La Guerra Angloiraquiana fou un breu conflicte entre el Regne Unit i el govern nacionalista del Regne de l'Iraq durant la Segona Guerra Mundial. Va succeir entre el 18 d'abril i el 30 de maig del 1941. Malgrat la seua curta durada, acabar amb un reforç de la presència britànica a Iraq, d'una banda, i un augment del ressentiment entre els nacionalistes envers la monarquia probritànica, de l'altra. Els combats causaren 2.500 morts o ferits i 6.000 presoners iraquians, i 1.200 morts o ferits britànics.
Causes El Regne de l'Iraq era oficialment independent des del 3 d'octubre del 1932, però romania sota control britànic. Els preparatius per a la independència estaven subjectes a diverses condicions estipulades en el Tractat Angloiraquià del 1930 (vegeu-lo en internet), que incloïa termes relatius a la presència de bases militars britàniques i la llibertat de moviment sense restriccions de les tropes britàniques per tot Iraq. Molts iraquians estaven insatisfets i no consideraven Iraq independent, ja que encara hi havia una monarquia britànica. Els britànics volien controlar el petroli iraquià, una estratègia que requeria un govern favorable a les ambicions del Regne Unit.
El 1939, el govern britànic pressionà el regent Abd al-llah perquè declaràs la guerra a l'Alemanya nazi després de la invasió de Polònia. Tanmateix, el primer ministre antibritànic Raixid Ali Gaylani hi argumentà que això només trencaria les relacions diplomàtiques amb Alemanya. Després de ser obligat a dimitir, feu un colp d'estat el 1941 amb el suport del Quadrat Daurat, però no va poder substituir la monarquia. Abd al-llah fou substituït per un altre regent, menys partidari de l'aliança britànica. Ali, una altra volta primer ministre, va intentar restringir els drets britànics tal com estaven consagrats en el Tractat del 1930. No era obertament pronazi, però ja havia començat un acostament al Tercer Reich. Poc després de prendre el poder, una de les seues primeres decisions fou rebutjar el desembarcament de la 2a Brigada de la 10a divisió índia a Bàssora.
Volia alinear-se amb les potències de l'Eix i esperava el suport militar dels alemanys. Signà un acord secret amb l'ambaixador italià. El text preveia la unió de Síria i l'Iraq, i la nacionalització del petroli. La Companyia Nacional així creada seia gestionada el 75% per l'Iraq. A canvi, Síria-Iraq cedirien tres zones portuàries fortificades amb un radi de cadascuna als alemanys i italians.
L'Iraq va tallar l'oleoducte que connectava els pous de la Companyia Petrolífera Iraquiana amb Haifa, Palestina, i envià els hidrocarburs a Trípoli, al Líban, sota el control del règim de Vichy.
El comandant de l'exèrcit britànic a l'Orient Mitjà ordenà des del Caire la tramesa d'una formació que incloïa la 10 divisió d'infanteria de l'exèrcit indi britànic, comandada pel general Edward Quinan. Les tropes desembarcaren a Bàssora el 18 d'abril del 1941. L'objectiu principal de l'operació era capturar el port de Bàssora, que Churchill considerava vital per a la gestió dels subministraments dels Estats Units. L'altra missió era substituir el govern iraquià i protegir els interessos britànics a l'Iraq.
Comencen els combats esquerra|miniatura|Una peça d'artilleria iraquiana assetjava la base de Habbaniyah, destruïda pels bombardeigs aeris britànics En aquell moment, l'exèrcit britànic tenia dues bases importants a l'Iraq, la primera a Bàssora i una altra de la Royal Air Force a Habbaniya, a l'oest de Bagdad. El 30 d'abril, dotze dies després de l'arribada del contingent, l'exèrcit iraquià va establir un campament als terrenys al sud de la base aèria de Habbaniya. Un enviat iraquià demanà als britànics que no realitzassen cap maniobra des de la base, ni per terra ni per aire. Els britànics s'hi negaren i van exigir que els iraquians se n'anassen. Després d'un ultimàtum fixat per al matí del 2 de maig a les 5 del matí, l'exèrcit britànic atacà posicions iraquianes que amenaçaven la base.
Els britànics tenien avions majoritàriament obsolets a Habbaniya.L’Escola de pilotatge n°4 de la RAF disposa de 9 Gloster Gladiator, 29 Airspeed AS, 10 Oxford, 8 Fairey Gordon, 32 Hawker Audax et 3 bombarders Vickers Valentia. La base servia com a camp d'entrenament i zona de reabastiment de combustible per als vols que eixien cap a l'Índia. La majoria dels avions s'utilitzaven per a l'entrenament de pilots i havien estat modificats per a transportar bombes i altres armes ofensives. El 3 de maig, quatre bombarders lleugers Bristol Blenheim van arribar-hi per a reforçar les defenses de la base. Habbaniyah fou defensada per terra per 2.200 soldats i 18 vehicles blindats.L’effectif de est formé principalement de personnels de l’armée de l’air - dont 35 pilotes -, renforcé récemment du premier bataillon du King’s Own Royal Regiment et de supplétifs irakiens. Ces derniers, en majorité des chrétiens assyriens. Source Des Commandos au MI6. Les forces terrestres comandades pels britànics també incloïen assiris i kurds. Aquest contingent autòcton tingué un paper important en la defensa de les posicions, durant els atacs a Falluja i l'avanç sobre Bagdad.
Durant l'atac britànic inicial, no menys de 40 avions van enlairar-se per a bombardejar l'exèrcit iraquià. La guarnició va rebre reforços de la Columna Volant Kingcol del general James Joseph Kingstone, l'avantguarda de les "mwWQ", que isqueren de Haifa, Palestina, l'11 de maig del 1941. L'aviació britànica va destruir ràpidament la força contrària, que teòricament era superior. Després de tenir la superioritat aèria, els britànics anihilaren els grups de l'exèrcit iraquià que havien pres posicions a prop de Falluja. La base aèria de Habbanya fou alliberada el 18 de maig del 1941.
La Luftwaffe s'involucrà en el conflicte enviant esquadrons de caces i bombarders des de Mossul, amb 70 avions,Els caces alemanys bimotors Messerschmitt Bf 110D de la unitat 4/ZG 76 i bombarders mitjans bimotors Heinkel 111H. Per a aquest enfrontament els aparells tenien els colors iraquians. Font: Des Commandos au MI6. i utilitzà bases a Síria, aleshores sota control del govern de Vichy, que al seu torn va enviar dos trens d'armes franceses. Un esquadró de caces biplans italià també participà en el conflicte. Van arribar massa tard per a alterar significativament el resultat.
Resultat Les forces britàniques avançaren cap a Bagdad, on s'havia atrinxerat el govern de Raixid Ali Gaylani. Les forces britàniques, però, es van aturar a les portes de Bagdad per a permetre que el regent, l'emir Abd al-Ilah, entràs primer a la ciutat. Ali i alguns dels seus partidaris van fugir el 30 de maig cap a Iran i després cap a Alemanya. L'1 de juny, es va signar un armistici i el regent probritànic fou reintegrat. Cinc dels instigadors del cop van ser penjats i molts altres empresonats, inclòs Khairallah Talfah, un oncle de Saddam Hussein.Robert Fisk: The Great War for Civilisation: The Conquest of the Middle East, p. 148, . La comunitat jueva de l'Iraq (117.000 persones el 1947, el 3% de la població iraquiana), considerada per alguns nacionalistes iraquians còmplice dels britànics, fou víctima d'un pogrom, sobretot a Bagdad, els dies 1 i 2 de juny, que causà al voltant d'un centenar de víctimes i diversos centenars de ferits entre la població jueva de la capital iraquiana.
Raixid Ali Gaylani va fugir a l'Iran el 30 de maig, abans de dirigir-se a Berlín. El regent Abd al-llah va entrar a Bagdad l'1 de juny del 1941. La campanya d'Iraq va durar menys d'un mes. El britànics hi van perdre més de 100 soldats, d'iraquians van morir 500 i van resultar ferits uns 700. El 8 de juny del 1941 les tropes britàniques i les forces de la França Lliure entraren a Síria i al Líban.
Les forces britàniques romangueren en gran nombre a Iraq fins al 1947, que estigué sota control per tal de utilitzar els recursos petroliers.
L'Iraq també va servir de base de rereguarda per a la invasió britànica d'Iran el 1941. El 1942 s'hi van establir defenses per a limitar una possible invasió alemanya des del nord. Després del 1942, Iran i Iraq van servir com a zona de trànsit per a l'equipament militar destinat a la Unió Soviètica pel Corredor Persa.
Referències
Vegeu també Farhud Escenaris de la Mediterrània, l'Orient Mitjà i l'Àfrica de la Segona Guerra Mundial Categoria:Batalles de la Segona Guerra Mundial Categoria:Guerres del Regne Unit Categoria:Guerres de l'Iraq Categoria:Guerres del segle XX Categoria:Batalles del 1941