La presó d'Ayalon (també coneguda pel seu antic nom de presó de Ramla) és una instal·lació penitenciària del Servei Penitenciari d'Israel situada a la ciutat de Ramla. La presó s'utilitza per empresonar presoners que han estat condemnats per un tribunal a llargues penes de presó.
Història A finals de 1949, es va decidir establir una presó central a Ramla, on es concentrarien tots els presoners de l'Estat d'Israel. La presó es va construir sobre els fonaments de la Fortalesa de Taggart, dels dies del Mandat Britànic. L'edifici va ser dissenyat com una fortalesa fortificada amb dues torres de guàrdia orientades a l'est, construïda al voltant d'un pati central i utilitzada com a comissaria de policia i centre de detenció. El 1950, l'edifici va ser declarat presó central del Servei de Presons, també coneguda com a "Presó de Ramla". El pla era construir la presó d'una manera moderna i assignar-hi instal·lacions laborals, preparar terrenys per a una granja agrícola i construir instal·lacions per a activitats educatives i culturals, alhora que satisfaria les necessitats de les persones de totes les religions. Quan es va inaugurar el 1954 i sota el comandament d'Avraham (Breitfeld) Merhav, es va assignar una ala per a les presoneres, inicialment amb 12 dones, però no hi havia prou cel·les per separar les preses drogoaddictes i les no addictes, entre preses grans i joves, etc., i això va causar molta fricció entre les preses i entre elles i el personal.
L'edifici original ha experimentat moltes ampliacions des de llavors i s'hi han afegit ales addicionals.
El 1962, el criminal nazi Adolf Eichmann va ser executat a la presó d'Ayalon (aleshores presó de Ramla).
El 1975, es va establir un centre d'ocupació a la presó, que contribueix al procés de rehabilitació dels presos mitjançant la impartició d'hàbits de treball, la formació professional i les perspectives d'ocupació.
El 1978, es va obrir el "Centre de Detenció de Nitzan", inicialment anomenat "Centre de Detenció de Ramla", al costat de la presó, i el 1981 es va canviar el nom del centre de detenció, després de l'assassinat del comandant del centre de detenció, Roni Nitzan.
La nit del 8 de gener de 1979, vuit reclusos es van fugir de la presó de Ramla. L'evasió va generar una gran alarma social, tant per la perillositat dels fugitius com per la facilitat amb què havien aconseguit escapar del centre que, teòricament, era el més segur del país. Arran dels fets, el comandant adjunt i tres oficials de seguretat van ser destituïts. El comitè d'investigació posterior va concloure que el relleu constant d'alts càrrecs, com els oficials de seguretat i d'intel·ligència, havia erosionat la disciplina interna i provocat greus deficiències en els protocols de seguretat. A més, es va determinar que l'últim comandant nomenat no havia rebut la formació necessària i que el personal de la presó mancava de la preparació i els cursos de capacitació adequats per a les seves funcions.
El primer centre educatiu del servei penitenciari es va inaugurar el 1984. El centre educatiu va ser dissenyat per permetre als presos adquirir educació, formació i empoderament per al seu progrés personal, obrint així una nova finestra d'oportunitat per als estudis i la possibilitat d'integrar-se a la vida normativa.
A mitjans de la dècada de 1980, la presó va ser rebatejada pel seu nom actual: "Ayalon", un nom que se li va donar a causa de la seva ubicació geogràfica, al cor de la vall d'Ayalon.
La presó a la segona dècada del segle XXI La presó d'Ayalon té aproximadament 600 places per a presos condemnats a llargues penes de presó per diversos delictes penals i és una de les quatre presons penals de màxima seguretat del Servei Penitenciari d'Israel.
La presó té 12 ales. Entre elles hi ha una ala on els presos estan segregats, una ala vigilada i una ala per als tradicionalistes.
300 membres del personal treballen al centre, incloent-hi personal d'administració, seguretat i cures. El 86% dels presos estan integrats en diversos programes dins de la presó, aquests programes inclouen educació, cures, ocupació a fàbriques i a la cuina, neteja, manteniment, etcètera.
La presó té un centre educatiu amb 6 aules. La seva funció és ajudar en la rehabilitació dels presos i proporcionar-los educació bàsica, educació secundària, incloent-hi classes d'anglès i una classe d'informàtica . També ofereix una varietat de programes d'habilitats per a la vida i diversos clubs: art, esports, meditació, família, criança i més. A més, la presó té un centre d'ocupació que inclou 8 fàbriques i dóna feina a uns 200 presos a les fàbriques del Servei Penitenciari i a les fàbriques civils (com ara un taller de fusteria, una impremta, una bugaderia, un taller de costura, etc.).
El 2012, la presó d'Ayalon va assumir el comandament del trànsit nacional. El trànsit nacional té com a objectiu agilitzar el moviment dels presos per tot el país.
El novembre de 2020, Miki Haimovich va visitar la presó, com a part del seu càrrec de presidenta del Comitè d'Interior i Protecció del Medi Ambient, i va expressar la seva commoció per les condicions de la presó, informant, entre altres coses, d'instal·lacions d'ocupació abandonades i brutes i d'una dutxa que no funcionava. Va escriure sobre la visita: "La situació és encara més horrible a les cel·les d'aïllament on es troben els presos que han comès faltes disciplinàries. Aquest és un mitjà de càstig, però en condicions no aptes per als humans".
Divisió de la sala X L'ala 15 és una ala aïllada i separada dins dels murs de la presó d'Ayalon. Aquesta ala també es va anomenar "Ala X" després de l'empresonament de Mordechai Kedar, que hi va ser empresonat en règim d'aïllament. La seva detenció va ser ignorada i va rebre el sobrenom de "Presoner X". Quan el lloc es va ampliar i es va convertir en una ala utilitzada per empresonar presoners addicionals que requerien aïllament durant el seu confinament, l'ala va rebre el sobrenom d'"Ala X".
Altres presoners allotjats a l'ala van ser Avri Elad, Kozo Okamoto i Yigal Amir (durant diversos anys). El 15 de desembre de 2010, el reclús Ben Zygier es va suïcidar en aquesta ala.
Ala Rakefet L'ala Rakefet és una ala de detenció especial de la presó que es va establir originalment a la dècada de 1980 per allotjar presos d'alt risc, com ara criminals organitzats, però es va tancar al cap d'uns anys. Posteriorment, es va reobrir el 2023, després de la massacre del 7 d'octubre i els milers de palestins arrestats a la Guerra de l'Espasa de Ferro .
Aquesta ala està construïda sota terra i consta de cel·les sense llum natural, ventilació ni cap mena de contacte amb el món exterior. Segons diversos informes de premsa, les instal·lacions pateixen una greu superpoblació, amb un espai reduït per al pati i sistemes de vigilància electrònica que monitoritzen constantment els reclusos. Els testimonis descriuen un règim d'aïllament gairebé total, amb una assistència mèdica limitada i racions d'aliments tan escasses que porten els presoners al límit de la inanició. A més, s'ha denunciat un tracte violent i sistemàtic que inclou pallisses, atacs amb gossos i vexacions físiques per part dels guàrdies. Tant organitzacions de drets humans com associacions jurídiques, d'Israel i d'arreu del món, han condemnat durament aquestes condicions, tot afirmant que l'empresonament en aquesta unitat vulnera els drets humans i el dret internacional.
Programes especials Departament "L'Evangeli" - El 2005 es va establir un departament de tractament per a la rehabilitació de presos drogoaddictes segons els criteris establerts per a aquest propòsit. El tractament al departament es basa principalment en el treball d'ajuda als addictes, grups de suport, grups d'autoajuda, grups dels 12 passos i reunions de NA.
"Radio Focus" - El 2017, el Servei Penitenciari d'Ayalon, sota la influència de l'emprenedora social Karin Ovadia Rap va establir la primera emissora de ràdio entre reixes: "Radio Focus", on els presos de la presó emetien a altres presos. L'emissora emet en un circuit tancat a través d'un canal de televisió a totes les presons penals d'Israel. La ràdio està operada per presos que van ser seleccionats i formats per a les funcions necessàries per operar l'emissora (edició, recerca, presentació i producció) sota la guia i supervisió d'un equip professional permanent. El contingut emès és rehabilitador, informatiu, ocupacional, terapèutic i educatiu. Es tracta d'un projecte social dissenyat per augmentar les possibilitats de rehabilitar els presos i retornar-los a la societat. El projecte opera sota el lideratge de la Divisió de Presos i en col·laboració amb altres entitats com l'Associació Topaz (que treballa per promoure una cultura d'emprenedoria social), l'Institut Nacional d'Assegurances d'Israel (un fons per a empreses especials) i el Sapir Academic College (que forma presos en professions radiofòniques a través del Departament de Ràdio i Comunicacions del centre a través de la Unitat de Compromís Social).
Presos destacats Adolf Eichmann, un funcionari nazi alemany i important organitzador de l'Holocaust durant la Segona Guerra Mundial; executat el 1962 després de la seva captura per agents del Mossad a l'Argentina. És una de les dues úniques persones que han estat executades legalment a Israel des de la seva independència. El seu botxí va ser el guàrdia de Ramla Shalom Nagar. Meir Kahane, va ser empresonat cap al 1980 durant sis mesos per planejar atacs armats contra àrabs. Durant la seva estada allà, va escriure el seu llibre supervendes i controvertit, They Must Go (Han de marxar). John Demjanjuk, un guàrdia ucraïnès als camps d'extermini nazis durant l'Holocaust; extradit dels United States a Israelel 1986 i empresonat a Ayalon fins al 1993. Yigal Amir, un ultranacionalista de dretes israelià que va assassinar el cinquè primer ministre d'Israel, Yitshaq Rabín, el 1995. Ben Zygier (o Presoner X), un veterà australià-israelià de les Forces de Defensa d'Israel i presumpte agent del Mossad; empresonat per delictes no especificats i que va morir per suïcidi mentre estava sota custòdia el desembre de 2010. Yishai Schlissel va apunyalar manifestants en diverses desfilades de l'orgull de Jerusalem el 2005 i el 2015. Thiago Ávila, activista brasiler pels drets humans; detingut per Israel el juny de 2025 juntament amb 11 membres més del Madleen, un vaixell que havia salpat per trencar el bloqueig israelià de la Franja de Gaza. Va ser traslladat breument a règim d'aïllament a Ayalon després de fer una vaga de fam seca.
Referències
Enllaços externs
Presó d'Ayalon al lloc web del Servei Penitenciari
Categoria:Presons d'Israel