José María de Canga-Argüelles y Villalba, II comte de Canga-Argüelles (Granada, 1828 - Madrid, 1898) va ser un advocat, periodista i polític espanyol.

Biografia Va néixer en el si d'una família acabalada d'origen asturià. Era fill de Felipe de Canga-Argüelles, governador civil de Granada, i de la seva esposa Josefa Villalba; i nét de José de Canga-Argüelles y Cifuentes, oficial de la guerra del Francès, diputat a les Corts de Cadis i ministre d'Hisenda. En 1847 es va llicenciar d'advocat i va exercir l'advocacia durant vuit anys.

Va fundar, juntament amb el seu pare, el diari La Regeneración (1855-1873), del qual seria director i en el qual defensaria la unitat catòlica d'Espanya i, en un principi, la monarquia de Isabel II. El periòdic es proposava ser «catòlic abans que polític; polític en tant que la política condueixi al triomf pràctic del catolicisme».

Elegit diputat en 1853, sostindria en les Corts les idees catòlic-monàrquiques i la necessitat d'una fusió dinàstica entre la branca isabelina i la carlista. Durant el bienni progressista va defensar al bisbe d'Osma, i est, en agraïment, ho va recomanar posteriorment com a candidat en les eleccions de 1857, en les quals va resultar novament elegit diputat, pel districte de El Burgo de Osma. En aquell temps va dirigir als electors un manifest en el qual demanava el vot per a defensar la religió i el tron sota el lema de «caritat i autoritat».

Segons la necrologia que li dedicaria el diari La Unión Católica, el comte de Canga-Argüelles va pertànyer en aquesta època a l'agrupació política que dirigien el marquès de Pidal i Claudio Moyano.

En 1865 va escriure des de Roces (Astúries) una carta a Isabel II en la qual demanava a la reina que no reconegués al rei d'Itàlia Víctor Manuel, ja que això suposava «negar a Pius IX, vicari de Jesucrist en la terra» i comportaria la caiguda de la pròpia monarquia isabelina i la pèrdua de la unitat religiosa a Espanya.

Després de la revolució de 1868, es va adherir al carlisme i en 1870 la Junta provincial catòlico-monàrquica de Lleó va proclamar la seva candidatura per la circumscripció d'Astorga per a oposar-se a «la Revolució, el desequilibri i l'anarquia» i defensar els drets al tron de Carles VII. Va ser elegit novament diputat en 1871 per Albocàsser (Castelló), sense suport de la coalició que els carlistes havien format en algunes circumscripcions amb els republicans. Va obtenir 4.823 vots, deixant al seu rival amb només 1.007.

izq|miniatura|280px|Junta de Vevey (1870). El comte de Canga-Argüelles figura en el número 83. Estretament lligat a Aparisi Guijarro, al març de 1870 va assistir en Vevey a una Junta carlista convocada per Don Carlos per a organitzar la Comunió Catòlico-Monàrquica.

Canga-Argüelles va publicar nombrosos articles en La Regeneración, va traduir una història de Luter i va redactar els manifestos que va publicar la Junta Central catòlico-monàrquica, adquirint una gran reputació com a publicista i orador.

Després de la guerra de 1872-1876, es va separar del carlisme i es va unir a la Unión Católica d'Alejandro Pidal, veient en ella l'únic camí pràctic per a arribar al desenvolupament de les seves doctrines político-socials. Defensaria aquesta agrupació des de les columnes de La España Católica, El Fénix, La Unión i La Unión Católica, sent cofundador d'aquests dos últims diaris.

Des de 1884 va exercir el càrrec de senador vitalici. Segons el diari carlista El Correo Español, en la cambra alta Canga-Argüelles buscaria ocasions de declamar contra els escàndols públics i feia «l'ofici d'un bisbe seglar que de tant en tant dirigia sermons a aquell auditori d'escèptics, murris i afalagadors», sense aconseguir que els seus li fessin cas.

Va morir en Madrid el 19 d'octubre de 1898. Va estar casat amb Joaquina López-Dóriga i Bustamante, natural de Santander, amb qui va tenir diversos fills.

Obres España ante la Asamblea Constituyente (1854) El Gobierno español en sus relaciones con la Santa Sede (1856) Historia de Martin Lutero, su vida, obras y doctrinas (traducció, 1856) La Iglesia Católica y la Revolucion (1860)

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Advocats andalusos Categoria:Periodistes andalusos Categoria:Diputats al Congrés del Sexenni Democràtic Categoria:Senadors al Senat de la restauració Categoria:Escriptors catòlics Categoria:Senadors andalusos al Senat espanyol Categoria:Diputats andalusos al Congrés dels Diputats Categoria:Escriptors granadins Categoria:Polítics granadins Categoria:Polítics carlins Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XIX Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX