Orsola Maddalena Caccia (Moncalvo, 1596 - íd., 26 de juliol de 1676), va ser una pintora manierista italiana i monja cristiana. Mestra del clarobscur, una tècnica propia del segle XVII, va pintar imatges religioses, retaules i natures mortes.
Era filla de Guglielmo Caccia, pintor, i Laura Olivia –ella mateixa filla del pintor Ambrogio Oliva–, i va ser batejada com a Teodora Orsola el 4 de desembre de 1596. El 1620 va ingressar en el convent de les ursulines de Bianzè (Vercelli), on va canviar-se el nom pel d'Orsola Maddalena, en fer els vots. Quatre de les seves germanes ja havien professat en el mateix convent i poc després totes sis germanes s'hi trobarien reunides. En aquest moment, Bianzé era un lloc fortificat a la frontera entre les terres dels Gonzaga, els ducs de Màntua i Montferrat, i el ducat de Savoia, i era enmig de la ruta de diversos exèrcits en guerra. Per trobar una llar més segura per a les seves filles, el pare havia fundat el convent de les ursulines de Moncalvo, ubicat dins de la propietat familiar, i al 1625 Orsola i les seves germanes s'hi traslladaren, pocs mesos abans que morís el pare. Aquest convent es mantingué actiu fins al 1802 i avui és el Museo Cívico de la localitat.
Més tard, en morir la seva germana gran, Laura Margherita, Orsola Maddalena Caccia esdevindria l'abadessa del convent, des d'on va promoure l'art pictòric. Sense ella, les monges no haurien pogut explorar els seus dots artístics. Va sobreviure a totes les seves germanes i es va dedicar a la pintura fins a la mort, el 1676.Fonturnati, Vera, Jordana Pomeroy, and Claudio Strinati. “Orsoloa Maddalena Caccia”, Italian Women Artists: from Renaissance to Baroque. Washington, D.C.: National Museum of Women in the Arts, 2007
Carrera artística Orsola Caccia havia començat la seva carrera treballant com a assistent del seu pare. És amb ell, ajudant-lo, que va aprendre a pintar, barrejant els pigments de colors per representar en les seves pintures les figures secundàries. En aquesta època va mostrar admiració per la pintura de Rafael.
Un taller al convent Després va passar a organitzar un taller de pintura al convent de Moncalvo, on va tenir les seves pròpies alumnes i ajudants. Va encoratjar les monges a treballar en la pintura, perquè proporcionava un mitjà de subsistència. Així, algunes de les peces d'Orsola Caccia són obres d'encàrrec. Però no es es va ocupar només de les seves pròpies obres, sinó que va aplanar el camí perquè les monges poguessin ser artistes i va acollir religioses perquè poguessin pintar, com les germanes Angiola Guglielma Butteri i Laura Butteri. Es relacionà amb diverses corts europees, i també amb la Casa de Gonzaga –a la qual pertanyia aleshores Montferrat– en especial amb el bisbe Scipione Agnelli, i amb els Savoia. En dues cartes escrites el 1643 dirigides a Cristina de França, princesa regent durant molt de temps del ducat de Savoia, demanava que se li donés l'oportunitat de treballar remuneradament per tal que el seu convent sortís de la pobresa.
Se li atribueix haver fet a Itàlia les primeres pintures de flors registrades. En tot cas, Orsola Caccia va ajudar a portar les natures mortes al nord-oest d'Itàlia. La idea d'un art religiós extremadament detallat també se li deu. I també va aplicar el simbolisme a les seves pintures.
L'obra pictòrica Orsola Caccia va crear pintures de gènere religiós, retaules i natures mortes que van variar poc al llarg dels cinquanta anys que va dedicar a l'art pictòric. La majoria de les seves obres transmeten el repertori de models figuratius i tipus de composició que havia conegut en el seu aprenentatge durant l'adolescència. En l'etapa de maduresa, a partir de 1640, Caccia s'obrí a les influències dels manieristes llombards, amb tons freds que aportaven malenconia als seus quadres.Fonturnati, Vera, Jordana Pomeroy, and Claudio Strinati. “Orsoloa Maddalena Caccia”, Italian Women Artists: from Renaissance to Baroque. Washington, D.C.: National Museum of Women in the Arts, 2007
En comparació amb els seus abundants retaules i pintures religioses, Orsola Caccia va crear algunes obres específiques de natura morta, però també inseria aquests elements –diverses espècies de flors, plantes i fruits, fongs o ocells– en moltes de les seves obres religioses, una característica que confereix un segell, un estil personal a les seves pintures. La seva mateixa signatura com a pintora, en el quadre, sovint està constituïda per una branca, una flor, o un petit ocell.
Metàfores espirituals Aquests elements de la natura morta són un reflex dels tipus d'objectes als quals ella tenia accés en el convent i que podia estudiar detingudament. Molts dels components d'aquests bodegons es consideren inusuals i notables en la seva invenció i qualitat estilística. Cada element està meticulosament col·locat i equilibrat per altres figures en la composició. Les pintures d'Orsola Caccia són recognoscibles, ja que d'una banda estan plenes d'espiritualitat i, en canvi, són realistes en la seva precisió. Cottino ha fet veure com les seves natures mortes no són precisament decoratives sinó que van ser creades com a metàfores sagrades, en què cada element esdevé simbòlic.
Obres destacades El Naixement de la Mare de Déu, d'Orsola Caccia, probablement va ser creat al voltant de 1635. La procedència original d'aquesta imatge és desconeguda, per la qual cosa és difícil establir l'any exacte de creació. Originàriament, havia estat atribuïda al seu pare, després reassignada al taller familiar, i finalment identificada com una de les obres d'Orsola Maddalena Caccia. El 1838 va ingressar en la Pinacoteca de l'Estat de São Paulo a petició del marquès Luigi Malaspina. Sovint considerada una de les seves obres més conegudes, representa la història sagrada del naixement de la Mare de Déu amb una gran quantitat de detalls. Tres dones cuiden la mare de María, Anna, ficada en el seu llit després del part, mentre que unes altres tres es preparen per a rentar la nounata i escalfar trossos de tela al foc. En aquesta escena s'insereixen diversos elements de natura morta que són notables per la seva precisió i qualitat. Per exemple, en una taula al costat esquerre de la imatge hi ha una elaborada àmfora en espiral i una safata de fruita amb una llimona tallada. A més, una jove que avança cap al llit d'Ana sosté una gerra de vi i un got per a beure en un plat rodó. Les cortines del fons, el dosser de vellut sobre el llit d'Anna, la vora de les estovalles i les mantes, juntament amb les blondes dels llençols estan representats amb una intensa precisió.Fonturnati, Vera, Jordana Pomeroy, and Claudio Strinati. “Orsoloa Maddalena Caccia”, Italian Women Artists: from Renaissance to Baroque. Washington, D.C.: National Museum of Women in the Arts, 2007 miniatura|Natura morta Una altra obra famosa d'Orsola Caccia és la seva Natura morta amb flors, fruites, fongs, cadernera i puput, de la qual no es pot precisar data exacta de creació. Atès que està feta amb una paleta de colors brillants, la pintura es col·loca sobre el panell de forma més gruixuda i s'assembla a un treball que realitzava al final de la seva carrera, generalment s'ha acceptat que es pot datar entre 1645 i 1650. Aquesta obra va ser originalment atribuïda a Caccia per la historiadora d'art italiana Mina Gregori. El format horitzontal atípic de la pintura suggereix que estava destinada a ser col·locada sobre una porta, inserir-se en un panell de fusta d'una paret, o adornar un gabinet en una sagristia. Els objectes semblen estar disposats en un ampit de la finestra situat en una paret d'una habitació que s'obre cap a una vista del cel, que apareix esquitxat de núvols grisos. La imatge és destacable perquè representa espècies inusuals de plantes i animals i una composició rítmica, al voltant de les alternances de color. Els animals i plantes poc comunes en la imatge són l'hibisc, el lliri turc, la puput i el fong. La representació real de les formes de les plantes ha portat a la creença que Orsola Caccia va usar impressions i tractats científics per a aprendre a representar la vida vegetal de manera realista. Els ocells simbolitzen les facetes del cristianisme, ja que la cadernera és una referència a la Passió de Crist, mentre que la puput és un símbol del pecat. També reprodueix fidelment un gran fong del bosc de l'espècie de les clavariaceae, de tija blanca i carnosa amb branques agrupades de groc ocre. Aquest fong al·ludeix a la vida regenerada després de la mort a través de la fermentació o descomposició orgànica. Per tant, el fong és el tercer element en un triangle simbòlic col·locat en el centre de la composició entre els dos ocells, que junts simbolitzen el pecat, el sacrifici i la resurrecció.Fonturnati, Vera, Jordana Pomeroy, and Claudio Strinati. “Orsoloa Maddalena Caccia”, Italian Women Artists: from Renaissance to Baroque. Washington, D.C.: National Museum of Women in the Arts, 2007
Una altra peça d'art molt coneguda és Sant Lluc Evangelista a l'estudi (vers 1625), que mostra sant Lluc pintant la Mare de Déu i el nen Jesús. Aquestaobra és un bon exemple de moltes de les obres d'Orsola Caccia, ple de detalls de la vida real, i la seva pròpia interpretació, que es mostra en un aspecte inèditː Orsola hi presenta sant Lluc no només com a pintor sinó també com a escultor. La prestatgeria darrere d'ell mostra un bou –el seu emblema– i àngels per indicar que sant Lluc era un evangelista, mentre que les flors de Maria mostren la seva virtut. El quadre es troba a la parròquia de Sant Antoni de Pàdua, a Moncalvo. miniatura|289x289px|Flors en un gerro grotesc (cap a 1635) Altres obres seves celebrades són Fruites i flors (1630), Natura morta d'ocells (1630), Flors en un gerro grotesc (1635), La Mare de Déu amb el Nen (1630-1640), Santa Margarida d'Antioquia amb el drac, Bust de la Mare de Déu, Immaculada Concepció entre Sant Carles Borromeu i Sant Jeroni (església de Santa Giulia, Monestir de Bormida, a Asti), Sant Joan Baptista (a l'església dels sants Martino i Stefano, a Montemagno), El matrimoni místic d'Osanna Andreasi (1648), que es troba al Museu Diocesà de Màntua, Àngels que fan música o Gerro de flors amb un lliri blanc (al Museu Civic de Moncalvo), o Santa Caterina d'Alexandria (Museu Malaspina, Pavia). miniatura|294x294px|Natura morta d'ocells
Redescoberta Caccia va ser una artista prolífica i la majoria de les seves obres es troben disseminades per les petites esglésies de les localitats de Montferrat, però també en col·leccions particulars i en alguns museus, com el MET de Nova York.
Redescoberta, com tantes altres dones artistes, a finals del segle XIX i es especial al segle XX, quan, a mitjans dels anys seixanta se li van atribuir diverses obres exposades a la mostra «La natura morta italiana» de 1964, va ser objecte d'una exposició monogràfica organitzada per Alberto Cotino el 2012 al Castell de Miradolo (Sant Second), on s'exposaren una setantena de pintures seves. El 2025, al Museo Civico de Moncalvo, el convent on ella mateixa visqué i pintà, va oferir una mostra de la seva obra juntament amb la del seu pare. I a mesura que passen els anys, es continuen descobrint més obres seves i se li atribueixen correctament després d'una adscripció inicial errònia.
Referències
Categoria:Pintors italians del Barroc Categoria:Pintors italians del manierisme Categoria:Persones de la província d'Asti Categoria:Monges italianes Categoria:Pintors piemontesos Categoria:Morts el 1676 Categoria:Morts al Piemont Categoria:Religiosos piemontesos Categoria:Pintors nascuts al segle XVI Categoria:Pintors morts al segle XVII Categoria:Nascuts el 1596