Leheren, escrit també Leherenn o Leherennus, és un déu de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània.
Etimologia L'etimologia proposada és clarament basca. En paraules de Benjamin Caule:
Les últimes hipòtesis tendeixen a afavorir un vincle amb el pi. De fet, les altres deïtats aquitanes associades amb Mart no tenen cap connexió etimològica amb la guerra o la força (tret potser de Sutugio, l'etimologia del qual continua sent debatuda). Per tant, no serien aquestes característiques les que haurien induït el sincretisme de Leheren amb Mart, sinó més aviat el vinculat a la noció de "déu protector".
Equivalent sincrètic Leherennus ha estat assimilat al déu romà Mart.
Inscripcions No menys de vint altars votius dedicats a Leherennus s'han trobat a Ardièja i un altre a Francavièla (dos municipis del Comenge situats a 15 km l'un de l'altre), cosa que suggereix l'existència d'un antic santuari dedicat a aquesta divinitat a prop:
: Leheren(n)o / deo / Bambix Sori / f(ilius) v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito). : Leherenno / Domesticus / Rufi f(ilius) / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito). : Leherenno / deo / Mandatus / Ma(n)sueti f(ilius) / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito). : [M]ar[ti?] / Leherenn(o) / deo / Maximus / Mandati f(ilius) / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito). : Leherenno / deo / Osson / Priami l(ibertus) / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito). : Leherenno / deo / Primulu[s] / [–––]. : Le(he)ren/no / deo / Sabin(u)s / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito). : Leherenno / deo / Tertullus / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito). : Leheren(n)i(!) / Uriaxe / Ilunnosi / filia. : [–––] / Leheren/ni(!) / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito). : Leherenn(o) / Marti / [–––]. : Leheren(no) / Marti / Bambix / Publi lib(ertus) / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito). : Leher[enno] / Mart[i] / Cast[us] / Const[an]/tis fil[ius] / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito). : Marti / Leherenni(!) / Ingenus / Siricconis f(ilius) / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito). : Leheren/no Mar(ti) / Seranus / [Sex]tilli(?) f(ilius) / [–––].* : Leherenn(o) / Marti / Titullus A/moeni fil(ius) / v(otum) s(olvit) l(ibens) m(erito). : [Leh]erenno / [M]arti / […]rania / [I]ngenua / [v(otum)] s(olvit) l(ibens) m(erito).
Lectura errònia El 1844, Prosper Mérimée va fer una lectura errònia de l'estela funerària del legionari romà Lepontius, trobada a Estrasburg, i es va pensar que es tractava d'un altar al déu pirinenc Leherennus. Edward Barry va publicar una il·lustració d'aquesta estela acompanyada de la interpretació errònia de Mérimée a la seva obra Monographie du dieu Leherenn d'Ardiège el 1859.
Als ploms d'Arles
El 1845 es van trobar als Banys d'Arles (Vallespir) unes tauletes de plom amb allò que semblen ser invocacions a una mena de nimfes anomenades kantas niskas (un apel·latiu que ha estat explicat des del basc: neska és 'noia, nena'). En algunes d'aquestes tauletes s'invoca un déu que apareix escrit com a Leran i que Joan Coromines va transcriure com a Lerano, el qual s'ha suposat que podria ser Leheren. Un exemple d'aquesta invocació apareix a la coneguda com a "làmina A1":
: Kantas Niskat / rogamos et de- / p(r)ecamus vos ot / sanete non Lerance (e) de- / us et Nesca Peteia [.. etc.]
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Lehen Arixo Dahus
Categoria:Déus del panteó pirinenc de Comenge Categoria:Inscripcions en llatí amb noms aquitans Categoria:Arbres en la mitologia Categoria:Déus de la guerra Categoria:Pinus