà, mitjançámt la Bula Sacrae vestrae religionis, expedida a Avinyó el 13 de març de 1390, la fundació de convents a Xelva i Mançanera, concedint-los certa autonomia i els va donar llicència per rebre nous frares, fins a un nombre de sis.
Començaren les obres per a construir el nou convent a expenses de Pedro Ladrón de Villanova, convertint-se en el primer convent d'Espanya que seguia l'Observança o la reforma franciscana, el cinquè de la Família franciscana al Regne de València (estaven el de la ciudtat de València datat de 1238; el de Morella, 1272;el de Sagunt, 1294 y el de Xàtiva, 1294), a més dels dos convents de monges clarises: la Puritat de València de 1250 i l'Assumpció de Xàtiva, de 1326.
A persar que l'austeritat i la senzillesa havien de ser claus en la construcció d'aquest nou convcent, el pare Antonio Monrós, un dels tres frares franciscans iniciadors d'aquesta observança, el 1400 va cremar el que ja es va construir per desviar-se d'aquestes màximes.
Va ser reconstruït el 1402 per Maria de Luna, reina consort d'Aragó. El 1505, el bisbe de Sogorb, fra Gilaberto Martí, costejà el claustre d'estil ogival, del qual encara se'n conserven restes.
Entre 1551 i 1558 es construeix l'església d'estil gòtic tardà i façana renaixentista, costejada pels vescomtes de Xelva , la qual encara es conserva. Entre 1557 i 1559 exerceix la funció de guardià del convent el Beat Nicolau Factor, poeta, músic i pintor, facultats que va cultivar al convent de Xelva, on havia estat diverses vegades. Al segle XVIII, es construeix al costat de l'església del convent una capella en honor seu.
A partir del segle XVI, el convent de Xelva funciona també com a escola de filosofia i teologia, aconseguint la seva major ocupació al segle XVIII, amb 50 franciscans.
Per desgràcia, el 1835 ocorre la desamortització de Mendizábal en què el convent de Xelva és posat en venda i comença a patir tota mena d'espolis, portant-lo gairebé a la desaparició.
Durant la I Guerra Carlina va funcionar com a hospital militar cosa que provocà la seua parcial destrucció.
En 1908, el convent estva en mans d'una veïna de Madrid, que el dona desinteressadament a l'ordre franciscana, sent a partir d'aquell any quan ocorre la reconstrucció del convent, restaurant l'antiga església en estil neogòtic i tocs modernistes, i construint les noves refetori.
Al començament de guerra civil els sis franciscans que encara vivien al convent van ser assassinats, i fou a la fi de la guerra quan es reinstaura la comunitat, però a finals dels anys 70, sent la comunitat molt reduïda, només dos frares, marxen del convent, més a prop de la localitat, i se ubiquen al Calvari. En els darrers anys, la Fraternidad de Chelva, composta per veïns i veïnes de Xelva i d'altres municipis, han anat cuidant i mantenint l'edifici.
El convent a rebut al llarg dels seglest cèlebres frares com Juan de Cetina i Pedro de Dueñas, màrtirs a Granada al segle XIV, el beat Nicolau Factor, el recent canonitzat San Francisco Pinazo o l'inventor Alejandro Calbo.
El 2024, la Fundación Maria Antonia Clavel i la Província de la Immaculada Concepció de l'Ordre de Frares Menors van signar un conveni per a la cessió de l'immoble per als propers 10 anys per tal que sigui destinat a fins culturals, recuperant un espai que ha estat tancat molts anys al públic.
Descripció El conjunt del Convent acull una superfície de més de 5 hectàrees, conservant al seu interior, a part del primitiu i l'actual convent, l'antiga horta i una pinada.
L'església compta amb vuit capelles laterals (quatre a cada costat), la sagristia a l'esquerra i la sala capitular a la dreta. Es decora tota l'església amb ornamentació barroca el 1671. Els vescomtes van triar els peus de l'altar major com a lloc d'enterrament.
Referències
Categoria:Edificis de Xelva Categoria:Edificis religiosos de la Serrania Categoria:Convents del País Valencià Categoria:Viquiprojecte:Xelva