miniatura|Casa natal del papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima. És la quarta del país en població (359.376 habitants el 2021).
Era la capital de la Senyoria d'Utrecht, una de les Disset Províncies i una de les fundadores de la república de les Set Províncies Unides. El 1713 s'hi signà el Tractat d'Utrecht, que segellà el destí de la Guerra de Successió Espanyola.
El 1843 s'inaugurà una línia de tren que l'unia amb Amsterdam, i d'aleshores ençà, esdevingué el centre de la xarxa ferroviària neerlandesa (hi ha les oficines centrals de la companyia nacional de ferrocarril, Nederlandse Spoorwegen).
Geografia urbana Utrecht és coneguda per la Torre de la Catedral d'Utrecht i els canals del centre de la ciutat. La Universitat d'Utrecht és la universitat més gran dels Països Baixos i una de les més prestigioses a Europa.
Utrecht és el centre de la xarxa de ferrocarrils neerlandesa, Nederlandse Spoorwegen ('Ferrocarrils Neerlandesos'). L'equip de futbol d'Utrecht és l'FC Utrecht.
300px|Districtes d'Utrecht Binnenstad Utrecht-Oost Leidsche Rijn Utrecht-West Overvecht Utrecht-Zuid Utrecht-Noordoost Utrecht-Zuidwest Utrecht-Noordwest Vleuten-De Meern
miniatura|Torre de la Catedral. miniatura|L'Oudegracht, és un dels canals del centre d'Utrecht.
Població en els municipis La ciutat d'Utrecht (població: 288.395) Vleuten-De Meern (població: 32.691) Haarzuilens De Meern Veldhuizen Vleuten
Vleuten-De Meern té un municipi separat des de 2001, que inclou els municipis de Haarzuilens i Veldhuizen. La població data de l'1 de gener de 2007.
Prop del 69% de la població és neerlandesa, el 9% és marroquina, el 4% turca, el 3% Surin i el 15% d'altres ètnies. El 2021 tenia 359.376 habitants.
Ajuntament Des de 1962 el consistori d'Utrecht ha estat format per: Composició del consistoriPartit196219661970197419781982198619901994199820002006PvdA 181316171615191299714GL 332556589988VVD 4569610756655SP ------112335CDA 20201713151210106444D66 --4132289313Leefbaar Utrecht ---------9143CU ---------112Burger en Gemeenschap----------21CP (86)/CD/Nederlands Blok -------141--Altres-4----2-----Total454545454545454545454545
Història La ciutat va ser visitada cap a l'any 965 pel viatger hispano-jueu Ibrahim ibn Ya'qub, qui descriu l'economia basada no en el cultiu sinó en els ramats i la llana, matèria primera de les valuoses capes frisones. També nota l'ús de torba en lloc de llenya.
El 1713, el tractat d'Utrecht, un conjunt de tractats entre els estats en guerra, posa final a la Guerra de Successió espanyola. Pels tractats d'Utrecht, Espanya va perdre, a més de Gibraltar i Menorca que passaren a mans britàniques, Sicília, que passà a la Casa de Savoia i Sardenya a Austria (ambdós territoris formaven part de la Corona d'Aragó des de feia gairebé 5 segles) a més de Flandes, i la resta de territoris europeus de la Corona d'Espanya.Joaquim Escrig, Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies, p.154
Cultura miniatura|Rietveld Schröder House. La ciutat d'Utrecht s'ha desimbolt des de sempre en un ambient de gran activitat cultural. Va ser un dels focus més destacats de la pintura holandesa, especialment dins del manierisme de finals del .
Hi ha diversos teatres, el centre de música Vredenburg, el club de rock Tivoli, diverses sales de cinema, galeries d'art i nombrosos museus. Amb la intenció d'involucrar a la població en les activitats culturals a la ciutat d'Utrecht organitza regularment diumenges culturals en què diverses organitzacions ofereixen les seves activitats gratuïtament. A Utrecht resideix en l'actualitat una de les organitzacions de l'arquitectura moderna; com a mostra d'això hi ha la casa de Rietveld Schröder, que a 1924 es va incloure en la llista de la UNESCO com a Patrimoni Comú de la Humanitat.
Museus Aboriginal Art Museum Centraal Museum (arts i història municipal) Museum Catharijneconvent (història de la cultura cristiana, així com arts a Holanda) National museum 'From musical clock to street organ' (diversos segles d'instruments musicals i mecànics, veure Museu Van Speelklok tot Pierement) Railroad Museum (història del ferrocarril holandès, vegeu Spoorwegmuseum) University museum (vegeu Universitat d'Utrecht)
Persones il·lustres Arts Anneke van de Wal - escriptora Louis Andriessen - compositor Dick Bruna - escriptor, il·lustrador (Miffy) Theo van Doesburg - pintor, artista (Moviment De Stijl) Ronald Giphart - autor Gerhard van Honthorst - pintor Gerrit Rietveld - dissenyador, arquitecte (Moviment de De Stijl) Herman van Veen - comediant, cantant Henk Westbroek - cantant, DJ, polític local, propietari d'un bar Joachim Wtewael - pintor del manierisme i primer barroc (h. 1566-1638) Johann Wagenaar - compositor musical (h. 1862-1941) Yvon Baarspul (1918-1993) - director d'orquestra. Johannes Cornelius Hol (1874-1953) - musicòleg i compositor. Sylvia Kristel (1952 - 2012) actriu
Esports Johan Aantjes - jugador i entrenador de waterpolo Tessa Appeldoorn - remera Marco van Basten - jugador i entenen de futbol Det de Beus - jugador d'hoquei Jacques Brinkman - jugador d'hoquei Marieke van Drogenbroek - remera Rob Druppers - corredor de mitjana distància Anton Geesink - Campió olimpico de judo Hans van Breukelen - jugador de futbol Martha Laurijsen - rower John van Loen - jugador de futbol Hans Parrel - jugador de waterpolo Diana van der Plaats - nedador Wesley Sneijder - jugador de futbol Wim van Spingelen - jugador de waterpolo Patricia Stokkers - nedador Carole Thate - jugador d'hoquei Jochem Uytdehaage - ice speed skater Gerald Vanenburg - jugador de futbol Gerrit Wormgoor - jugador de waterpolo Jan Wouters - jugador de futbol Ibrahim Afellay - jugador de futbol
Ciència C.H.D. Buys Ballot - meteoròleg, Llei de Buys Ballot Gerard 't Hooft - Premi Nobel en Física 1999
Miscel·lània Papa Adrià VI - líder religiós Anton Reinhard Falck - polític i advocat Fred Kaps - mag, il·lusionista Trijn van de Leemput - dona coneguda a la localitat heroïna de la guerra dels vuitanta anys
Agermanaments Brno Hannover León
Referències
Enllaços externs
Pàgina de l'ajuntament