Elisabetta Caminer Turra (Venècia, 29 de juliol de 1751 – Orgiano, província de Vicenza, 7 de juny de 1796) va ser una escriptora, traductora, periodista i editora italiana. Va fundar, dirigir i publicar el Giornale Enciclopedico, una publicació periòdica distribuïda per tot Europa, i va introduir a Itàlia les idees i autors de la Il·lustració francesa i la literatura europea coetània.
La seva ambició de participar activament en els intercanvis culturals de la seva societat d'una manera decidida i influent la van convertir, com ja observaren els seus coetanis, en una transgressora, i això no li va estalviar problemes.
Biografia Era filla d'Anna Meldini i Domenico Caminer, un home emprenedor que va dedicar la seva vida a la difusió del coneixement, transformant la seva llar en la redacció de diversos diaris d'èxit, com ara la Nuova Gazzetta Veneta, que continuaria al llarg dels anys sota els noms de Diario Veneto i Europa Letteraria. Altres abans que ell havien intentat aquesta gesta: Gasparo Gozzi, germà del famós dramaturg Carlo, i marit de Lluisa Bergalli, l'aclamada autora d'un recull de poemes de rimadors italians.
Durant aquest període, Venècia, la capital de la República Sereníssima, sortia d'un període de somnolència i estancament, i al segle XVIII va veure el ressorgiment de les activitats literàries i culturals que garantiren una major informació, i esdevenia el principal centre d'activitat periodística d'Itàlia. esquerra|miniatura|El Giornale Enciclopedico, publicat per Caminer a Venècia|360x360px
Formació i aprenentatge Elisabetta Caminer va rebre de la seva mare una educació bàsica. Quan tenia onze anys i la mare la induïa a aprendre costura per fer de modista, va començar a mostrar els seus interessos literaris, estimulats per la seva intel·ligència i curiositat. Envoltada de llibres, paper i tinta des de petita, va començar a col·laborar amb el negoci familiar, al principi com a copista, o preparant compilacions, edicions, després traduint, i també escrivint. Això li va donar una formació que –per qüestions de clase i d'època– no hauria assolit d'altra manera i és possiblement en aquests primers anys que va aprendre francès i segurament anglès, un fet veritablement insòlit i digne de ser remarcat en aquell segle. Des d'aleshores lligaria per sempre la seva vida a aquesta professió.
També s'hi dedicarien el seu germà Antonio, així com la seva cunyada, Gioseffa Cornoldi Caminer, que fundaria la primera revista femenina, La donna galante ed erudite. Giornale dedicato al bel sesso.
Activitat periodística Va començar, doncs, l'aprenentatge de l'activitat periodística entre els onze i els catorze anys i al 1768, quan en tenia disset, contribuiria a fundar la nova publicació de casa seva, l'Europa letteraria. En col·laboració amb periodistes de més enllà dels Alps, Caminer oferia als lectors notícies històriques, literàries i científiques, i anècdotes, totes redactades o traduïdes per la seva ploma vivaç, amb el seu enginy sagaç. Ella aportà la seva empenta a l'Europa letteraria, des de la qual donà notícia de la cultura francesa, divulgant les obres de Voltaire, donant a conèixer el nou gènere francès de la comèdia larmoyante i difonent el periodisme i la comèdia, una tasca en la qual tingué la col·laboració d'Alberto Forti. La revista es transformà el 1774 en el Giornale Enciclopedico (1774–82), en clara indicació dels ideals de la Il·lustració que la impulsaven.
Trasllat a Vicenza sense marc|327x327px Caminer va conèixer el metge i naturalista de Vicenza Antonio Turra, un científic de renom europeu, considerat un dels millors naturalistes que tenia Itàlia en aquell moment, director del Jardí Botànic del bisbe de Vicenza, Marco Cornaro, secretari de la Societat Agrícola Pública de Vicenza, membre de l'Acadèmia de Física i Botànica de Florència i associat de l'Acadèmia de Ciències de Berlín. Es van prometre a finals de 1771 i en casar-s'hi, al juny de 1772, Elisabetta Caminer anà a viure a Vicenza.
El gener de 1777 deixava, doncs, Venècia, descrita per ella com una ciutat lliure, relaxada i bona, i establia casa seva a Vicenza. També la seu del diari s'hi va traslladar, en una de les cases amb vistes a Contra' delle Canove Vecchie. Elisabetta Caminer, que n'era la directora, va iniciar una relació de col·laboració amb la impremta de Francesco Modena. Goethe, durant la seva estada a la ciutat, va visitar la redacció i va anotar les impressions al seu diari, on descrigué Caminer com una persona gentil i refinada.Al setembre de 1786.
Saló Vicenza, en canvi, va resultar ser per a ella una ciutat «maliciosa i plena de prejudicis», dit en les seves paraules, però aviat va aconseguir recrear l'ambient intel·lectual amb què havia estat familiaritzada a Venècia, obrint la seva llar a homes de lletres i erudits de renom, com ara el poeta Lorenzo Tornieri, el bibliòfil Francesco Testa, o els erudits Girolamo Thiene o Marco Antonio Trissino, amb els quals va constituir un saló a casa seva.
Moltes de les relacions que va establir per la feina molt sovint es van transformar en amistats perdurables, algunes de les quals acabarien integrant el seu «diletto stuolo»; entre aquestes hi havia l'escriptor i dramaturg italià Francesco Albergati Capacelli. Com a col·laboradors del Giornale Enciclopedico hi havia els professors Toaldo i Lorgna per a les ciències matemàtiques, Domenico Caminer per a la història, l'abat Fortis per a les ciències naturals, i Agostino Vivorio i Giovanni Scola per a les ciències filosòfiques. Scola també va donar suport a Caminer en la gestió del diari, i amb energia i coratge la va animar a abandonar l'enfocament conservador del seu pare i transformar el seu diari en una publicació periòdica moderna i innovadora, diferent a tot el que en el Vèneto s'hagués vist mai.miniatura|Capçalera del Nuovo Giornale Enciclopedico, número de març de 1783. Vicenza.|338x338pxLa seva actitud aviat va resultar en un escrutini cada cop més sever per part dels editors. A causa d'una censura que s'anava fent més estricta, la impremta de Mòdena va posar fi a la col·laboració, i aviat les altres impremtes es van veure obligades a renunciar a la cooperació amb Caminer si volien continuar treballant. Amb la seva tenacitat, el 1779 Caminer va obrir la seva pròpia impremta a Contra' Canove. No cal dir que, quan va caldre, també va exercir amb èxit el seu ofici de tipògrafa. El 1782, l'abat Alberto Fortis, autor del llibre Viaggio in Dalmazia, antic assistent de la publicació, va substituir Scola com a editor, i aquesta nova col·laboració es va segellar amb la substitució de l'antic nom pel de Nuovo Giornale Enciclopedico (1783–89). Amb el suport de Fortis, Caminer va introduir canvis substancials en l'estil del diari. Mentre que la tendència anterior havia estat anticipar els esdeveniments, incitar i estimular les emocions, el Nuovo Giornale Enciclopedico va configurar-se com un fidel col·leccionista de notícies. Encara tornaria a canviar el nom pel de Nuovo Giornale Enciclopedico d'Italia a partir de 1790 i fins al 1796.
Traductora teatral i editora Des de ben jove, Caminer també va desenvolupar altres interessos, entre els quals sobretot el teatre. Amb el seu entusiasme habitual, va fundar una escola d'interpretació, primer a casa seva i després a Contrà Riale. Admirava Corneille, Racine i Molière, amb els quals considerava que la tragèdia, el drama i la comèdia assolien el nivell de perfecció. Com Diderot, considerava que el teatre tenia una utilitat moral i una finalitat pedagògica i ja des dels divuit anys es va dedicar a traduir moltes obres teatrals per als grups d'actrius i actors venecians i per als seus lectors, amb la qual cosa incorporava un públic més popular entre els seus receptors. Col·laborà amb diverses sales, entre les quals el Teatre Sant'Angelo de Venècia. Va traduir obres de teatre franceses contemporànies, que es van representar a Venècia, Pàdua, Verona i Bolonya.
Partidària com era de l'educació, pel seu caràcter d'il·lustrada, va treballar en obres educatives per a nens i joves. I va combatre des de les pàgines del Giornale, rebatent-les amb intel·ligència, les apreciacions misògines imperants, que justificaven la suposada superioritat masculina en falsos criteris mèdics i científics.
El 1795, Elisabetta Caminer va emmalaltir i moria el 7 de juny de 1796, a la vil·la del seu amic Fracanzan, a Orgiano. Va ser enterrada a l'església de Santo Stefano de Vicenza.
Referències
Categoria:Editors italians Categoria:Impressors italians Categoria:Tipògrafs italians Categoria:Traductors del francès Categoria:Il·lustrats Categoria:Salonnières Categoria:Defensors dels drets de la dona Categoria:Teatre a Itàlia Categoria:Morts a Vicenza Categoria:Escriptors venecians Categoria:Traductors venecians Categoria:Dissenyadors italians Categoria:Activistes italians Categoria:Escriptors italians morts al segle XVIII Categoria:Escriptors italians nascuts al segle XVIII