Corredor de dades és una persona o empresa especialitzada en la recopilació de dades personals (com ara ingressos, ètnia, creences polítiques o dades de geolocalització) o dades sobre persones, principalment de registres públics, però de vegades de fonts privades, i la venda o llicència d'aquesta informació a tercers per a una varietat d'usos. Les fonts, generalment basades en Internet des de la dècada de 1990, poden incloure registres de censos i registres electorals, llocs de xarxes socials, informes judicials i historials de compres. La informació dels brokers de dades es pot utilitzar en comprovacions d'antecedents utilitzades per empresaris i habitatges.
Hi ha diverses regulacions arreu del món que limiten la recopilació d'informació sobre individus; les lleis de privadesa varien. Als Estats Units no hi ha cap regulació federal que protegeixi el consumidor contra els agents de dades, tot i que alguns estats han començat a promulgar lleis individualment. A la Unió Europea, el Reglament General de Protecció de Dades serveix per regular les operacions dels agents de dades. Alguns agents de dades informen que tenen un gran nombre de dades de població o "atributs de dades", i empreses com Acxiom tenen pretesament dades de 2.500 milions de persones diferents.
Visió general El terme "broker d'informació" de vegades s'abrevia com a IB, i altres termes que s'utilitzen per als brokers d'informació inclouen brokers de dades, especialistes en informació independents, agents d'informació o de dades, proveïdors de dades, proveïdors de dades, revenedors d'informació, venedors de dades, brokers de dades sindicats o empreses de productes d'informació. Els consultors d'informació, els bibliotecaris autònoms i els especialistes en informació també s'anomenen de vegades brokers d'informació.
Les puntuacions de crèdit es van utilitzar per primera vegada a la dècada del 1950, i la intermediació d'informació va sorgir com a carrera professional per a particulars durant aquella dècada. Tanmateix, el negoci de la intermediació d'informació no es va conèixer àmpliament ni es va regular específicament fins a la dècada del 1990. Durant la dècada del 1970, els "intermediaris d'informació" sovint tenien un títol en biblioteconomia i documentació; tanmateix, cap a finals del segle XX, persones amb títols en ciències, dret, negocis, medicina o altres disciplines van entrar a la professió, i la línia entre els termes professional de la informació i intermediari d'informació es va tornar més borrosa. El 1977, Kelly Warnken va publicar el primer directori d'informació de pagament, seguit del Journal of Fee-Based Information Services el 1979 i el llibre The Information Brokers: How to Start and Operate Your Own Fee-based Service el 1981.
A partir de finals del segle XX, els avenços tecnològics com el desenvolupament d'Internet, l'augment de la potència de processament dels ordinadors i la disminució dels costos d'emmagatzematge de dades van facilitar a les empreses la recopilació, anàlisi, emmagatzematge i transferència de grans quantitats de dades sobre individus. Això va donar lloc a la indústria dels intermediaris d'informació o dels intermediaris de dades. A 2021, no hi ha cap qualificació acadèmica requerida per a la feina de corredor d'informació; algunes persones poden tenir una llicenciatura en negocis o màrqueting, mentre que d'altres poden tenir formació en biblioteconomia o poden haver treballat per a un proveïdor de bases de dades.
Serveis El corretatge d'informació s'ha descrit com el "negoci de comprar i vendre informació com a mercaderia". La Comissió Federal de Comerç (dels EUA) ha definit els corredors d'informació com a "empreses que recopilen informació, inclosa informació personal sobre els consumidors, d'una àmplia varietat de fonts amb la finalitat de revendre aquesta informació als seus clients per a diversos propòsits, com ara la verificació de la identitat d'un individu, la diferenciació de registres, la comercialització de productes i la prevenció del frau financer". Gartner defineix un corredor d'informació com "una empresa que agrega informació de diverses fonts; la processa per enriquir-la, netejar-la o analitzar-la; i la llicencia a altres organitzacions". Afirma que les dades "es llicencien per a usos particulars o limitats" en lloc de vendre's a un client.
Els agents d'informació (AI) recopilen i compilen dades sobre una infinitat de temes, que van des de les comunicacions diàries d'un individu fins a dades més especialitzades com ara registres de productes, patents i dades de drets d'autor, principalment de fonts disponibles públicament, generalment obtingudes de bases de dades en línia. També poden proporcionar diversos altres serveis, com ara analitzar les dades i escriure informes sobre elles; crear bases de dades per a clients; o actualitzar els clients sempre que hi hagi nova informació sobre un tema o persona específics. Els clients utilitzen els agents de dades per estalviar-se temps i diners, ja que els agents estan formats en les habilitats necessàries per recuperar aquesta informació de manera eficaç i eficient. Els agents d'informació són investigadors secundaris, que troben informació sobre una varietat de temes, incloses empreses (sovint competidors), mercats, persones i productes. El seu paper inclou l'anàlisi i la síntesi de les dades que troben, Els agents poden trobar tot el que puguin sobre un individu a Internet i agregar aquestes dades amb informació de diverses altres fonts.
Els agents d'informació de vegades s'especialitzen en una àrea específica, com ara la investigació de mercat, l'estadística o les dades científiques.
Els clients dels agents immobiliaris provenen d'una àmplia gamma d'indústries i professions, com ara la indústria manufacturera, les institucions financeres, els partits polítics, les agències governamentals i els historiadors. Les organitzacions sense ànim de lucre es poden beneficiar d'informació que els ajuda a sol·licitar finançament de subvencions, i els agents immobiliaris sovint utilitzen els agents immobiliaris per dur a terme cerques de títols de propietat. La publicitat, la detecció de fraus i la mitigació de riscos són tres motius habituals per utilitzar agents de dades, i aquestes són les tres categories generals definides per la Comissió Federal de Comerç. Els agents d'informació han de seleccionar acuradament els seus clients per evitar que els delinqüents obtinguin dades sobre individus amb finalitats nefastes: les empreses de corretatge nord-americanes Lexis-Nexis i ChoicePoint han estat enganyades per clients falsos, cosa que ha portat en un cas al robatori d'identitat a gran escala.
Les dades es poden obtenir de diverses fonts, com ara censos, canvis d'adreça, registres relacionats amb vehicles de motor, material aportat per usuaris i llocs de xarxes socials, informes judicials i de mitjans de comunicació, llistes de registre de votants, historials de compres dels consumidors, llistes dels més buscats i llistes de vigilància terrorista, registres de transaccions amb targetes bancàries, autoritats sanitàries i historials de navegació web. Els IB també poden comprar informació d'altres empreses (com ara una companyia de targetes de crèdit). La informació recopilada pot incloure el nom, l'adreça, el número de la Seguretat Social, el número del carnet de conduir i altra informació d'identificació similar, així com l'ocupació, la propietat, els ingressos, etc. Les empreses de publicitat sovint només estan interessades en perfils i categories en lloc d'informació personal sobre un individu.
La informació dels registres de propietats, les declaracions d'impostos, etc. també pot estar disponible a través de pàgines blanques de "cerca de persones", sigui per una petita tarifa o gratuïtament. Aquests llocs web poden tenir implicacions per a l'assetjament, l'assetjament i la violència domèstica.
Les dades s'agreguen per crear perfils individuals, sovint compostos per milers d'informació, com ara l'edat, la raça, el sexe, l'alçada, el pes, l'estat civil, l'afiliació religiosa, l'afiliació política, l'ocupació, els ingressos de la llar, el patrimoni net, l'estat de la propietat de l'habitatge, els hàbits d'inversió, les preferències de productes i els interessos relacionats amb la salut d'una persona. Els agents venen els perfils a altres organitzacions que els utilitzen principalment per dirigir la publicitat i el màrqueting a grups específics, o per verificar la identitat d'una persona, inclosa la detecció de fraus, i per vendre a individus i organitzacions perquè puguin investigar persones per diversos motius. Alguns conjunts de dades també poden incloure dades de geolocalització i s'inclouen en recursos de màrqueting d'Acxiom. Experian i Oracle també anuncien serveis de màrqueting basats en la ubicació.
Molts agents treballen de manera independent, mentre que d'altres són empleats de grans empreses com ara LexisNexis o ProQuest.
Als Estats Units Els intermediaris de dades als Estats Units inclouen Acxiom, Experian, Epsilon, CoreLogic, Datalogix, Intelius, PeekYou, Exactis i Recorded Future. El 2012, Acxiom va afirmar tenir fitxers sobre uns 500 milions de consumidors actius a tot el món, amb uns 1.500 punts de dades per persona i, el 2023, Acxiom (rebatejada com a LiveRamp) afirma tenir fitxers al voltant de 2.500 milions de persones i més de 3.000 punts de dades per persona. L'empresa Oracle ha assenyalat públicament que té connexions amb 80 empreses d'intermediaris de dades. El Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units ha comprat dades de localització de telèfons mòbils i dades de serveis públics domèstics a intermediaris de dades per facilitar les deportacions. L'Oficina Federal d'Investigació (FBI) ha comprat dades personals a l'empresa Venntel. En ambdues circumstàncies, no cal una ordre judicial per adquirir aquestes dades, ja que són de "codi obert" o "obtingudes comercialment". L'ús de les dades també té implicacions en les comprovacions d'antecedents (utilitzades en lloguers/habitatges i sol·licituds de feina).
El 2012, Spokeo, un lloc web de cerca de persones, va tancar un acord de resolució amb la Comissió Federal de Comerç dels Estats Units (FTC) per valor de 800.000 dòlars arran de diverses infraccions de la Llei d'Informes de Crèdit Just (Fair Credit Reporting Act, FCRA).
El 2017, Cambridge Analytica va afirmar que té perfils psicològics de 220 milions de ciutadans dels Estats Units, basats en 5.000 conjunts de dades separats, i una altra font va informar de 230 milions. Va sorgir un escàndol després de descobrir-se que, després que 270.000 usuaris de Facebook consentissin a compartir les seves dades, es van extreure dades d'uns 50 milions de perfils a la plataforma de xarxes socials. Això es va considerar una violació de la confiança per part de Facebook. El 2018, les empreses nord-americanes van invertir 19.000 milions de dòlars en l'adquisició i l'anàlisi de dades de consumidors, segons d'dades de l'Interactive Advertising Bureau (IAB). El 2021, The Pillar va desemmascarar un sacerdot catòlic comprant dades d'un intermediari de dades, incloent-hi dades d'ús de Grindr.
Problemes de privadesa i regulació Les lleis de privadesa de la informació no són tan estrictes als Estats Units com a la Unió Europea, on els agents de dades treballen de valent per eludir el Reglament general de protecció de dades (RGPD), que va entrar en vigor el 2018. Segons el RGPD, les dades només es poden recopilar per a la seva reutilització en una de les sis bases jurídiques. El terme, força vague, "interès legítim" sovint s'utilitza de manera abusiva o malinterpretada. Es requereix el consentiment explícit dels usuaris per a l'emmagatzematge d'informació. A més, el processament de dades relacionat amb l'opinió política i les creences religioses està prohibit tret que es concedeixi el consentiment de l'interessat.