San Pawl Milqi és la ruïna d'una vila agrícola de l'època romana i un temple pagà, el més extens que s'hagi descobert a Malta. Es va construir una església cristiana en el lloc basada en el relat bíblic del naufragi de sant Pau. En el lloc d'una capella actual hi havia un temple dedicat al déu grec Apol·lo i una vila romana. Segons la tradició religiosa, la vila és on San Publio, el governador i primer bisbe de Malta, va rebre a Sant Pau després del seu naufragi.
A més dels Fets dels Apòstols no hi ha altres esments del fet, ni tradicions posteriors fins a entrada l'edat mitjana. També és controversial la ubicació del naufragi, perquè el text grec es refereix a Melite (tradicionalment identificada com a Malta), que podria ser una altra illa.
L'evidència de culte cristià se'n remunta a la construcció de la primera capella, al s. XIV.
Història miniatura|Equips olivarers al jaciment El jaciment ha estat en ús des de temps prehistòrics; dues tombes es remunten a Zebbug i possiblement a les fases Borg in-Nadur de l'edat del bronze maltesa.
El primer edifici segurament es va construir en el període feniciopúnic, quan s'usava intermitentment per a l'agricultura. En resta un petit nombre d'estructures d'aquest període i un enterrament té una inscripció neopúnica.
En l'època romana, la posició del jaciment als vessants d'una vall fèrtil i la proximitat al port romà de Salina eren ideals per a la producció d'oli d'oliva. Es va ampliar l'establiment; el pati central es transformà en una àrea industrial. Se'n conserven el trapezi (molí giratori per a separar els pinyols de l'oliva), els punts d'ancoratge i dues premses, així com un conjunt de cups de decantació utilitzats per a la depuració de l'oli.
El jaciment fou reduït en grandària i envoltat per un gros mur de fortificació. Aquesta muralla fou erigida al voltant del segle III pels romans com a mitjà de defensa. Les muralles fortificades, el subministrament constant d'aigua i la bona posició significaven que estava idealment situat per a controlar el port i les valls properes.
Durant el període àrab, el jaciment fou destruït en gran part a causa d'invasions i atacs marítims. Els àrabs n'utilitzaren les restes per a fortificar l'indret amb tècniques de construcció limitades.
Excavació Tot i que les restes de la vil·la es coneixen des de fa molt de temps, les excavacions científiques, dirigides per la Missió Arqueològica Italiana de Malta, no van començar fins al 1963. L'informe final sobre aquestes excavacions encara no s'ha publicat.
El jaciment fou inclòs en la Llista d'Antiguitats del 1925.
Referències
Categoria:Vil·les romanes Categoria:Jaciments arqueològics de Malta